Dos de cada tres ciutadans considera que la pandèmia comportarà canvis substancials

Les persones que han respost una enquesta del CRES creuen molt majoritàriament (el 80% ho manté) que l’impacte econòmic i laboral a Andorra serà força greu i tot i pensar que la recuperació serà més ràpida que en altres països de l’entorn es trigarà entre dos i tres anys per refer-se

El director del CRES, Joan Micó.
El director del CRES, Joan Micó. Toni Solanelles

Dos de cada tres ciutadans considera que la pandèmia, a nivell global, comportarà canvis substancials, “que res ja no tornarà a ser com abans”, alhora que suposarà un impacte econòmic i laboral al Principat força o molt greu. De fet, vuit de cada deu ciutadans del país (un 79% exactament) consideren que les conseqüències derivades de la crisi sanitària seran negativament molt importants.

Tot i això, es creu de forma majoritària, encara que ni molt menys unànime, que la recuperació a Andorra serà més ràpida que en altres països de l’entorn. No obstant això no es considera que la situació es refaci fins d’aquí dos o tres anys (el 40% ho creu). A més, un de cada tres ciutadans ja té ara un impacte econòmic. És a dir, està en pitjor situació ara que abans de l’esclat de la pandèmia, essencialment perquè té menys ingressos o perquè es troba en situació d’ERTO.

La major part dels consultats afirmen, però, que podrien arribar a tenir un marge de sis mesos abans que la seva situació econòmica familiar esdevingués crítica

 

Aquestes són algunes de les conclusions de l’Observatori del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA). L’estudi es va fer entre els darrers dies de juny i els primers de juliol, quan l’activitat econòmica ja havia tornat majoritàriament a obrir-se i el confinament ja s’havia acabat i la van respondre 749 persones de més de 18 anys. L’enquesta, corresponent al segon semestre del 2020, mostra canvis significatius respecte la primera onada de l’Observatori, les consultes de la qual es van fer just abans de l’esclat de la pandèmia. L’enquesta es va fer entre el 3 i l’11 de març. Per tant, la Covid irromp amb força entre les preocupacions que els ciutadans tenen respecte de la situació del país.

impacte economic
 

Però menys del que es podia esperar, segons que ha explicat el director del CRES, Joan Micó, que ha anunciat que el mes d’octubre es tornarà a fer una altra consulta relacionada amb la Covid. De fet, Micó ha explicat que quan es van fer les enquestes era molt propera la sortida del confinament i també hi havia una certa unanimitat que trigaria a haver-hi rebrots, cosa que no ha estat així. Per tant, el responsable dels estudis sociològics públics del país ha deixat clar que ara, segurament, els resultats de l’enquesta serien molt diferents dels que s’han presentat aquest dijous. O força diferents almenys. La incertesa ho marca i ho condiciona tot, alhora que ha reconegut el sociòleg que els enquestats van referir-se a aspectes que els preocupen clarament amb vincles amb la Covid -temor a perdre la feina, per exemple- però com que no esmentaven estrictament el terme coronavirus no s'ha inclòs en l'esmentat grup de preocupacions.

En gran mesura, el confinament no va modificar la concepció del dia a dia, i el confinament, dos de cada tres consultats, el van viure bé o molt bé

Una tercera part de la població considera que la situació del país després del confinament ha canviat. I ho justifiquen per l’empitjorament de la seva situació personal. De fet, malgrat que la majoria diu que per ara la pandèmia no ha modificat la seva situació econòmica, una tercera part ja hi veu una repercussió personal negativa. A més, dues de cada tres persones que responen l’enquesta del CRES consideren que la situació econòmica del país és regular o, fins i tot, dolenta o molt dolenta. La major part dels consultats afirmen, però, que podrien arribar a tenir un marge de sis mesos abans que la seva situació econòmica familiar esdevingués crítica. En general, però, la immensa majoria de les persones, moltes de les quals han tornat a una situació laboral similar a l’anterior a l’esclat de la crisi, dibuixen una situació tendent a la reculada respecte del que van respondre fa uns mesos.

impacte economic2
 

Entre moltes altres preguntes, l’estudi també fa referència a allò viscut durant el confinament. Aquí és clar que ho van passar molt pitjor aquelles persones que estaven soles que no pas les que van poder passar la situació acompanyats. En gran mesura, la reclusió no va modificar la concepció del dia a dia, i el confinament, dos de cada tres consultats, el van viure bé o molt bé. Allò que més va alterar va ser la qualitat del son i l’estat d’ànim. També evidencia l’enquesta que, en general, els menors van assumir bé la reclusió i que els aspectes educatius es van poder seguir d’una forma majoritàriament correcta.

Comentaris (2)

Trending