Patronal i sindicats es trobaran dijous de la setmana que ve per mirar si es poden acostar posicions. Ubach s’ha queixat que el document que ha presentat la Confederació Empresarial (CEA) no s’havia compartit abans. El president de la CEA, Gerard Cadena, ha recordat que l’organització representa vint associacions diferents i “consensuar una posició comuna ens ha costat molt” perquè la majoria de col·lectius aixoplugats en la patronal no veuen bé que s’estableixin obligacions salarials. “Tot el que sigui intervenir no agrada”, ha ressaltat Cadena. La patronal treballa en una previsió de la inflació d’aquest 2023 d’entre el 5,5 i el 6%. Per tant, els salaris que van de 1.300 a 2.300 euros en xifres rodones, per la patronal, s’apujarien al tomb del 3%.
El denominador comú de màxims que ha pogut consensuar la CEA és un increment de salari fins al mitjà (uns 2.300 euros). A partir d’aquest llindar, la patronal no vol que es fixi cap augment obligatori. Ha de ser treballador i empresa els que arribin a acords puntuals bilaterals. Per poder establir qui cobra què -és a dir, si s’està en la franja que va del salari mínim al salari mitjà o no- s’hauria de calcular la remuneració cotitzada a la CASS els darrers dotze mesos i fer la mitjana mensual. Evidentment, les remuneracions inclouen conceptes variables. L’increment que proposa la CEA, però, només s’aplicaria al salari base.
La ministra Marsol ha reconegut que “les posicions estan lluny” però s’ha mostrat optimista sense prendre partida en res, ni tan sols confirmar si el Govern, en cas que hagi d’intervenir, establirà un increment per a tots els sous. Ubach ha afirmat que “estan a les antípodes” del que plantegen els empresaris. Però la titular d’Economia ha volgut ser positiva i ha destacat el fet que per primera vegada “hi ha una proposta de la CEA sobre la taula”, situació que no s’havia donat mai. Conxita Marsol ha indicat que fins la setmana que ve, que no s’hagi produït la trobada tècnica entre els representants empresarials i els sindicals, el Govern no es pronunciarà. I ha reiterat que si no hi ha acord l’executiu intervindrà. I ha indicat que fins al salari medià (uns 1.900 euros) la voluntat és que hi hagi una puja per sobre de l’IPC.
Els sindicats reclamen que “els augments han de ser per tothom igual” atès que cada treballador té la preparació o formació que té i treballa en el sector que treballa i no es pot quedar ningú enrere perquè, en cas contrari, la competitivitat salarial del país a nivell general continuarà caient. Gabriel Ubach no ha parlat d’increments salarials concrets més enllà de reclamar que en un termini de quatre anys hi pugui haver una tretzena paga real i efectiva. El líder sindical ha destacat que la qüestió salarial ha d’anar vinculada a la qüestió de l’habitatge però aquesta no és la visió de la patronal, “que parla del sexe dels àngels”, segons Ubach. Davant d’aquest escenari, la manifestació del dia de la Puríssima “està més que confirmada”.
ESTUDIS
Els sindicalistes reclamen tenir dades objectives sobre l’evolució del cost de la vida i el poder adquisitiu, partint de la base que el lloguer de l’habitatge suposa un 50 o un 60% dels maldecaps econòmics que tenen moltes famílies. Gabriel Ubach ha assegurat que no es pot deslligar l’evolució salarial del preu de l’habitatge, que ha reiterar que “es desbocat”. “Volem fer un país de milionaris i pagar salaris mileuristes”, ha lamentat el secretari general de l’USd’A. Ubach reclama que s’analitzi de forma detallada “què necessita un treballador per poder viure en aquest país”.
De la seva banda, el president de la patronal ha demanat que per arribar a solucionar “la problemàtica” de l’habitatge primer cal “tenir una radiografia de tots els lloguers que es paguen a tot Andorra” perquè actualment, a parer de Cadena, s’estan agafant situacions extremes, tant per dalt com per baix. I si no es té clar quina és la situació, no es pot atacar degudament. Marsol espera poder-ho fer en els propers anys. Ha donat per fet la ministra que la pròrroga de tots els contractes de lloguer serà per tres anys.
En aquest termini de temps, ha afirmat la titular d’Economia i Habitatge caldrà “posar-nos d’acord per prendre mesures” sobre aspectes com els pisos buits o els apartaments turístics. Marsol ha reconegut que “caldrà treballar molt”, però també ha assegurat que la majoria de grups parlamentaris tenen “una clara voluntat d’arribar a consensos. Som molts els que estem preocupats” per la qüestió de l’habitatge. I ha admès també que “no es va entendre el que preteníem” amb la graella d’increments de preu associats a les pròrrogues que inicialment es plantejava en el projecte de llei.
Marsol ha indicat que la voluntat és que fins al salari medià (uns 1.900 euros) es pugui incrementar el sou per sobre de l’IPC. I també ha reconegut que es treballa amb la idea que en els propers tres anys l’increment d’alguns lloguers pugui estar per sobre de la inflació. Que hi hagi “una mica més de puja si tots hi estem d’acord”. En aquest sentit, però, ha deixat clar que el suplement que es projectava incorporar per se a l’IPC queda definitivament abolit. La idea, ha reconegut la ministra, és transaccionar una esmena plantejada que Andorra Endavant que fixava increments, actualitzacions de preu superiors a l’IPC per aquells habitatges que estiguin llogats a un preu igual o inferior a 8 euros per metre quadrat.
Comentaris (28)