La restauració avisa que ampliar comensals a les taules no soluciona l’estat crític del sector

Admeten que és un pas endavant però alerten que els ingressos segueixen estant molt per sota del límit de supervivència i demanen ampliar l’horari també a les tardes

Un grup de tres persones a una terrassa de la plaça Germandat, a Sant Julià.
Un grup de tres persones a una terrassa de la plaça Germandat, a Sant Julià.

Bars, cafeteries, i restaurants donen aquest dimarts el segon pas en el camí d’incerta longitud cap a la normalitat i la recuperació de l’activitat, aturada durant més d’un mes per intentar frenar el coronavirus. A partir d’ara, ja són quatre les persones que poden seure a una terrassa o dinar plegades, independentment de si són nucli de convivència habitual. El sector, però, entén que no serà un gran canvi i reclamen poder avançar més ràpidament, especialment pel que fa a l’obertura en horari de tarda. Per ara, la petita flexibilització no els soluciona gran cosa.

En primer lloc perquè el fred ja és notori a Andorra i, per tant, són pocs els clients que s’animen a seure a terrasses, tret que aquestes tinguin elements que fagin pujar la temperatura. Es pot comprovar fàcilment amb un passeig per diferents zones d’Andorra la Vella o Encamp. La buidor era la característica principal, almenys aquest matí, de moltes cadires i taules a l’exterior, si és que estaven preparades.

Els establiments posen en relleu que, amb el fred, poca gent opta per seure a les terrasses

Perquè hi ha establiments que, directament, no les tenen posades. És el cas del Bar Los Maños, en plena avinguda Tarragona. “Fa molt fred i ningú s’asseu”, explica la seva propietària, Conchi Gómez que lamenta que tampoc a l’interior té gaire capacitat. A això se li suma el fet que “la gent té por i hi ha molta gent que va justa de diners”. Resultat? Poca activitat en el local: “Avui hem fet només cinc esmorzars i ahir, en tot el dia, vam atendre tretze persones”.

A Encamp, al Bar Cava la Moreneta la terrassa sí que està preparada. Però buida. La seva responsable, Angelina Alves, és molt clara quan se li pregunta si la flexibilització dels ocupants a les taules li serveix de gaire: “Si et dic la veritat, una merda”. A més, no amaga que “no entenc res d’aquestes normes” i lamenta sobretot el fet que a bars i cafeteries “ens acusin de ser el gran focus de contagi”. Per això, té clar que “si això segueix igual passat el Nadal, jo tanco”.

En el seu cas, deixa clar que més que l’ocupació de les taules, consideraria més positiu per un negoci gairebé en cures intensives el fet de poder obrir a partir de les quatre. “La tarda és un moment on es fa caixa. Hi ha molta gent a qui li agrada prendre alguna cosa quan acaba de treballar”. El matí, assegura, per ara no li funciona gaire: “avui només he servit un esmorzar”.

Posen en relleu que la franja de tarda és important, sobretot perquè poden tenir clients que volen prendre alguna cosa després de la feina

Al carrer Prat de la Creu un dels establiments més coneguts es L’Orri. El seu gerent, Víctor Martín, no nega que la flexibilització, al seu entendre, com a mínim és una millora, petita, però al cap i a la fi millora. “Tot ajuda”, indica. Això sí, deixa clar que “cal anar més enllà i poder obrir a les tardes”. També té clar que, pel que fa a les terrasses, pocs locals realment es veuran beneficiats, ja que “a Andorra no hi ha la cultura d’estar-hi quan fa fred”.

L’altra mesura nova, la possibilitat que a les taules dels restaurants hi hagi quatre persones, potser sí que és més útil. “Esperem que ens aporti una mica més de vida a l’hora de dinar, però hem de tenir present que hi ha molta gent que segueix en ERTO i que, també, hi ha hagut un tall mental; s’ha perdut una mica la relació entre clients i locals”.

Els establiments no amaguen, a més, que no sempre és fàcil complir amb la normativa establerta. I lamenten que no s’estan trobant excessiva comprensió per part de les autoritats. Així, la propietària de Los Maños no amagava el seu enuig per l’incident viscut amb un inspector de sanitat, que li va recriminar que entre dues de les taules no hi havia prou distància de seguretat. “Li vaig comentar que ho solucionaria, però igualment em va amenaçar de multar-me. Llavors li vaig dir que si el bar tancava, érem quatre famílies les que hauríem de marxar del país. I em va respondre que, si no ens agradava, que marxéssim”, denuncia.

Al Bar Los Maños denuncien les formes d’un inspector de sanitat: “Ens van dir que, si no ens agradaven les normes, que marxèssim del país”

On sí que hi ha hagut una mica més d’ambient era a Sant Juñià, on la presència de la universitat ha fet que les terrasses dels dos establiments que hi ha a la plaça de la Germanat s'omplissin. Els bars han agraït la rebaixa de les mesures. N’hi ha que tenen una clientela fidel i altres que han innovar.

És el cas del bar-restaurant Muntanya. Charo, la seva propietària ha hagut de buscar alternatives com els xurros amb xocolata dels caps de setmana. Arribava a les cinc del matí i la demanda superava l’oferta. “Renovar-se o morir”, diu. Ara, amb l’aixecament, a poc a poc, es recupera una certa normalitat, encara, però, llunyana del que hauria de ser.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.