La proposició de llei de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain va ser entrada a tràmit conjuntament per Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos. Era, recorden fonts de la majoria, un dels punts de l’acord per al Govern de coalició. A ningú se li escapa, però, que era la formació massanenca la que més interessava estava a tirar aquesta legislació endavant, amb el seu president, Carles Naudi, com a gran avalador.
Des de llavors, el text no ha pogut evitar certes polèmiques. La primera, arran de la publicació del criteri del Govern, el març del 2021. Des de l’executiu s’alertava que calia ser curós amb com s’acabava embastant el text, sobretot pel risc que “els actius digitals i la seva gestió puguin ser elements crítics per facilitar el blanqueig i altres activitats il·lícites”. També es demanava que s’incidís en la protecció del consumidor.
Un cop pres en consideració i obert el termini de presentació d’esmenes, l’intent de Govern de contractar un despatx jurídic, Cases & Lacambra per assessorar sobre quins canvis calia introduir al text va fer esclatar l’oposició. Tant PS com Terceravia van denunciar que s’envaïa competències parlamentàries. Al final, l’executiu va haver de fer marxa enrere.
Des de llavors, la llei va ser objecte de fins a catorze peticions de pròrroga per presentar esmenes, moltes de les quals dels mateixos grups de la majoria. Feia la sensació que la intenció era deixar passar el temps fins que la seva tramitació decaigués amb el final de la legislatura i la dissolució de la cambra. En certa forma, i com va avançar Altaveu, la llei no agradava el sector bancari, que temia la competència que podien suposar alguns dels elements claus que es volen impulsar.
Des de la majoria, s’admet que, justament, un dels objectius del text és “democratitzar la inversió”. En les dues direccions. Per un costat, els projectes empresarials podrien accedir a fonts diferents de capital per tirar endavant, més enllà de les tradicionals (especialment les bancàries). Per l’altra, també particulars, tant del país com de fora, tindrien més facilitat per invertir directament en algunes iniciatives. De moment, però, això no serà possible. La pressió del sector ha acabat funcionant, ni que sigui aconseguint un ajornament d’aquesta regulació.
Després de catorze pròrrogues, la llei va acabar arribant a la comissió de Finances. I ho va fer amb 38 esmenes sobre la taula, totes elles de grups de la majoria. I aquesta setmana s’ha acabat tancant el text definitiu que se sotmetrà a l’aprovació del ple el pròxim dia 30. I serà una versió força menys ambiciosa i retallada.
Les fonts consultades apunten que s’ha acabat optant per una implementació en dues fases. La primera, la que s’aprovarà ara, obrirà a la porta a diferents activitats amb aquests actius digitals. És el cas, per exemple, d’empreses o també entitats públiques que vulguin crear una mena de moneders virtuals a partir del qual anar pagant serveis. Per exemple, una estació d’esquí en la qual l’usuari vagi fent servir diners digitals. Bona part d’aquestes activitats hauran de ser supervisades igualment per l’AFA.
El que queda “congelat” és tota la part de finançament. El motiu, segons indiquen les fonts, és que caldria una supervisió molt important per part de l’AFA que, ara mateix, tant per recursos com per experiència, no està preparada per assumir. Per això, s’ha acordat que sigui Govern, amb la col·laboració de l’ens, qui més endavant presenti un projecte legislatiu que, llavors sí, reguli tot aquest àmbit.
El pacte trasllada “els tempos” al supervisor, que s’haurà de dotar de recursos humans i tècnics per poder assumir les noves funcions que li atorgarà la futura llei. Tot i això, sí que s’ha posat sobre la taula un calendari. Es dona quinze mesos perquè s’elabori aquest text sobre “emissions d’actius digitals que puguin considerar-se instruments financers”. Per tant, ja de cara a la pròxima legislatura.
Comentaris (4)