La inversió estrangera ‘fictícia’ ha contribuït a treure pisos de lloguer del mercat i encarir-los

Tant creadors de contingut com altres tipologies d’inversors prefereixen ubicar el negoci en habitatges que els permetin o bé fer-hi vida o bé no haver de fer un gran dispendi en arrendament

Habitatges.
Habitatges. Toni Solanelles

La inversió estrangera ‘fictícia’ o de baix nivell, que és força majoritària encara que es vulgui fer dir al contrari segons diverses fonts, ha contribuït de manera decisiva a treure pisos de lloguer del mercat i, alhora, a encarir-los. No són pocs els darrers anys els inversors que han situat els domicilis socials dels seus negocis i comerços en habitatges que estan inicialment pensats per viure-hi i que, en alguns casos, realment serveixen per viure-hi. Però no pas a diari, simpliement quan aquests empresaris, que haurien de passar un mínim de mig any a Andorra, acudeixen al país.

El sector immobiliari és conscient que aquest és un dels grans mals en relació amb el mercat de lloguer. I els que són més conscients de la problemàtica, reclamen mesures legals per tal que s’impossibiliti a un inversor estranger el lloguer d’un pis per establir-hi el domicili social del seu negoci. Hi ha els inversors que no fan res més, pràcticament, que tenir el negoci a Andorra com si d’una bústia fiscal es tractés. No tenen cap intenció de tenir un local obert al públic i, a més, no necessiten grans coses. Només un domicili i res més. Això sí, que els serveixi per fer-hi estada els dies justos -que no els legals, això és una altra cosa- si convé.

Aquest escenari suposa que una part del mercat de lloguer se’n vagi a un tipus d’ocupant que no hauria de ser el desitjat pel normal funcionament del mercat però que ho acaba sent perquè no sol comportar cap problema al gestor immobiliari o al propietari i, a més, sempre està disposat a pagar una mica més del que seria l’estricte llogater local. I és que a nivell de controls, els responsables d’Immigració solen ser més estrictes alhora de renovar permisos si es troben determinats residents -els inversors- abonant rendes immobiliàries especialment baixes.

D’aquí, indiquen les fonts, que per a un pis que podria estar al mercat per poc més de 500 euros, se n’abonin 700 o 800 o pocs més per no aixecar sospites (se’l solen quedar inversors que no tenen cap interès en establir-se llargues temporades al país i menys encara amb la família). Qui té la titularitat de l’habitatge i surt guanyant i el pis queda fora de l’abast d’un resident ordinari. Alhora, l’immoble automàticament ha pujat de preu encara que de forma fictícia, com són molts dels inversos, segons les fonts consultades.

COL·LABORADORS AL·LEGALS

La casuística relacionada amb els creadors de continguts és lleugerament diferent però va pel mateix camí. I és que al costat dels ‘youtubers’ i els ‘influencers’ de renom, ha aterrat al país un bon grapat de professionals joves que creen continguts diversos per a xarxes socials i diverses plataformes. No es tracta en aquests casos de grans potentats que poden llogar habitatges de diversos milers d’euros al mes. Però tampoc no es tracta del cas anterior.

Els creadors de contingut comporten una altra problemàtica. Sí que arrenden habitatges per viure-hi. I, a més a més, ho fan normalment amb col·laboradors diversos que o passen temporades llargues al Principat o van i vénen des dels seus llocs d’origen. En aquests casos, però, excepte el creador oficialment registrat i degudament establert al país, la resta de la companyia fan vida de forma al·legal a Andorra (o il·legal). Normalment, cap d’ells no té cap tipus de permís al país.

Etiquetes

Comentaris (10)

Trending