La guerra i les sancions econòmiques fan caure en picat la inversió estrangera provinent de Rússia

Espanya i França lideren a molta distància els països d’origen de les sol·licituds formalitzades, tot i una petita frenada en el cas espanyol, mentre creix l’interès de les empreses belgues i ucraïneses

Comentaris

El Govern ha fet balanç de les dades d'inversió estrangera.
El Govern ha fet balanç de les dades d'inversió estrangera. Arxiu

L’arribada d’inversió estrangera provinent de Rússia i Bielorússia ha caigut en picat el darrer any coincidint amb l’inici de la guerra amb Ucraïna i la imposició de sancions econòmics. Concretament, el nombre de sol·licituds han disminuït un 70,4 i un 83,3%, respectivament. En canvi, entre el 2021 i el 2022 han crescut les peticions formalitzades per inversors provinents de Bèlgica i Ucraïna. Amb tot, és Espanya el país que lidera, a molta distància, l’origen de la major part de la inversió estrangera formalitzada al Principat des del 2012.

El 2021 el ministeri d’Economia va formalitzar fins a 27 sol·licituds d’inversió estrangera procedents de Rússia amb un import inicial declarat de 5,8 milions d’euros. En el cas de Bielorússia es van formalitzar 6 sol·licituds amb una inversió inicial declarada de 358.000 euros. En tots dos casos les xifres suposaven un increment notable en comparació amb els anys anteriors, però la tendència s’ha estroncat del tot el 2022, coincidint amb la guerra amb Ucraïna i la imposició de sancions als dos estats soviètics.

En el cas de Rússia s’ha registrat una caiguda del 70,4% de les sol·licituds, amb només 8 durant el 2022 i un import formalitzat d’1,6 milions (-72%). Pel que fa a Bielorússia, durant l’any passat només hi va haver una única sol·licitud formalitzada (-83,3%) amb un import inicial declarat de 89.000 euros (-75,1%).

Les dades es recullen en la resposta que el ministeri d’Economia ha donat a la demanda d’informació duta a terme pel grup parlamentari de Concòrida. I es pot comprovar que pel 2023 no sembla que la situació hagi de canviar. De fet, fins al moment de donar la resposta el ministeri havia formalitzat només 4 peticions d’inversió russes, amb un import de 115.000 euros, i tan sols una de Bielorússia per uns irrisoris 13.000 euros.

En aquest període, en canvi, han agafat força altres països pràcticament no tenien pes, com Bèlgica i Ucraïna, si bé encara es mantenen a molta distància dels grans inversors estrangers, com poden ser Espanya i França.

Concretament, Economia va formalitzar el 2022 17 sol·licituds amb origen a Bèlgica, 14 més que el 2021. L’import també s’ha vist incrementat de forma notable, passant dels 134.700 euros del 2021 als 1,3 del 2022 (+874,4%).

D’altra banda es van formalitzar 14 sol·licituds amb inversors d’origen ucraïnès, més que doblant les 6 del 2021 i l’import ha passat de 134.000 euros a 424.500 (+216,8%).

Si es mira el 2023, Bèlgica ha fet dues sol·licituds amb un import inicial declarat de 215.000 euros, mentre que peticions procedents d’Ucraïna se’n sumen 7 per un import inicial de 195.000 euros.

ESPANYA I FRANÇA

No obstant això, en el període 2012-2022 hi ha dos països que encapçalen el rànquing de la inversió estrangera i són, sobretot, Espanya, i en segon lloc, França: en 10 anys hi ha hagut 2.823 sol·licituds d’origen espanyol i 1.502 de franceses. Pel que fa als imports inicials declarats, en el cas de les inversions espanyoles sumen 689.648.392 euros en total i les d’origen francès, 262.335.806 euros.

Centrant-nos en les dades del 2023, amb origen espanyol ja hi ha 132 sol·licituds formalitzades i 86 de França. Els imports ascendeixen a 44.526.636,26 euros en el cas espanyol i 14.641.985,93 euros en el francès.

ÀMBIT ECONÒMIC

Entre el 2012 i el 2022 s’han sumat 6.058 sol·licituds d’inversió estrangera que segons l’import inicialment declarat ascendeixen a 1.861.036.582 euros. Per sectors econòmics, qui més pes té és el patrimonial amb 824.107.334 euros (44,3% del total), seguit de la prestació de serveis amb 437.131.414 euros (23,5%). Per darrera hi ha la promoció immobiliària i construcció amb 272.738.841 euros (14,7%). Sectors com l’hoteleria (45.661.237 euros i un 2,5% del total) o els projectes, disseny o investigació (33.071.904 euros i 1,8%) es troben a molta distància.

Comentaris (3)

Trending