Així es pot inferir de les dades que ha fet públiques aquest dijous el departament d’Estadística. I el que s’evidencia és que a Andorra l’accés a internet ja és gairebé universal. Si el 2021, quan es va fer la darrera enquesta d’aquest tipus, la dada ja era elevada (96,9%, per tant 97 de cada 100 llars), ara encara puja més. Fins al 99,5.%. Per tant, frega el total.
Entre aquest 0,5% que encara no té accés es pot parlar clarament d’un motiu econòmic. En la majoria de casos, aquestes llars estan constituïdes per un sol membre, d’entre 56 i 74 anys i amb ingressos mensuals baixos. Així, entre els nuclis amb remuneracions inferior a 1.500 euros, el percentatge baixa al 98,4%.
Pel que fa al tipus de connexió, un 96,1% de les llars fan servir la fibra òptica. Molts d’ells, també, tenen internet al mòbil, tot i que, en aquest cas, el percentatge baixa al 84,8%. Si les dades es comparen amb les dels països de l’entorn, Andorra es troba clarament per sobre la mitjana europea de cases amb connexió a la xarxa (93,1%) i, fins i tot, per sobre dels països que millors xifres tenen, com ara Països Baixos (98,9%) o Luxemburg (99,1%).
L’enquesta formulada també deixa clar que a les llars arriba internet i que, també, es fa servir amb molta assiduïtat El 98,9% de la població ha navegat per la xarxa el darrer mes i un 98,3%, els últims. Ara bé, encara queda un 1% de la ciutadania que assegura que, de moment, mai ha fet servir aquesta tecnologia.
I per a què s’utilitza intenet? Doncs el 86% de la població explica que ho fa per comunicar-se amb altres persones, sigui enviant correus, fen trucades o participant en aplicacions de missatgeria. Un 89,2% també la fa servir per buscar informació, com ara llegir diaris o revistes, buscar dades sobre salut o sobre béns i serveis. En canvi, només un 17,2% publica opinions de caire polític o social i un 19,3% ha aprofitat les possibilitats que ofereix la xarxa per buscar feina.
Pel que fa a l’ús de l’administració electrònica, en comparació a la informació del 2021, hi ha un cert estancament. Baixa el nombre de persones que es van descarregar o imprimir formularis (de 65,7% a 61,7%), els que els van enviar (de 52,9% a 48,5%) i els que van visitar webs governamentals per buscar informació (de 51,4% a 48,2%). En canvi, creix lleugerament el comerç en línia. El nombre de persones que, en els darrers tres mesos, han fet alguna compra per internet era el 2021 de 46,6% i ara frega el 50% (49,3%) amb Andorra i Espanya com a principals punts d’origen del venedor.
Amb relació a problemes de seguretat, en comparació amb les dades del 2021, la situació millora. Baixa el nombre de persones que expliquen que han rebut missatges fraudulents a través de la xarxa, fins al 35,7%. També cauen els enquestats que afirmen haver patit un frau amb la targeta de crèdit (de 9,2% a 5,9%). En tot cas, només una part minoritària dels que han patit aquests intents hi ha caigut i han perdut diners: el 4,8%.
Comentaris (1)