Recorden que no van arribar al Principat per caprici ni a l’aventura. I deixen clar, també, que es troben que ara per ara tampoc no poden tornar a casa perquè els bitllets que tenen no són vàlids fins d’aquí molts mesos. “I canviar aquests bitllets per avançar el retorn a casa vol dir haver de pagar el mateix que ens va costar el passatge”, uns diners que molts dels temporers no tenen. Per tant, reclamen poder-se acollir a ajuts que vagin més enllà del que els pot oferir Càritas o Creu Roja.
Asseguren que reconeixen i agraeixen “la feina que fan aquestes organitzacions. Però el menjar mai no ha estat un problema ni tampoc ho serà. “Estem acostumats a menjar arròs i fideus. Si ho hem de fer cada dia, ho farem. Som d’Argentina i allà la situació està pitjor que aquí”, admeten. Però això no treu que “vam venir a treballar, volem treballar o que ens ofereixin algun tipus de solució” ja que, recorden, “vam complir tots els requisits que se’ns van demanar per poder venir” i ara “els qui no compleixen les obligacions són les empreses”.
Expliquen que alguns tots just van treballar quinze o vint dies i seguidament se’ls va liquidar en virtut d’aquells dies treballats, en cap cas en relació amb el que establia el pre-contracte que se’ls va signar al seu dia. En aquest sentit, els temporers recorden que hores d’ara estan gastant els pocs recursos econòmics de què disposen amb allotjament, que “no és justament una qüestió barata”.
Comentaris (1)