Altaveu ha pogut parlar amb la víctima d’aquesta primera agressió, que va tenir lloc la matinada de divendres a dissabte. Com va explicar Marsenyach a aquest mitjà, el temor que tot degenerés en un enfrontament entre els amics d’aquest noi i els presumptes atacants va impulsar-lo a quedar-se la nit següent al recinte de concerts fins que es va produir la pallissa, també denunciada.
El noi va venir a Encamp convidat, justament, per un dels nebots del conseller general, de qui és company d’universitat. “Vaig dir que sí amb tota la il·lusió i estava molt entusiasmat”, recorda. Va arribar divendres i, ja aquella nit, va sortir. Hi havia els concerts de Triquell i Suu i, després actuacions de DJ. “Hi havia molt bon ambient i vaig estar molt bé amb els meus amics”, relata. Ara bé, potser pel cansament del viatge, va decidir retirar-se abans d’hora. I, sol, va enfilar camí cap a l’hotel.
I llavors va constatar que alguna cosa anava malament. Un altre jove el seguia i ja va donar-li una primera bufetada. Ràpidament, va optar per córrer perseguit pel primer agressor i dos nois més. Quan pujava les escales que permeten arribar al petit camp de futbol que hi ha al costat del Complex Esportiu, “un m’agafa i em tira a terra; intento escapar, però a l’instant van aparèixer els altres dos”.
I a partir d’aquí, el malson. “Jo estafa immòbil a terra. Un em va posar el genoll en el coll, tallant-me la respiració. Directament, m’escanyava. M’estava ofegant. I els altres em donaven cops de puny i puntades”, relata. Indica que “a partir d’aquí, perdo una mica la consciència”. Per això, no recorda “si ells mateixos van parar o va venir algú a ajudar-me i van marxar”. En tot cas, té clar que la situació podria haver acabat pitjor: “Em podrien haver matat”.
Un cop els agressors van marxar, uns altres nois el van atendre ràpidament. El van acompanyar a l’hotel i, ja allà, va optar per trucar els seus pares. “Jo no soc andorrà i no sabia què fer. Van venir de seguida i em van portar a l’hospital”, recorda. Allà, es va comprovar que, afortunadament, no patia lesions greus. “Tot ha quedat en contusions i el nas, una mica desviat. Les analítiques i el TAC van sortir bé”, explica. Sí que admet que “mentalment ho noto molt” i que pateix angoixa.
Sobre els motius de l’agressió, assegura que durant la nit no hi va haver cap problema a la festa. Una possibilitat que havia apuntat Marsenyach és que algun noi del grup hagués parlat amb una noia amb qui un dels atacants havia mantingut una relació, fet que indicaria que la gelosia podria estar darrere tot plegat. Ell, però, deixa clar que “potser algun altre company ho va fer, però no jo”.
El mateix dissabte, tant ell com els seus pares van decidir marxar cap al seu lloc d’origen. Aquest dilluns, ja amb més calma, però, també, amb el coneixement de la posterior batussa amb Marsenyach de víctima, han tornat. Han estat gairebé dues hores i mitja prestant declaració davant la policia. Entre altres coses, ha pogut identificar per fotografies algun dels agressors. Ara, doncs, toca esperar a les actuacions que faci el cos d’ordre.
Malgrat tot, el jove atacat assegura que “no m’emporto una mala imatge d’Andorra”. En aquest sentit, entén que el que ha viscut és “un fet aïllat” i que el país “no és així”. Per tant, sent que “he tingut la mala sort d’estar en el lloc menys indicat, en el moment menys oportú i amb les persones menys indicades”. També deixa clar que té “plena confiança” en la feina que faci la policia per localitzar i detenir els joves que el van apallissar en un acte de violència gratuïta.
Comentaris (8)