Altaveu ha pogut parlar aquesta tarda amb un Marsenyach que encara nota, i de forma notòria, els efectes de la pallissa. Físicament, una fractura al nas i un fort dolor a una costella, a banda de cops per diverses parts del cos. Té clar, però, que podria haver estat pitjor. Que podria haver tingut més mala sort, encara. Que una puntada mal dirigida podria haver tingut conseqüències més greus. Mentalment, però, també. No pot amagar la seva incomprensió pel que considera “violència gratuïta” molt poc habitual a Andorra. I, per això, també deixa clar la intenció de fer el que calgui perquè els agressors hagin de respondre davant la Justícia.
L’origen de tot plegat es troba en una altra agressió, la matinada de divendres a dissabte: un noi, amic del nebot de Marsenyach va rebre una forta pallissa; el conseller tenia por que, la nit següent hi pogués haver un intent de revenja i, per això, va quedar-se més temps al recinte de festes
I, també, un darrer sentiment. El de “tristor”. Marsenyach remarca que “no m’esperava que hi hagués aquesta violència aquí a Andorra; jo no havia viscut res així ni en la meva joventut. No ho he entès”. I això, indica, quan la seva intervenció era “com a tiet” i amb la voluntat “evitar un problema”.
L’inici de tot plegat, però, es remunta a la matinada de dissabte a diumenge. Era la primera nit de la festa de poble i “un amic de la universitat del meu nebot havia pujat a passar aquests dies”. Ja amb la nit avançada, “va marxar a dormir a l’hotel perquè estava cansat. De camí, sis individus el van aturar i li van fotre una pallissa”. L’origen de tot plegat, es pensa, seria el fet que, una estona abans hi hauria hagut alguna discussió per una noia. Res, lògicament, que justifiqui recórrer a la violència.
“El van agredir molt fort. Va acabar a l’hospital. El seus pares van venir per recollir-lo i se’l van emportar”, relata Marsenyach, posant en relleu que l jove “estava molt espantat”. De fet, no ha estat fins a aquest dilluns que ha tornat al país per posar la pertinent denúncia que, com s’ha dit, s’ha de sumar a la feta pel parlamentari aquest dilluns. Tot arran del que va passar la nit de dissabte a diumenge.
El parlamentari explica que, justament, tenia por que el jovent de la parròquia pogués intentar buscar una revenja. I, per això, un cop acabat el concert de Michael Jackson, es va quedar pel recinte tement que “es pogués embolicar la troca”. I, de fet, així ho va informar a agents de la policia: “Els vaig dir que podia passar alguna cosa. Sort que van estar a l’aguait”.
Efectivament. “Al meu nebot el va trucar un noi d’Encamp per dir-li que un dels joves que havien agredit el seu amic volia parlar amb ell. Eren les quatre de la matinada. Jo li vaig dir que a aquesta hora no s’arreglen els temes i, a més, la colla li animava a anar. Ja saps com és això: a la nit, tothom és valent”, relata. Llavors, veient que no podria dissuadir el noi, va optar per seguir-lo una mica apartat. “Vaig anar i vaig veure que començava a apujar el to de veu. Llavors, els hi vaig avisar que es calmessin o podrien acabar malament i tots tancats. Llavors, un d’ells em va dir ‘fill de puta, de què vas’. No vaig poder ni contestar que ja vaig sentir un cop per darrere, un altre de genoll i vaig caure a terra, on vaig rebre puntades i cops de puny”, continua explicant. No sap exactament quanta estona va durar tot plegat. Tot just que es va intentar protegir, especialment el cap. En tot cas, per poc que realment fos, massa temps. “Vaig pensar”, admet, “que em podien pelar”.
D’aquella estona sota els cops, recorda coses aïllades, com ara que el seu fill va llançar-se a sobre per protegir-ho. Després d’uns moments que es van fer “angoixants”, dos xavals, un d’ells que em sembla que és policia, em va treure d’allà. Un cop alliberat dels agressors, recorda, que “em van tranquil·litzar dos agents perquè jo vaig acabar fet una fera, amb les venes pujades”.
Quan tot havia passat, Marsenyach explica que “vaig marxar cap a casa”. La idea era “intentar relaxar-me, però no vaig poder dormir”. I és que “no entenia aquesta violència”. I, també, el record d’una “por” que no havia sentit mai. Diumenge va restar a casa, a l’espera de poder baixar a l’hospital perquè quedés constància de les lesions. I aquest dilluns ha anat al despatx central de policia on, durant unes dues hores, ha presentat la pertinent denúncia.
“Vaig anar i vaig veure que començava a apujar el to de veu. Llavors, els hi vaig avisar que es calmessin o podrien acabar malament i tots tancats. Llavors, un d’ells em va dir ‘fill de puta, de què vas’. No vaig poder ni contestar que ja vaig sentir un cop per darrere, un altre de genoll i vaig caure a terra, on vaig rebre puntades i cops de puny”, relata
En ella ha pogut assenyalar com a mínim tres persones, tot i que té clar que alguna més hi va participar en la batussa. Entre el seu testimoniatge i el que ha pogut parlar amb altres coneguts, han pogut, com a mínim, posar algun nom sobre la taula perquè la policia estiri del fil. Tots ells serien majors d’edat i, de fet, formarien part d’un grup d’Encamp -el Bloque- que, els darrers temps, han protagonitzat altres fets similars, almenys per la informació que li ha anat arribant. I reclama, ara, que es faci el que calgui per esclarir els fets i trobar els agressors. “Com a pare, com a tiet i com a polític tinc clar que vull resultats”, remarca. Més quan, insisteix, la seva agressió no és l’única que hauria protagonitzat el grup. “Hi ha gent que té por i això no pot ser”, assegura, tot asseverant que “en aquest país no es pot viure amb gent amb por” i “aquesta violència gratuïta no hi té cabuda”
Marsenyach, com s’ha dit, és una figura pública. Una autoritat. Conseller general. Deixa clar que “no vull utilitzar això per tenir privilegis”, però també admet que entén que aquesta posició pot tenir algun efecte positiu: “Si pot servir perquè, justament, la Justícia vegi que ha arribat un moment que cal dir prou, anirà bé, perquè aquesta gent ha fet mal a moltes altres persones que no sabem”. Per això, “per aquells que no ho han volgut denunciar, jo ho faré per ells”.
L’encampadà recorda que, històricament, Andorra ha estat un país on aquestes actuacions han estat l’excepció a la regla. “Actes de violència com aquests no eren habituals. De moment, són fets aïllats, però no hi poden tenir cabuda”, comenta. Per ant, remarca que “s’ha de parar” perquè “jo ja tinc 50 anys, no em queden tantes nits, però vull que els meus fills puguin sortir tranquils”. De fet, apunta que la nit de diumenge a dilluns “ja no els vaig deixar anar a la festa per por a represàlies”. I també llança un missatge esperançador: “aquest país té prou força per girar les coses i la majoria de la canalla són molt ben parits”. A la vegada, també avisa que té intenció de portar l’afer als seus companys de política: “hi haurà discussions dins del grup; hem de trobar una solució”.
I, a la vegada, també té clar que, si de tot plegat acaba iniciant-se un procediment penal contra els agressors, ell hi vol estar representant. Es presentarà com a acusació particular. Al seu entendre, caldria que “els hi caiguessin sancions dures”.
Comentaris (15)