Avís dels alcaldes de l’Alt Urgell: no tenen recursos per acollir un gran nombre de fronterers

Posen en relleu que ja pateixen dificultats d’habitatge per la situació andorrana, però remarquen que no tenen previstos grans creixements urbanístics perquè no serien sostenibles; a la vegada que entenen que qui treballa a un país, hi ha de poder viure també

Un dels pobles de Valls de Valira.
Un dels pobles de Valls de Valira.

L’Alt Urgell no acaba de veure del tot clar la possibilitat que, en el futur, bona part dels nous treballadors a Andorra -i fins i tot aquells que ara hi són- acabin vivint allà. Ni a la capital, la Seu, ni als diferents municipis. Els alcaldes de la comarca consultats per Altaveu recorden que són pobles amb recursos limitats i, per tant, no poden acollir una gran afluència migratòria. En aquest sentit, algun ja lamenta, fins i tot, que la situació ha començat a provocar manca d’habitatge al seu territori.

Feia uns dies, via xarxes socials, l’alcaldessa de Ribera d’Urgellet ja apunta un cert malestar per la situació. Ara, a demanda d’Altaveu, han dit la seva homòlegs seus de la comarca. És el cas del màxim responsable de l’ajuntament de Montferrer i Castellbó, Albert Marquet que alerta dels problemes que ja es viuen actualment. “Als nostres pobles tampoc és que hi hagi molt habitatge de lloguer, però s’està notant”, comenta. Així, apunta que “hi ha gent que fins i tot ve a demanar a l’ajuntament; se sap que a la Seu no n’hi ha i venen aquí”.

El Pla de Sant Tirs

Relacionat

El malestar pels fronterers s’estén més enllà de la Seu d’Urgell

I això, de retruc, provoca problemes per a la gent del municipi. “És preocupant, perquè gent jove del nostre poble no troba pis per independitzar-se ells. Això genera que siguin més cars aquí. Si estaven a 300, ara a 500”, comenta Marquet. Al seu entendre, a més, en un futur l’oferta immobiliària del seu municipi no canviarà. “Nosaltres tenim urbanitzacions desenvolupades i hi ha gent que ve, però poca a construir. Qui ve a fer té un poder adquisitiu més elevat. No venen a fer pisos per llogar”, comenta.  

Més a prop d’Andorra hi ha Valls de Valira. El seu alcalde, Ricard Mateu, remarca que no seria possible assumir un increment de gent que es presentés a viure allà per treballar durant el dia a Andorra. “Tenim una capacitat reduïda i ajustada als serveis i recursos bàsics”, adverteix. Així, apunta que “hi ha cases deshabitades perquè els seus propietaris s’han traslladat a altres llocs i si que ens agradaria que les cases que realment admet la nostra capacitat estiguessin ocupades”. Ara bé, una cosa és això i una altra “començar a fer edificis plurifamiliars per acollir treballadors d’Andorra que no hi tenen cabuda allà”.

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera

Relacionat

La Seu avisa que “no permetrem una arribada massiva de treballadors que trenquin l’equilibri”

Deixa clar que “això no tindria cabuda perquè els recursos són els que són”. I, per tant, “no donarem llicències d’habitatge per després tenir problemes de necessitats d’aigua o electricitat”. I remarca que “el que hi ha previst en el plantejament urbanístic i al pla territorial és donar vida al que ja existeix, no pas fer grans creixements” perquè “no hi arribarien els recursos”, com ara l’aigua, ja que “ens abastim de fonts”.

Mateu, però, també apunta un altre motiu, si es vol més de concepció política, per advertir que no comparteix, ni de bon tros, la idea que diferents líders polítics andorrans de l’actual Govern i de Demòcrates han anat deixant anar. “El que és lògic és que el que necessita el personal per treballar l’acolli a casa seva”, ha afirmat. Per això, tot i que no es vol ficar a casa dels altres, no s’ha estat de comentar que, al seu entendre, “l’afirmació va ser desafortunada”.

Xavier Espot durant les manifestacions d'aquesta tarda a Sant Julià.

Relacionat

Espot recula davant la pluja de crítiques: “No volem fer fora ningú”

En aquest sentit, de forma similar s’ha expressat Marquet. L’alcalde de Montferrer i Castellbó ha admès “no saber quin model de país vol fer Andorra”, però apunta que “si és que la gent que hi treballa hagi de viure fora no sé si seria el més idoni”. Al seu entendre, i sense “voler ficar-me en un altre Estat”, el que toca és que “la gent treballadora ha de poder viure on es guanya la vida”.

Comentaris (33)

Trending