El projecte legislatiu ja ha estat acceptat pel Consell General i, per tant, ha encetat el seu periple per la cambra parlamentària. En la documentació que l’acompanya -tot s’ha de dir, no especialment llarga- es fa, com és preceptiu, una valoració de l’impacte econòmic que poden tenir les diferents mesures contingudes al text. I, en aquest cas, n’hi haurà i serà important, però a favor de l’Estat. Algunes de les accions previstes suposaran un considerable increment dels ingressos del Govern.
Per un costat, cal recordar, la llei endureix les condicions per poder obtenir un permís de residència passiva. La inversió inicial salta de 600.000 a 800.000 euros. A banda, també caldrà fer un dipòsit de 50.000 euros davant l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), dels quals 30.000 són a fons perdut. Això s’aplica també a qui vulgui obtenir un permís de treballador per compte propi. La memòria que acompanya el projecte legislatiu no entra en detalls de quants permisos de cada tipus es preveu concedir a partir d’ara, però sí que indica que “considerant el nombre d’autoritzacions concedides de residència i treball per compte propi i de residència sense activitat lucrativa i la modificació del règim del dipòsit abans comentat, l’impacte en les finances de l’Estat és significatiu i s’estima aquest entre 13 i 15 milions d’euros anyals”.
Per altra banda, el text duplica els gravàmens de l’impost a la inversió estrangera en immobles. Per al primer bé que s’adquireixi, aquest serà del 6% i, per a la resta, del 10%. Des del Govern es considera que això hauria de permetre reduir el nombre d’operacions, però també suposarà més recaptació. S’estima que sigui, aproximadament, del 60%. Si aquest càlcul s’extrapola a la dada assolida durant el primer semestre d’aquest 2025 -cal tenir en compte que aquesta figura tributària encara no ha viscut cap exercici complet en vigor- es passaria de 7,39 milions a 11,8.
ALTRES MESURES
Més enllà de les disposicions que ja es van avançar en roda de premsa per part de les ministres Conxita Marsol i Esther Molné, el text finalment tramitat inclou altres accions. Dues d’aquestes afecten directament els treballadors fronterers, sobre els quals es vol establir un control més estricte. Així, a la Llei d’Immigració s’hi afegeix un article 45 bis sota el títol ‘Pernoctació fora d’Andorra” que establirà que “sense perjudici de les condicions més favorables establertes pels convenis internacionals vigents, si l’autorització d’immigració comporta que la persona concernida ha de pernoctar fora d’Andorra, ha d’acreditar que té la residència legal en el país en què estigui domiciliada, de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament”. És a dir, per obtenir el permís caldrà demostrar que s’està censat en regions properes, condició que impediria que persones que no estiguin legalment a Espanya o França hi puguin accedir. Això ja es fa extraoficialment, però ara es posa negre sobre blanc al text legal.
A la vegada, també s’estableix la possibilitat que el Servei d’Immigració pugui denegar la renovació d’aquests permisos. Així, s’apunta que es podrà fer “si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, si les condicions en virtut de les quals es va acordar no s’han respectat o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions”.
Paral·lelament, també s’introdueix a la Llei una nova infracció de caràcter molt greu: la de contreure matrimoni o constituir una unió estable de parella “amb la finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència o de facilitar l’obtenció indeguda d’aquest dret”. És a dir, es vol evitar les bodes o aparellaments de conveniència.
Comentaris (6)