Del masover de Sornàs a la detenció del sotsoficial pels trets al despatx de policia

Comentaris

Del masover de Sornàs a la detenció del sotsoficial pels trets al despatx de policia
Del masover de Sornàs a la detenció del sotsoficial pels trets al despatx de policia

L’estupefacta detenció del sotsoficial acusat d’haver disparat la matinada del 20 de febrer contra la façana de vidre del despatx central de la policia es comença a coure, molt probablement, el 12 de novembre passat. Té algun capítol posterior i, segurament, també té altres històries pretèrites. L’arrestat és un policia de llarga carrera. De fet, pocs dels actuals integrants del cos se l’imaginen sense ell. Més d’una i de dues vegades, el detingut, els darrers anys, havia fins i tot deixat anar que plegaria. Que es jubilaria. D’anys per fer-ho, per anticipar la seva retirada com tants i tants d’altres, li’n sobraven. Era, és, un home especial. Ara, però, es troba davant d’un dels moments més complexes de la seva vida. De la professional, segur. I segurament, també, molt hi té a veure aquell 12 de novembre. A Sornàs.

Aquell dia, un resident espanyol de 52 anys ben conegut al poble ordinenc i a mitja Andorra es va plantar en un taller mecànic de la zona i amb una escopeta en va amenaçar el responsable. El masover, que això es dedicava l’home, n’havia fet moltes. Des de robar gallines i algun anyell a d’altres trapelleries. Aquell cop potser se li va girar més la testa més del que pertocava. Una sortida més de to, perillosa, és clar, del masover de Sornàs. Un parell de patrulles s’hi van adreçar. El dispositiu el comandava el sotsoficial ara detingut. A l’home de l’escopeta prou que el coneixia, el policia. I al policia també sabia prou qui era, el masover. Fet i fet, formalment la cosa va acabar amb què l’amenaçador de l’escopeta -d’aire comprimit per ser exactes- va ser detingut per un delicte contra la llibertat i contra la seguretat col·lectiva. Hores més tard quedaria en llibertat. Ni tan sols va acabar passant davant el batlle de guàrdia, segons fonts coneixedores del cas. Es va considerar que no calia. Que potser no n’hi havia per tant.

Però l’home, el masover, li tenia jurada, per dir-ho d’aquesta manera, al policia. Tant que el dia que va aparèixer amb un impacte de bala o d’un objecte tipus bola de metall el vidre d’una finestra de la Borda Raubert, una de les línies d’investigació possibles era, justament, el masover. Pels lligams qui hi hauria entre els propietaris de l’establiment i el presumpte autor dels trets contra l’edifici de l’Obac. I unes hipotètiques amenaces de mort del masover al policia. Ara, arran de la detenció del policia, és possible que s’aclareixi també l’atac del qual va ser objecte la borda-restaurant situada a la carretera que va de la Massana a Erts. La investigació es porta amb molta discreció -divendres passat, per exemple, ja s’estava al damunt del sotsoficial com a màxim sospitós dels trets contra el despatx central policial-, però algunes fonts situen l’ara detingut passant per l’altura de la borda en un parell d’ocasions quan podrien haver esdevingut els fets. Els de la Borda Raubert. Simples conjectures que els investigadors hauran d’acabar de lligar. O potser no.

Però tornem a Sornàs. Al masover detingut. En declarar davant la policia arran del seu arrest, l’home va explicat a l’agent que li prenia la declaració que s’havien sobrepassat amb ell. Que el sotsoficial ara detingut no havia tingut gaire miraments amb ell i que l’havia volgut escarmentar. Algunes fonts han assegurat que es va tractar d’un arrest, el del masover, amb una certa agressivitat. I això que el masover, alterat, és cert, tampoc és que esdevingués un perill real. Però la detenció va voler ser exemplarificadora. No era la primera vegada, cert també, que el policia havia d’acudir a algun lloc per alguna de les cafrades del masover. L’agent que prenia declaració al llavors arrestat s’hauria mig espantat. I, suposadament, no es va voler posar en terrenys espinosos. Va convidar el detingut a tornar a explicar la mateixa història davant el batlle. Just quan passés a disposició judicial. Però ja no hi passaria i la detenció amb sobreactuació presumpta del policia va passar a millor vida. Però no pas per al masover.

Hi hauria l’afer de la Borda Raubert que ara potser també s’aclarirà. I el masover de Sornàs acabaria acudint al Raonador del Ciutadà per posar en coneixement d’aquesta institució l’episodi viscut. Sempre segons les fonts consultades. Fent la seva tasca, el fet hauria acabat arribat a la direcció del cos i aquí la maquinària es va posar en funcionament. Suposadament s’hauria posat en marxa la recopilació de la informació necessària per comprovar si l’ara detingut pels trets a l’edifici central s’havia passat en el moment de detenir al masover. Algunes fonts han assegurat que si no hi havia obert ja un expedient disciplinari, aquest estaria al caure. En tot cas, el sotsoficial era, com a mínim, conscient que se l’estava mirant en lupa. I que no se’l defensava pas com potser en altres èpoques -ja se sap, allò dels bàndols a la policia i alguns episodis també presumptament protagonitzats per l’ara arrestat com la desaparició i posterior aparició d’uns esquís o enfrontaments amb alguns companys- havia passat.

Especial, de la broma, irònic, crític

L’ara arrestat era, és, molt crític amb el funcionament del cos. Amb la manera d’afrontar certes coses. Amb les retallades desmesurades que ell entenia que s’estaven produint. Simpàtic moltes vegades, amb una ironia molt particular d’altres. Amb una mirada i unes formes que, de desconèixer-lo, moltes vegades el feien, el fan, vaja, aterrador sense que necessàriament ho hagi de ser sempre… Lamentava, lamenta, els pocs recursos, sobretot humans, de què disposa la policia. O les picabaralles internes que haurien fet, en alguns casos, que altres companys seus hagin acabat optant per sol·licitar, i obtenir, una baixa mèdica i deixar el cos més ‘tocat’ del que ja creia que estava amb els efectius complerts. Si a sobre se sentia perseguit per quelcom que considerava que no tocava…

Sia com fos, la matinada del dissabte 20 de febrer la vidriera de la façana del carrer Ciutat de Sabadell de l’edifici de l’Obac, del despatx central de policia i el ministeri d’Interior i Justícia, va aparèixer amb quatre impactes de bala. D’un calibre petit. Acabaria sent un 22. Se’n va trobar un projectil. Una resta per ser exactes. La direcció dels impactes feia pressuposar que els trets haurien estat disparats, probablement amb un rifle amb silenciador, des del rec de l’Obac. Els investigadors de la policia, els altres policies, van anar estrenyent el cèrcol. El propi director del cos, Jordi Moreno, acompanyat del ministre Xavier Espot, deia dos dies després que totes les hipòtesis estaven obertes. I va citar justament la possibilitat que fos un policia enutjat per alguna cosa. Segurament l’opinió pública va girar la mirada, el pensament, cap a una altra banda. Però aneu a saber Moreno cap a on tirava. El director ja sabia la història de Sornàs i de la Borda Raubert. I divendres 26, encara no una setmana després dels fets, la policia ja tenia bastant clar per on anaven els trets. I mai millor dit. Aquest dimarts s’ha acabat de tancar el cercle. Presumptament, és clar. La localització d’un sospitós i la seva detenció porta un cert alleujament al cos. Que sigui un dels seus integrants l’entristeix. El deixa estupefacte. Però el primer era solventar la investigació. I sembla que això està, diuen les fonts, molt ben encarrilat.

Comentaris

Trending