Valira AMUNT
És un honor contribuir a l'especial commemoració dels 500 dies de la desgraciada intervenció de BPA.
Reconec que personalment aquest drama m'ha afectat ... però com a tots i a totes, avis, pares i nens. Com a qualsevol de nosaltres.
Avui basar el meu escrit amb la meva particular afectació crec que no seria interessant. És irrellevant pel bé comú.
Però ho repeteixo: m'ha afectat. I tant que m'ha afectat... i molt !. Com a tots i a totes (alguns encara no ho saben i d'altres no ho volen saber).
Però no és la sensació que a mi em domini en aquests instants.
Com a ciutadà, el cor em diu que avui em toca parlar exclusivament d'agraïments.
L'agraïment és el sentiment de qui reconeix i correspon a les atencions rebudes.
Soc un dels tants privilegiats que em toca reconèixer i correspondre a les atencions rebudes de diferents col·lectius. Us els detallo.
'Empleats i familiars de BPA': Son el col·lectiu a qui els hi dec un agraïment molt especial. Tot i la quantitat d'injustícies, malviures, pressions, acusacions, traïdories, acomiadaments i reduccions de benestar que heu patit, sempre us heu portat amb extremada dignitat. Cert que uns més que d'altres, però cadascú de vosaltres us mereixeu el meu modest homenatge. La vostra humanitat, professionalitat i paciència semblen no tenir límits. Podeu anar amb el cap ben alt per la vida. Gràcies a tots.
'Clients de BPA': Son el segon col·lectiu a qui més he d’agrair la seva integritat. Ens han ofert 500 dies sense perdre mai les formes davant dels maldecaps i traïdories a que estan sotmesos. Un 10 a tots vosaltres. La gent del carrer no hem rebut en cap cas violències pel vostre neguit. De debò, gràcies a tots.
'Accionistes de BPA': Rebin tots el meu modest reconeixement. Han perdut un gran banc, i han patit molts intents manifestos de deshonra. Sense ser cap 'palmer' dels principals accionistes (no els conec ni m'hi uneixen interessos), els dispenso un sincer agraïment personal. Segurament, si ells haguessin reaccionat amb instints primaris (com el cos demanaria a qualsevol al seu lloc), podien haver posat el país panxa enlaire. No ho han fet. Han mantingut les formes, la seva resta d'empreses i els llocs de treball. Gràcies, Higini i Ramon.
'El personal de Batllia': Els toca resoldre una feina que s'havia d'evitar de totes totes. Els han empastifat amb un encreuament de processos que haurien d'haver estat resolts amb política i diàleg. Judicialitzar tot aquest drama no era el millor camí. Gràcies a tots vosaltres per la vostra professionalitat. Tingueu molta paciència, la necessitareu.
'Funcionaris del Centre penitenciari': Els ha tocat cuidar a una gran persona. Segur que ho fan amb delicadesa i comprensió. El Joan Pau (tampoc el conec personalment) s'ho mereix. Gràcies a tots vosaltres.
I també al ‘Toni Martí’. Sense entrar a valorar la seva gestió - avui no toca - hi han coses que cal agrair-li. I són molt importants: el seu respecte a la llibertat de premsa, i a les opinions i comentaris personals de cadascú de nosaltres.
Evidentment, les coses no s'han fet bé (els expedients a batllia ho demostren), però la població ha gaudit 500 dies de poder dir la seva, de poder mostrar el seu desacord amb moltes de les decisions preses. Sense pràcticament censures. Gràcies, Toni.
Llibertat de pensament i d’acció. Precisament això és el que ens dona esperances de que algun dia podrem tornar a aixecar la moral i l'economia d'aquest país. Entre tots. Sense rancúnies.
Sens dubte, la llibertat personal i l'iniciativa privada són conceptes bàsics i imprescindibles per recuperar i millorar el benestar general d'un país que vol estar al primer món.
Com a punt final, un modest agraïment a tots els lectors que heu llegit el meu escrit. Heu tingut molta paciència.
Avui és dia d'agraïments.
Que bonic és agrair... i poder fer-ho encara més.
Salut i sort a tothom.
Comentaris