“Per una banda ens reconeixen internacionalment i, de l’altra, ens linxen, ens persegueixen i ens denuncien a casa”, ha afirmat Mendoza Cortés en manifestacions als mitjans de comunicació just abans d’iniciar l’acte de celebració de la consecució de l’acreditació ECOSOC i de la presentació de l’Observatori Feminista Andorrà (OFA), que pretén ser, entre altres coses, una exhaustiva base de dades en matèria de normativa, informes i anàlisis de situació, entre altres, de tot el que passa a Andorra en relació als drets de les dones i els infants.
El primer projecte que s’està impulsant en aquest marc, el del grup de famílies protectores, és una mena de servei d’acompanyament i suport a les mares que estan sent violentades per l’administració a partir de la retirada “poc justificada” i a través “d’actuacions arbitràries” de la custòdia d’alguns dels seus fills i per ser víctimes de “tracte denigrant” en alguns casos per part de les institucions. Mendoza Cortés ha denunciat també la “sobremedicalització de la canalla retirada”.
CELEBRACIÓ
Davant una vintena de persones, entre les quals la presidenta i la vicepresidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Mònica Codina i Clàudia Cornella respectivament, la presidenta d’Stop Violències ha presentat l’acreditació ECOSOC, una acreditació “de matxaques”, ha dit sorneguerament Mendoza Cortés. L’entitat ha estat tres anys passant diversos procediments, una mena de tests, per poder convertir-se en la primera organització d’Andorra en aconseguir aquest reconeixement, el d’una “associació fiable” especialitzada en la defensa dels drets de les dones i els infants.
“Per una banda ens reconeixen internacionalment i, de l’altra, ens linxen, ens persegueixen i ens denuncien a casa”
L’única obligació que suposa el fet d’haver aconseguit aquest estatus especial d’organisme consultiu reconegut és elaborar un informe cada quatre anys. Per contra, Stop Violències podria fer accions diverses davant les Nacions Unides o tindrà accés directa a relators o relatores. També podrà acompanyar altres organitzacions a Ginebra o Nova York, seus de l’ONU, com fins ara entitats d’arreu del món ho han estat fent amb elles. Si mai té consultes a fer les Nacions Unides sobre Andorra respecte dels aspectes pels quals ha estat acreditada, Stop Violències serà prioritària.
La presidenta d’Stop Violències ha explicat que han fet i ara faran més que mai “la feina que hauria de fer el Govern”, com ara la recollida de dades, que es materialitzarà en l’Observatori Feminista Andorrà per al qual, en l’elaboració d’informes, ha assolit un conveni de col·laboració amb la Universitat d’Alacant. Es pretén fer “estudis amb cara i ulls des d’una universitat amb cara i ulls”. Vindran altres col·laboracions amb altres institucions. Mendoza Cortés ha deixat clar que en molts aspectes, abans que actuï l’administració andorrana, “ja ho fem nosaltres a l’avança; i no volem ni reconeixement ni gratitud”.
CAUSA JUDICIAL
Tant en declaracions prèvies als mitjans com durant la presentació, d’una hora de durada inclosos els precs i preguntes, la presidenta d’Stop Violències ha fet algunes referències a la causa judicial que encara té entaulada el Govern en contra seva, i per la qual la fiscalia li demana sis mesos d’inhabilitació, sis mil euros de multa i sis mil euros d’indemnització per a l’administració com a víctima de la seva suposada actuació il·legal.
“No hem difamat mai, exposem el que veiem. Ningú no ha demostrat que mentim. En el judici que m’enfronto, el Govern no ha presentat mai cap prova” en contra seva. I és que “l’únic pro que té la llibertat d’expressió és incitar la violència i això no ho hem fet”. “Qüestionar està bé, dissentir està bé”
Vanessa Mendoza ha deixat clar que “no hem difamat mai, exposem el que veiem. Ningú no ha demostrat que mentim. En el judici que m’enfronto, el Govern no ha presentat mai cap prova” en contra seva. I és que “l’únic pro que té la llibertat d’expressió és incitar la violència i això no ho hem fet”. “Qüestionar està bé, dissentir està bé”, ha indicat l’activista. La màxima responsable d’Stop Violències ha explicat que fins i tot en l’informe a la Cedaw que es troba a la base de la denúncia que va fer l’executiu, “qüestionem moltes coses, però també destaquem coses que estaven bé en aquell moment”.
Vanessa Mendoza Cortés ha precisat a petició de l’Altaveu que el reconeixement que ha rebut la seva entitat amb l’acreditació de l’ONU no té cap mena d’incidència en el procés judicial, perquè la pressió que es podia fer, i la informació que es podia trametre, ja s’ha fet i no ha comportat cap canvi. I tampoc, ha afirmat l’activista, ni ella ni l’organització en volen fer un cavall de batalla per damunt d’altres qüestions que també criden l’interès de la seva tasca. Així, segons Mendoza Cortés, la qüestió judicial s’ha tracta amb l’ONU com qualsevol altra de les qüestions bilaterals entaulades.
Fent el repàs de les normatives que tenen incidència tant en els drets de les dones com en el dels infants, la psicòloga ha lamentat que “hi ha un decalatge entre el que estem signant i dient a fora i el que passa a casa”. Fins i tot en certa manera, Mendoza Cortés ha convidat els advocats a esmentar més, a citar més en els seus escrits, en els seus plets, convenis internacionals que “Andorra ha dit a fora que els respectarà a casa”. Les Nacions Unides, en certa forma, estaria sorpresa del fet que internament no s’invoquin més del que es fa els tractat internacionals subscrits per Andorra.
GRUP DE FAMÍLIES PROTECTORES
L’activista feminista ha anat exposant tot un seguit de qüestions fins arribar, en el marc de l’Observatori Feminista Andorrà -que servirà per recopilar un munt d’informació per posar a l’abast de la ciutadania però també de les institucions, del país i a nivell internacional-, a tractar la qüestió del grup de famílies protectores. Es vol fer acompanyament de famílies, de mares, que han vist retirada la custòdia dels seus fills i filles. Però sempre de forma nominal. “No podem tenir lluites socials sense les persones afectades per allò que passa.” És a dir, qualsevol acció inicialment no pot ser anònima malgrat que “sabem que hi ha molta por a Andorra a dir i a expressar el que no va bé”.
Per ara, han agrupat deu o onze famílies que són víctimes, a priori, de “violència d’Estat”. L’acompanyament de les famílies davant de les institucions, qui fa de testimoni de qualssevol acció que pugui haver-hi, és la secretària de l’entitat, Carmen Cortés, que ha demanat que “les famílies ens contactin, no han de tenir ni por ni vergonya. Ha de tenir por qui violenta”. I en aquest sentit ha exposat que coneix la situació molt de prop perquè la institució en què va ser ingressada la seva néta “va provocar-li una addicció als psicofàrmacs”.
“A l’any més o menys es retiren uns 500 menors”, ha dit l’activista citant dades de la fiscalia. De fet, en el document que s’ha mostrat públicament es deia que entre l’any judicial 2020-2021 i el 2022-2023 s’haurien distanciat de les seves famílies més de 800 menors
Mendoza Cortés també ha denunciat en més d’una ocasió durant l’acte la sobremedicació dels infants que són allunyats dels seus nuclis familiars. I ha explicat que de l’anàlisi de les memòrides de la fiscalia dels darrers temps es pot afirmar que “a l’any més o menys es retiren uns 500 menors”. De fet, en el document que s’ha mostrat públicament es deia que entre l’any judicial 2020-2021 i el 2022-2023 s’haurien distanciat de les seves famílies més de 800 menors. I ha assegurat que aquesta situació ha augmentat molt clarament des que governa Demòcrates. L’activista ha criticat el fet que s’enviïn infants en centres estrangers “amb escassos recursos i poc controlats”.
La presidenta d’Stop Violències, també en resposta a una pregunta formulada per Mònica Codina, ha explicat que avalava les seves afirmacions en la lectura dels autes i decisions judicials que acordaven les retirades i en els informes que sustenten aquestes resolucions. I ha considerat que moltes retirades són “poc justificades”. Així, ha esmentat com a motius per allunyar els fills d’una mare “no tenir suficients diners o no tenir la possibilitat de guanyar-ne més”. O no tenir una casa prou gran, no estar d’acord amb l’administració o que el pare sigui un agressor. “Tenir una addicció o una malaltia mental també ha sigut motiu per fer una retirada”, ha al·legat.
I en aquest sentit, després de recordar que hi ha decisions d’Estat que atempten “contra molts tractats” i lamentar que les autoritats i representants institucionals -a excepció de la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar- “no han vingut però els hem convidat”, ha deixat clar que “tu pots tenir una addicció i no ser mala mare”. “L’Estat el que ha de fer és ajudar-te”, com ha d’ajudar en el cas que una dona es quedi sense els fills, ha dit a tall d’exemple, perquè l’administració cregui que hauries de disposar de 2.000 euros mensual i només cobris els 1.300 en xifres rodones del salari mínim.
Tenir una malaltia, no disposar de recursos econòmics suficients “no significa que no tinguis veu -per exemple- sobre l’educació d’aquell infant”, ha clamat una Vanessa Mendoza que ha denunciat que “vivim en un país totalment medicalitzat i això no és salut mental” i ha criticat que s’hagi fet “campanya de desprestigi contra les mares, contra les famílies que tenen nens i nenes a la Gavernera, que de vegades segurament sí que hi han de ser, però moltes altres vegades no”. Per tant, ha conclòs, “no podem castigar les mares traient-los els fills o les filles”.
Comentaris (16)