L’estudi, al qual ha tingut Altaveu, analitza una llarga llista de paràmetres per calcular quina despesa suposaria la mesura que es vol implementar a partir de l’any vinent. Des del 2026 i fins al 2033, es vol anar allargant progressivament aquest permís per passar dels 28 dies actuals -quatre setmanes- a un total de vint. És a dir, les mateixes de les quals gaudeixen les mares, cal recordar, amb el 100% del salari.
Un dels paràmetres que analitza l’informe fa referència al nombre de pares que agafen el permís un cop la parella ha tingut el nadó. Així, amb dades del 2023, es posa en relleu que, aquell any, a Andorra es van registrar un total de 458 naixements. De fet, cal tenir en compte que és la dada més baixa de les darreres tres dècades. En canvi, pel que fa a baixes per paternitat, només se’n van donar 372. Per tant, es calcula que un 81,2% dels pares es van beneficiar. I, per tant, un 18,8% no la van fer.
L’estudi remarca, això sí, que és probable que no en tots els casos fos un refús, sinó que es podria donar una part petita que fos deguda al fet de no complir tots els requisits exigits per poder-se acollir. Així, els assalariats i els autònoms han d’haver estat donats d’alta a la CASS amb una antelació de sis mesos i haver-ne cotitzat almenys tres durant el mig any anterior al part.
El treball confia, i així fa els càlculs de l’impacte econòmic de la mesura, que si s’allarga la baixa a vint setmanes hi haurà un percentatge més elevat de pares que ho aprofitaran: fins a un 89,3% l’agafarien sencera i un 4,7% més durant una mitjana del 75% dels dies
La dada andorrana, si fa no fa, una de cada cinc persones, queda força per sobre de la que es registra a Espanya. Citant xifres del 2022, l’estudi d’impacte posa en relleu que al país veí del sud el 91% dels pares van acceptar el permís. Per tant, només un 9% el va refusar. Així doncs, al Principat, el nombre d’homes que no agafen aquesta baixa és el doble. Ara bé, els autors de l’informe consideren que aquesta situació podria canviar quan s’allargui la durada.
Així, les estimacions amb què s’ha fet el càlcul econòmic de la mesura són més optimistes. S’entén, també seguint el cas espanyol, que el 89,3% del total de pares residents al país farà un ús complet del permís i el 4,7% utilitzarà de mitjana el 75% dels dies.
Pel que fa al cost que van tenir aquestes baixes, el treball posa en relleu que va ser de mitjana de 2.684 euros per persona, sumant també el pagament per part de la CASS de les quotes patronals. Això suposa un cost diari de 95,95 euros per jornada de baixa.
Una altra dada que recull l’estudi, i que mereix una reflexió, és l’evolució del nombre de naixements al país i, per tant, de la taxa de natalitat. Totes dues experimenten des de fa molts anys una tendència a la baixa, com a mínim, preocupant. Si el 2009 es van registrar 838 parts i, per tant, una taxa d’11,39 per cada 1.000 habitants, el 2023 la dada va caure, com s’ha dit, a 458. La taxa va ser, llavors, de 5,38. Així doncs, en catorze anys s’ha reduït a la meitat.
Comentaris (15)