Després de valorar-ho jurídicament, el SAAS hauria arribat a la conclusió que portar el cas a la sala administrativa del Tribunal Superior (TS) només li podia comportar que un nou ensurt, que el tribunal li piqués encara més la cresta. I és que la sentència de la Batllia davant el recurs presentat per una de les persones que l’estiu del 2018 es va presentar al procés estava basada en la jurisprudència del TS. I tot i la contundència dels arguments jurídics emprats i, per tant, la congruència de la resolució, era encara prou amable amb el SAAS.
El demandant no només havia qüestionat la composició del tribunal, que realment no era tribunal ni era res i que acaba sent el nucli essencial de la decisió judicial. També havia deixat clar que tot el procés en sí havia estat, com a mínim, un desastre. Amb mala fe o no, seria una altra cosa. Però tal i com es van fer les proves, la participació d’una empresa externa de recursos humans i tot plegat deixaven molt a desitjar i sobre aquests extrems ja no s’hi va referir el Tribunal de Batlles i ara hi havia el perill que el TS si ho fes.
No caldrà. El SAAS elaborarà un nou plec de bases i contactarà amb tots els aspirants que fa poc més de dos anys que es van presentar al procés -onze persones- per oferir-los l’oportunitat de tornar-se a presentar al concurs. De tornar a sotmetre’s a unes proves. No està clar si tots els candidats que ho van ser fa dos anys ho vulguin ser ara. També hi ha alguns dels aspirants que temen que s’hagi de buscar la fórmula, sí o sí, que qui ha estat ocupant el càrrec els dos darrers anys torni a guanyar la plaça.
Comentaris (5)