El grup socialdemòcrata ha presentat més de mig centenar d’esmenes perquè la llei “ens desagrada en el seu conjunt”, segons que ha dit Pere López. El president del grup del PS ha assegurat que “aquesta és una molt mala llei” que el que fa és generar “més inseguretat” i obre debats que semblaven superats. El Govern ha estat tres anys per preparar els canvis que ara de forma urgent s’han de debatre davant el plenari del Consell General el 21 de juliol. En aquest sentit, López ha lamentat que no pugui treballar el projecte de llei “en condicions”.
Tant el president del grup parlamentari com la també consellera general Susanna Vela han lamentat la precarització de l’administració i per això algunes de les esmenes van en el sentit d’incrementar les graelles salarials, especialment en l’escalat més baix i, sobretot, entre els cossos especials, que estan veure marxar molts funcionaris a d’altres places o que, directament, edictes per a llocs estratègics no acaben trobant aspirants.
López i Vela consideren que el projecte de llei és molt dolent i genera molta inseguretat. D’aquí que hagin presentat mig centenar d’esmenes
Pere López s’ha mostrat satisfet del treball fet des del PS i està convençut que les esmenes haurien de servir “per assolir una funció pública moderna”. Ha admès el líder socialdemòcrata que alguns dels plantejaments que es fan, com les graelles salarials, busquen fomentar el debat, atès que no s’ha pogut treballar de la millor manera possible degut al fet que el Govern no ha lliurat un informe que es va encarregar al seu dia amb una consultora internacional que havia de fer un treball de camp sobre la situació de l’administració especialment quant a les categories i les remuneracions que hi van associades.
Per als socialdemòcrates és realment necessari “posar en valor la funció pública” ja que actualment hi ha un problema d’accés real. Vela ha lamentat que una llei gairebé ni posada en pràctica -cap dels reglaments que emanen del marc legal no s’ha aprovat encara- “ja l’estem canviant”. Els dos consellers del PS han explicat que el que hauria calgut hauria estat modificar la llei en el sentit que va ordenar el Tribunal Constitucional i fer un treball més ampli i amb més temps per veure’n els seus efectes.
“No es volia que aquesta llei es debatés després de l’estiu, i no en sabem la raó”, ha dit López, que hi ha afegit que “tampoc volem fer ni electoralisme ni cap mena d’ús d’un projecte de llei”. Això sí, es vol “treballar un projecte de llei en condicions” i “si no es volia que es debatés després de l’estiu, el Govern l’hauria d’haver presentat abans”. De fet, ha estat tres anys per embastar les modificacions que ara s’han posat sobre la taula i que des del PS no es veuen gens bé. Acabar amb la interinitat i la precarietat són dos dels grans reptes.
INTERINITAT
D’aquí que en primer lloc es proposi que els eventuals que portin més de deu anys ocupant el mateix lloc al qual han accedit amb un concurs o que tinguin un informe favorable dels responsables de la borsa de treball adquireixi la condició de funcionari. Susanna Vela també ha explicat que “els treballadors interins, temporals, que faci més de cinc anys que de forma permanent treballen a l’administració puguin optar als concursos de la mateixa manera que un treballador funcionari”.
A petició dels sindicats, els socialdemòcrates demanen deixar sense efecte els quinquennis i tornar als triennis
Un altre dels requisits que el PS vol establir a partir de les esmenes plantejades és que no es pugui estar més de dos anys el l’interinitat, perquè si se superen els 24 mesos, segons Vela, vol dir que són “llocs de treball necessaris” i, per tant, l’administració s’ha d’organitzar de tal manera que o bé es consolida la plaça o bé s’amortitza. Però s’han de fer “plans per evitar la precarietat” i “acabar amb l’interinatge”. Es recupera, doncs, l’esperit de la llei de l’any 2000 i s’estableix que només un 10% del total de la plantilla pot ser interina. Un 15% en el cas d’educació.
Actualment, han recordat els dos consellers socialdemòcrates, són mig milers els eventuals que hi ha a l’administració. Massa gent a parer del PS, que també reclamen deixar sense efecte els quinquennis i tornar als triennis. I posar ordre a l’articulat que regula tot el procés disciplinari perquè amb el redactat actual de la llei i el que proposa el projecte legislatiu es fa tot molt complicat. També es vol una implicació efectiva en els comitès tècnics dels representants de cada grup de treballadors. Igual que el cas dels triennis, aquesta és una demanda sindical.
RETRIBUCIÓ
Via esmena disposició final, els socialdemòcrates també fan un encàrrec a Govern perquè actualitzi les graelles salarials, especialment dels cossos especials -excepte la diplomàcia i la Justícia, que ja han emprès el seu propi camí d’actualització- i s’evitin “greuges” entre les promocions professionals més recents i les anteriors. En aquest sentit, López ha lamentat que per la mateixa feina es paguin salaris diferents pel sol fet que s’hagi entrat a l’administració abans o després. I això, és clar, sense tenir en compte l’antiguitat. “No ens podem omplir la boca que reconeixem la seguretat ciutadana com un dels valors de més importància i alhora tenir una política de precarietat com a mínim respecte de les noves generacions”, ha clamat el líder del PS.
Per això hi ha una demanda al Govern perquè harmonitzi aspectes retributius i de complements. Com que no han pogut disposar de l’informe de la consultora, les esmenes que ha promogut el PS tenen l’objectiu, com a mínim, per fer un “treball de reflexió i conclusions en relació a la política retributiva”. S’han retocat els salaris més baixos i alguns altres per mantenir els talls, les franges remuneradores. López s’ha mostrat preocupat per la situació que es viu a l’administració i ha lamentat “les presses” que es tenen ara per debatre la qüestió.
Comentaris (16)