Curt i ras. El sindicat dels funcionaris judicials va reclamar al seu dia que s’actualitzessin els IPC per als treballadors que al seu dia, els anys 2011 i 2012, havien tingut la nòmina congelada per les disposicions adoptades en aquell moment pel Govern, primer, i el legislador, després. En no aconseguir les seves pretensions, van portar el cas a la Justícia. La Batllia va dictar una sentència que sense acollir les pretensions deixava dubtes. Dubtes que el Tribunal Superior va tancar després.
Consideraven els funcionaris que no podia ser que pel mateix lloc de treball, uns cobressin de salari base una retribució perquè al seu dia se’ls havia congelat l’actualització dos anys i, en canvi, el mateix salari base fos més alt pels funcionaris de nou accés a l’administració perquè les graelles salarials, en caràcter general, sí que s’havien anat actualitzant. Entenien els funcionaris que calia fer una revisió de tots els sous perquè no hi hagués discriminacions.
Arran de les congelacions salarials dictades els dos primers exercicis 'taronges', hi ha treballadors públics que en funció de quan han entrat a l'administració pel mateix nivell laboral tenen salaris base distints
Però no ho va entendre així el Superior, que entre altres coses va recolzar el seu argumentari en decisions del Tribunal Constitucional. El Superior va afirmar al seu dia, i entre altres coses, que “és obvi que aquesta normativa atén a la situació personal de cadascun dels funcionaris i trenca, en aquells exercicis, el principi general de que la base retributiva i el complement de lloc són iguals per a tot el personal que ocupa un lloc de treball del mateix nivell retributiu”. I a tenor de jurisprudència Constitucional, “no es pot considerar que aquest tractament diferenciat, en funció del nivell retributiu de cadascun dels funcionaris, sigui contrari a l’article 6 de la Constitució, ja que s’ha establert segons criteris progressius similars” als que ja s’havien aplicat amb anterioritat.
El Sipaaj ha al·legat davant el Constitucional, en seu de recurs d’empara, el trencament del principi d’igualtat, a banda d’una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret. Però el TC tomba de rel les pretensions dels funcionaris. La clau de volta podria ser, sembla evident, el trencament presumpte de la igualtat. L’Alt tribunal manté, “pel que fa a la pretesa vulneració del principi d’igualtat, reconegut a l’article 6 de la Constitució, al·legada pel sindicat recurrent” que l’article 85 de la Llei qualificada del TC es “disposa que ‘Per mitjà del recurs o procés d’empara, el Tribunal Constitucional garanteix, com a instància jurisdiccional superior, els drets reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, llevat del dret a què es refereix l’article 22 d’aquesta’”.
Per tant, continua dient la sentència, “és clar que una eventual vulneració de l’article 6 de la Constitució invocada pel sindicat recurrent no pot ser objecte d’un recurs d’empara. De fet, quan el sindicat recurrent addueix aquesta vulneració, indica clarament que, segons el seu parer, allò que és qüestionable és el dispositiu legislatiu”. Conseqüentment, “no hi ha cap dubte que una apreciació com aquesta no pot ser objecte d’un recurs d’empara”. I entre això i que considera que la decisió del Superior està ben raonada, és lògica i es motiva l’aplicació de les lleis preceptives es tanca del tot el denominat afer dels IPC.
Comentaris