En essència, els reclamants denunciaven que en virtut d’aquella congelació parcial de l’IPC ara hi ha funcionaris que per la mateixa feina cobren un salari diferent, i que cobren menys els funcionaris més antics que no pas d’altres de nous. De fet, el Govern, a través del pressupost del 2019, va deixar sense efecte a partir d’aquest any el rescat d’aquells IPC’s congelats. Però això no va convèncer els sindicats, que van arrencar el compromís de l’executiu que a través d’una esmena al pressupost del 2020 que s’està tramitant tots aquells funcionaris que no van veure incrementada la seva base retributiva i el complement de lloc amb els IPC’s dels anys 2011 i 2012 ara recuperarien aquell augment (com a mínim, el personal interí). El tribunal, però, considera que jurídicament no hi ha necessitat de fer-ho i ara caldrà veure quina decisió pren el Govern.
La sentència ara dictada deriva d’un recurs del sindicat de personal de l’administració de Justícia que considerava injust que per una mateixa feina es puguin cobrar remuneracions distintes
La sentència recentment dictada, i que resol els recursos tant del sindicat -que desestima- com del Govern (que no vol pagar) -que estima-, remarca que la dada fonamental és la de que la congelació no es va aplicar de manera general a tots els funcionaris, sinó que es va distingir segons que els interessats percebessin unes retribucions inferiors o superiors a 2.000 euros. Respecte del personal no afectat per la mesura de congelació, atès que percebien unes quantitats inferiors a aquest límit, es preveia l’aplicació de l’increment de l’IPC als conceptes de base retributiva i de complement de lloc, a més del complement específic en el cas dels cossos especials, que no és rellevant en aquest cas.
També es deixa clar que “els increments d’aquests dos anys passaven a formar part de la retribució consolidable en l’estructura retributiva” i “per establir si el salari mensual superava o no el límit dels 2.000 euros, es tenien en compte tota una sèrie de conceptes retributius que excedeixen en molt de la base retributiva i del complement de lloc”. En darrer terme, i respecte del personal de nova contractació, s’havia d’aplicar l’augment de l’IPC dels anys 2011 i 2012.
El Superior basa la seva decisió desestimatòria en una sentència del Tribunal Constitucional que, en essència, resol que malgrat que d’entrada es pot concloure que a igual feina correspon igual salari, també cal afirmar que davant de situacions diferents es poden aplicar situacions diferents també. I que en el cas concret analitzat ara el que es pretenia era beneficiar les persones que cobraven un salari més baix respecte d’altres que percebien un sou més elevat. Sou que es calculava a partir de més complements que no pas aquells l’increment del qual es va congelar durant un parell d’anys.
La sala administrativa del Tribunal Superior manté que “és obvi que aquesta normativa atén a la situació personal de cadascun dels funcionaris” i descarta la pretensió sindical
El tribunal manté que “el contingut d’aquesta regulació permet deduir fàcilment que, com a conseqüència de la seva aplicació, els diferents funcionaris, encara que ocupessin un lloc de treball del mateix nivell, podien passar a percebre retribucions diferents, ja que l’increment de l’IPC dels anys 2011 i 2012 només beneficiava a aquells que percebessin unes retribucions inferiors als 2.000 euros. A títol d’exemple, no es podia aplicar l’IPC a un funcionari que, per raó del complement d’antiguitat, superés aquest límit, mentre que sí se’n beneficiava un altre funcionari més modern que no el tingués reconegut”.
Per tant, i en conseqüència, “és obvi que aquesta normativa atén a la situació personal de cadascun dels funcionaris i trenca, en aquells exercicis, el principi general de que la base retributiva i el complement de lloc són iguals per a tot el personal que ocupa un lloc de treball del mateix nivell retributiu”. I a tenor del mantingut pel Constitucional, “no es pot considerar que aquest tractament diferenciat, en funció del nivell retributiu de cadascun dels funcionaris, sigui contrari a l’article 6 de la Constitució, ja que s’ha establert segons criteris progressius similars als que va examinar la referida sentència del Tribunal Constitucional”.
L’executiu s’oposava a l’increment lineal plantejat malgrat que ara hi havia el compromís de revertir la situació, una voluntat que ara, més enllà del personal interí, queda clarament en l’aire
L’administració “va aplicar correctament les previsions de les Lleis 93/2010 i 22/2011, incrementant amb l’IPC només les retribucions d’aquells funcionaris que no superaven els 2.000 euros mensuals, cosa que beneficiava, entre d’altres, els funcionaris de nou ingrés que estaven per sota d’aquest llindar, i que van veure consolidat l’increment, segons l’article 23.3 de la Llei 22/2011”, sentencia el Superior, que afegeix que “cal tenir en compte que la diferència retributiva amb què els agents es mostren disconformes, ha desaparegut respecte de les noves contractacions de personal” perquè així es va preveure en la llei del pressupost de l’any que ara acaba.
I acaba desestimant la demanda del sindicat de l’administració de Justícia, que tindrà efectes sobre els funcionaris de tots els cossos i departaments més enllà del judicial, perquè “en el cas que s’estimessin les pretensions de la part agent, es contravindrien frontalment les Lleis 93/2010 i 22/2011, ja que aquestes exclouen de forma expressa una aplicació general de l’increment de l’IPC dels anys 2011 i 2012, i la limiten al personal que vingués percebent una retribució inferior als 2.000 euros mensuals”. Ara caldrà veure si hi ha l’augment promès per diversos ministres o aquest compromís, com la Justícia permet, se’n va en orris. En principi, en el cas del personal interí (abans conegut com a eventual) no hauria d'afectar.
Comentaris (1)