Malgrat que la direcció general i el consell d’administració de la CASS han mirat de portar l’afer amb la màxim cautela i discreció i, fins i tot, mirant de buscar la fórmula de com poder repescar l’odontòloga afectada en considerar que al capdavall és una víctima del que, com a mínim és una mala praxi i, a més, com a cap d’àrea, a parer de bona part dels responsables de la parapública hauria funcionat prou bé més enllà que a la CASS no li resulta fàcil trobar professionals sanitaris, van transcendint elements d’una situació com a mínim extremadament lletja.
Des del punt de vista jurídic, amb la formalització de l’acomiadament, la demanda de lesivitat formulada davant l’autoritat judicial -perquè formalment anul·li la decisió adoptada al seu dia, a final del 2023, de contractar l’odontòloga- i un parell d’informes jurídics que d’una banda exposaven com caldria procedir des de l’àmbit administratiu, d’una banda, i descartant suposades implicacions penals, la CASS hauria mirat de donar carpetada a l’afer, reconeixent una vegada ha transcendit el cas i a demanda de l’Altaveu, que hi va haver una anomalia que no es vol que es torni a repetir.
Setmanes abans, però, i degut a la revolada interna que va generar el cas una vegada es va descobrir que inicialment, en el procés de selecció d’una odontòloga per al departament d’inspecció, la qui després passaria a esdevenir cap de l’àrea, no havia superat algunes de les proves eliminatòries i malgrat tot va acabar contractada davant la renúncia al càrrec de l’aspirant seleccionada en primer lloc, el director de prestacions hauria renunciat i hauria acabat de forma precipitada la seva relació amb la CASS, més encara quan des del mes d’abril, com a poc, ja hi havia el relleu treballant colze a colze amb ell.
I és que al seu dia, Arbusà tenia la pressió d’haver de trobar odontòlegs per fer les comprovacions pròpies del departament d’inspecció i, per tant, per poder confirmar o denegar prestacions i, alhora, el propi responsable de la CASS també tenia atribucions en matèria de recursos humans. Tot plegat hauria portat a fer un trencaclosques si no un tripijoc per tal que la segona de la llista, tot i no haver superat totes les proves pertinents, almenys sobre el paper, finalment sí que acabés passant el que se li demanava.
Se la va contractar en aquell moment com a odontòloga i sis mesos després va promocionar a cap de l’àrea de control mèdic passant per davant d’un dels facultatius que havien format part, com la cap de recursos humans, del ‘jurat’ del procés de selecció com a odontòloga, que és el que recentment s’ha anul·lat. Tot plegat un embolic que, com s’ha dit, jurídicament i de forma interna, s’ha mirat de resoldre amb l’acomiadament no causal i amb la petició de declaració de lesivitat per part de l’autoritat judicial. Aquesta és la fórmula que tenen les administracions per anar contra els seus propis actes i deixar-los sense efecte. El consell d’administració de la CASS haurà de decidir ara quins nous processos eventualment es poden obrir.
Comentaris (10)