Ha estat una cerimònia trista. Freda. Segurament per a la immensa majoria del centenar llarg d’assistents -a raó de tres persones per bancada- era la primera missa a la qual assistien. L’era post-Covid és distant. Recordar les persones que han perdut la vida per la pandèmia ha estat tan emotiu com lúgubre, tènue. Colpidor, també. Posar-se en la pell d’aquells homes i dones, infants fins i tot en algun cas, que conduïen un llantió fins a l’altar en memòria del seu familiar mort oprimia el cor. Feia maleir els ossos -o el que sigui- d’aquest bitxo rabiós i maligne que “ha fet aparèixer moltes falses seguretats que ens havíem cregut que teníem”.
Un centenar molt llarg de persones, disposades amb la distància oportuna als bancs, han honorat amb moments de silenci i els cors trencats les víctimes de la pandèmia, però també els que l'han combatut
Ho ha dit Vives enmig de l’homilia envoltat pels rectors de les set parròquies del Principat amb l’arxipreste Ramon Sàrries al capdavant i algun altre dels seus col·laboradors. Amb mascaretes en moments puntuals. Amb gel desinfectant sempre que ha calgut. La missa s’ha iniciat ja amb tots els presents als bancs. Les autoritats, encapçalades pel cap de Govern, Xavier Espot, i la síndica general, Roser Suñé, havien estat convocats un quart d’hora abans de l’inici de la cerimònia. Hi havia presents representants del Consell -els presidents de grup-, del Govern -un parell de ministres (Jordi Gallardo i Josep Maria Rossell) i secretàries d’Estat (Helena Mas i Teresa Milà), tots els cònsols majors menys la de la Massana, representants dels Coprínceps, de la Justícia…
I l’arquebisbe s’ha referit en vàries ocasions a les autoritats. Certament, els ha tocat barallar-se amb quelcom nou, desconegut. Gestionar dubtes i interrogants que encara hi són. Però els grans protagonistes silenciosos i segurament no volguts eren els familiars d’aquelles persones que han perdut la vida. Hi havia una vintena llarga de difunts directament representats. I amb els llantions en el seu record s’ha il·luminat el temple. Per començar. Sàrries, l’arxipreste, ha destacat la feina dels que han ajudat els altres durant la pandèmia i ha demanat il·lusió per sortir endavant en aquesta crisi "i no només al Govern sinó a tothom".
L'arquebisbe ha coincidit amb l'arxipreste en assenyalar que "al costat de tot això, també estem vivint l'heroisme quotidià de moltes persones que s'han entregat amb generositat pel bé dels infectats perquè la sanitat i el país funcionessin". Vives ha assegurat que "hem de tenir molta confiança" i ha afegit que "demanem que remeti la pandèmia i que ben aviat ens puguem refer sanitàriament i econòmicament, principalment. Mentrestant estiguem pendents dels més vulnerables”. El Copríncep, que ha tingut un record per la gent més gran però també pels infants, que han estat “mestres de conducta”, ha reconegut que tots plegats estem “espantats pel futur encara poc clar”. “Estem vivint moments d’incertesa i angoixa, de patiment i dolor”.
"Hem de sortir més enfortits d'aquesta prova, potser més humils, però també més forts i més solidaris. El lema continua sent exigent i valuós: 'Virtus, Unitas, Fortior'"
A aquest dibuix tènue hi han contribuït les composicions de Juan Ignacio Ribas. El mestre organista, acompanyat pel clarinetista Unai Gutiérrez i la soprano Jonaina Salvador han creat un ambient de profunda reflexió entre fase i fase de la cerimònia. Allò que dèiem de la tristor. Del cor compungit que ha sobrevolat Sant Esteve durant els més de setanta minuts que ha durant el funeral. Poques mascaretes entre els presents, sobretot les autoritats, des dels bancs estan. Més quan ha estat l’hora de prendre la comunió. Fins i tot Vives, com marquen els cànons i les mesures de seguretat, ha recorregut a la protecció facial alhora de repartir les hòsties consagrades.
El missatge d’optimisme que junt amb el de gratitud i record s’ha llançat durant tota la cerimònia i que ha tingut especial rellevància en les paraules de l’arquebisbe també s’ha vist reflectit en a la lectura d’un text del profeta Isaïes feta per la periodista Noemí Rodríguez, que va perdre un familiar durant la pandèmia. Isaïes ja parlava d’esperança en un text de fa 2.600 anys. I mentre el rector d’Encamp, Toni Elvira, s’ha encarregat de la direcció musical de la cerimònia, l’arxipreste Sàrries ha llegit un fragment de l'evangeli de Sant Mateu.
I tornant a l’homilia, l’arquebisbe ha volgut subratllar que "avui preguem com desitjàvem, units amb el nostre poble al darrere, a prop de les famílies que han perdut un ésser estimat. Voldríem que sentíssiu el nostre escalf". L'arquebisbe ha deixat un missatge d'optimisme "per tal de sortir més enfortits d'aquesta prova, potser més humils, però també més forts i més solidaris. El lema continua sent exigent i valuós: 'Virtus, Unitas, Fortior'. Hem d'estimar encara més el nostre país amb els seus defectes però també amb les seves virtuts que són moltes". El religiós ha destacat que "cada institució ha fet el paper que li tocava i ha mirat de no envair les competències dels altres".
“Hi ha molts elements que ens portarien al desànim, però amb la germanor, l’esperança i la unitat, els hem de vèncer”
Vives ha recordat els tres dies dol oficial i s'ha dirigit als familiars dient que "teniu molta gent que estimava als vostres difunts. Volem un missatge d'esperança a totes les persones grans”. També ha tingut paraules de gratitud, “en nom de tot el país”, per a sanitaris, “certament, però també educadors, autoritats, però molt als qui han mantingut les botigues obertes i atents a portar menjar a casa, així com a Càritas, Creu Roja, policia, bombers i tants d’altres que desinteressadament i anònimament han fet molt, han acollit, han corregut al servei dels seus conciutadans”.
L’arquebisbe, que ha fet esment al Papa i a les ferides que la pandèmia ha obert i encara s’han de guarir, ha reclamat unitat. I ha asseverat que “seríem insensats si ara deixéssim de fer pinya; de corregir, certament, però amb empatia i cooperació. Tots hem volgut fer el millor, i ningú no ha estat ociós, per més que no tot el que cadascú ha fet s’hagi d’escampar o anunciar a toc de trompeta”. “Units ens en sortirem. Units som més forts”, ha reclamat tornant a la divisa nacional. I ja abans d’anar a donar el condol al costat del cap de Govern i de la síndica una a una a les famílies que han assistit al funeral, Vives ha tornat a reclamar mirar el futur amb esperança.
“Toca mirar el futur, que és el que els nostres germans difunts ens dirien que fem. Que ells ja han fet el seu camí i ara toca que nosaltres fem el nostre”. Certament, el Copríncep mitrat no ha estalviat incertesa a la llum. “Hi ha molts elements que ens portarien al desànim, però amb la germanor, l’esperança i la unitat, els hem de vèncer.” Des d’avui, cinquanta-dos llantions mostren el camí. Un camí ple de dubtes, d’incerteses. Ple d’interrogants.
Comentaris (11)