Capital de la reivindicació

Era una acció simbòlica. Ni tan sols pretenia fer declaracions públiques. No era el dia, ha deixat clar. Però el promotor de la plataforma Andorra al Límit, Marcel Hernàndez, i un germà seu s’han presentat a votar al comú d’Andorra la Vella abillats de rodamons per fer evident que són els nacionals andorrans els que actualment ja passen moltes dificultats associades a la pèrdua de poder adquisitiu i a la dificultat per poder accedir a un habitatge digne. Duien el passaport en una caixa penjada al coll per simbolitzar, també, que l’únic que es pot fer valdre és la nacionalitat en una jornada com avui.

De la jornada matinal a la capital, el gesti reivindicatiu dels germans Hernández ha estat la nota de més color. Fins i tot la ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball i antiga cònsol, Conxita Marsol, anava de negre. Això sí, les botes blanques, que com deia la mateixa política, és una bona combinació el dia de la festa de la democràcia, que és el tòpic que usen els polítics, tots, tinguin o no tinguin tanta experiència.

PERDRE LA POR

En fi, tornem als germans Hernàndez, que han aixecat certa expectació. Ja ho han fet en un passeig previ des del comú fins al Centre de Congressos, seu de la jornada electoral, per la Rambla Molines. Ha estat una cosa ràpida i sense massa problemes més. “Avui no toca dir res. Només fer visible que la ciutadania andorrana també passa dificultats i que comença a perdre la por.” El que hagin posat dins el sobre i hagin introduït a l’urna s’ho han quedat per ells. El que demanen és solucions de veritat als governants.

Un dels rètols que portaven penjats els dos germans deia, justament, que “avui sembla una broma, demà pot ser una realitat. Vosaltres teniu part de responsabilitat perquè això no succeeixi. Volem poder viure a la nostra parròquia”. Més enllà d’alguns somriures i algunes salutacions per part d’algunes persones que els han reconegut, poca cosa més. Cap incident. Bé, sí, un detall. Un dels interventors demòcrates, Joan Manel Pascó, els ha cridat l’atenció.

De fet, enmig de notables escarafalls però sense fer més soroll que una rebequeria d’indignació, ha arribat a insinuar que no es podia deixar votar als dos electors de la capital si pretenien fer propaganda. “Hi ha unes normes”, deia tot al·ludint al fet que no es pot publicitar aquí es vota. Però els dos promotors d’Andorra al Límit, com aquell que diu, ni tan sols han badat boca. Com a molt, fent una mica de teatre per simular que “tornem a anar sota el pont”.

El primer votant a Andorra la Vella: “Estudio a Barcelona, havia de marxar aviat, i m’he dit, intento ser el primer, que també em feia il·lusió. La veritat és que la política sempre m’ha interessat molt i tenia moltes ganes de venir”

El gest reivindicatiu s’ha donat al tomb de les 11 del matí. Feia dues hores que el centre electoral funcionava per al gran públic. Els responsables comunals hi eren des de força abans. També els batlles Laura Solanes i Eduard Canut, encarregats d’anar introduint el vot judicial. Al comú d’Andorra la Vella hi havia feina de veritat. Pensin: vuit dels dotze consellers concorren a les eleccions. Per tant, no poden formar part de les meses. I la llei electoral obliga a que hi hagi dos consellers per mesa.

Fins i tot el comú s’ha hagut de mobilitzar per poder garantir la presència com a president d’una de les meses del conseller Adrià Espineta. Diplomàtic de professió resident a París des de fa uns mesos, tenia missió aquest dilluns i havia d’estar sí o sí a l’oficina de destinació diplomàtica. S’ha hagut de negociar fins i tot amb l’ambaixadora de torn, Eva Descarrega, perquè el pogués deslliurar de les seves funcions i pogués estar al peu del canó. Millor encara, de l’urna.

No hi ha hagut cap incidència. I sí cert neguit per ser el primer. El jove Miquel Àngel Català, un politòleg en cartera, no només votava aquest diumenge per primer cop. Volia ser el primer. I ho ha estat. I ha difós la foto que li ha fet el seu pare a tants llocs com ha pogut. Coses de joves amb vocació d’‘influencer’. Perquè en Callaueta, que és així com es fa conèixer a les xarxes, és un dels comentaris més impulsius que hi ha a la xarxa X. L’antic Twitter.

“Estudio a Barcelona, havia de marxar aviat, i m’he dit, intento ser el primer, que també em feia il·lusió”, ha explicat Català. “la veritat és que la política sempre m’ha interessat molt i tenia moltes ganes de venir”, ha indicat el jove elector, que ha assegurat que “m’agradaria” poder concórrer algun dia a les eleccions. “Estic estudiant Ciències Polítiques i és el que m’agradaria.” Miquel Àngel Català va fer els 18 anys al maig “i ja em vaig perdre les generals. Tocava ara les comunals”.

REACCIONS POLÍTIQUES

Pel col·legi electoral han anat passant candidats i altres personatges de certa rellevància pública. Els integrants de la llista d’Enclar anaven fent una mena de retransmissió a través de les xarxes, almenys alguns d’ells. Els demòcrates feien una mica de tertúlia, saludaven a amics i coneguts. I entre ells, distensió i bon rotllo. Una estona al vestíbul del Centre de Congressos i com marquen els cànons de l’ètica electoral, després d’una estona, fora dels focus per deixar que la jornada transcendeixi amb total normalitat.

Marsol manté que el fet no ser cancidat “es viu també amb nervis, sempre es viu amb nervis, però no en tens tants”. Ara bé, “pensava que en tindria una mica menys però deixa corre, deixa corre”

Advocar per la participació ha estat la proclama de tots els polítics que han acudit al centre de votació. Dels dos candidats a cònsol major, el demòcrata David Astrié, actual mandatari de la capital, ha estat el primer en acudir a les urnes acompanyat de la seva parella i els seus fills. Astrié ha demanat que “la gent vingui a votar, que es manifesti a les urnes” i després “ja veurem què passa”, encara que la seva formació espera “un resultat positiu”.

El candidat a la reelecció considera que vist com ha anat el matí i el vot judicial, a nivell de participació “estarem en les mateixes xifres” que fa quatre anys. I “qualsevol punt que s’estigui per sobre serà positiu”. Parlant de qüestions de fons programàtic, David Astrié ha considerat que durant la campanya “s’ha fet molt bona feina, s’ha explicat molt bé el programa” i ha insistit en la “transformació” que ha experimentat la parròquia.

El candidat d’Enclar, Sergi González, ha celebrat que els electors d’Andorra “per sort tenim dues opcions, dues possibilitats”. Una que suposa “mantenir la continuïtat” d’aquests darrers vuit anys i, l’altra, la que representa ell, que ha tingut, a parer seu, “bona acollida i molta il·lusió”. González ha explicat que “venen quatre anys amb molta energia i necessitem que la gent estigui motivada”. El cap de llista d’Enclar ha insistit en la necessitat que la ciutadania “vagi a votar, que participi i digui la seva”. I ha assegurat que si s’arribés a un 52 o 54% de participació “seria un èxit”.

Bartumeu afirma que si creix l’abstenció “serà una llàstima i serà un senyal preocupant”. Un símbol que “no estem aconseguint transmetre a la ciutadania la necessitat de participar i de votar”

Un dels que s’ha acostat a les urnes és l’excap de Govern i actual observador d’Andorra davant la UE Jaume Bartumeu ha afirmat que “dies com avui els hem de celebrar” perquè per alguna cosa, entre altres coses, Andorra es va dotar d’una Constitució, perquè “el poble es pogués expressar lliurement”. Amb tot però, ha vist poca gent al Centre de Congressos. “Potser és que he canviat d’horari d’anar a votar”, ha apuntat Bartumeu. I tot advocant perquè “la participació sigui bona i per tant alta”, temia una caiguda de la participació. Si creix l’abstenció “serà una llàstima i serà un senyal preocupant”. Un símbol que “no estem aconseguint transmetre a la ciutadania la necessitat de participar i de votar”. Més encara en una parròquia en què es pot triar entre dues opcions “amb plantejaments diversos”.

La ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball, Conxita Marsol, lamentava el fet que “per ara no sembla que haguem de tenir una gran participació”. Per això ha insistit diversos cops en animar “els electors a què vinguin a votar”, atès que “avui és la festa de la democràcia” i és necessari que la ciutadania s’expressi en plena llibertat, ha afirmat. Cònsol d’Andorra la Vella durant set anys i fins fa pocs mesos, ha reconegut que en no ser candidata, el dia electoral “es viu també amb nervis, sempre es viu amb nervis, però no en tens tants”.

Ara bé, Marsol ha reconegut que “pensava que en tindria una mica menys però deixa corre, deixa corre”, ha manifestat molt gràfica la ministra, que ha recordat que “hi ha un projecte per davant” que cal defensar. Ha fet ironia en el fet que “sempre està en joc” el seu llegat polític. “Esperem el resultat, jo tinc confiança i il·lusió”, ha indicat tot explicant que li ha estat “difícil compaginar la feina” al ministeri amb el porta a porta. “He agafat molt el telèfon i he parlat molt amb la gent pel carrer, sóc una persona de fer molt carrer”, ha argumentat.