Una teràpia perillosa

L’únic acusat en l’operació Cabirol afirma que les 16 plantes de marihuana, algunes de més de dos metres i mig, que se li van trobar a un hort del rec del Solà eren per destinar-les a consum propiL’home explica que necessitava el cànnabis que cultivava per afrontar els greus símptomes del seu complicat quadre mèdic, que incloïa hepatitis C, artritis i reuma

Fins a setze plantes de marihuana, algunes de les quals feien més de dos metres i mig d’alçada. És el que la policia va trobar a un hort de la zona del rec del Solà el setembre del 2018. El responsable de la plantació, un home de 63 anys, assegura que les tenia per aconseguir el cànnabis que necessitava per superar els dolorosos símptomes que li generaven les diferents malalties que patia. Afirma que eren per un ús terapèutic que, però, l’acabat portant davant el Tribunal de Corts per afrontar, per part de la fiscalia, una petició de fins a cinc anys de presó, ja que des del ministeri públic es considera que el que volia realment era dedicar-se a traficar. La teràpia era realment perillosa i, ara, li pot acabar costant una bona temporada a la Comella.

L’home, de 63 anys, s’ha assegut aquest dilluns al banc dels acusats. El setembre del 2018, tenia llogat un terreny a prop del camí del rec del Solà, entre el cementiri vell d’Andorra la Vella i l’antiga clínica de Santa Coloma. Allà hi va decidir conrear una plantació de marihuana que, ha explicat durant el judici, volia destinar a alleugerir el dolor que li provocava el seu complicat quadre mèdic: hepatitis C, artrosis i reuma. Afirma que arribava a fumar fins a 10 cigarretes diàries.

La policia, però, va rebre l’avís que algú cultivava aquesta planta prohibida i, després d’uns dies d’investigació, la van localitzar. Fins a 16 exemplars, amb un pes total de 32 quilograms, de les quals, segons els agents que han declarat al judici, podrien haver sortit entre 11 i 15 quilograms útils i fins a 18.000 cigarretes pures. Una quantitat que, a l’entendre de la fiscalia, va molt més enllà del que es podria considerar consum propi, tot i que el processat i el seu advocat han volgut remarcar que calculava que amb això podria tenir producte per un any.

Des del ministeri públic no es tenia cap dubte: la marihuana no només era per al seu cultivador. Aquest, de fet, la destinava també a la venda, tot i que, almenys durant la vista oral, en cap moment s’ha tingut constància dels suposats clients. Això sí, el fiscal ha volgut posar en relleu diferents “indicis” que assenyalarien aquesta direcció. El primer, la quantitat de material decomissat en l’operació, batejada amb el nom de ‘Cabirol’. El segon, el fet que al compte corrent que comparteix l’acusat amb la seva dona hi apareguessin diferents ingressos en efectiu d’entre 100 i 150 euros que l’home no ha pogut justificar. El tercer, la forma com tenia protegida la plantació.

En l'operació Cabirol la policia va decomissar fins a 16 plantes que haguessin pogut suposar entre 11 i 15 quilograms útils de marihuana i 18.000 cigarretes pures

Sobre aquest darrer punt, tant la mateixa fiscalia com els policies que han declarat han remarcat que, per arribar a la plantació en si, calia superar fins a sis portes de fusta d’una altura considerable cadascuna d’elles amb el seu corresponent cadenat. A més, escampats per l’hort i camuflats hi havia uns taulells amb claus que, a punt, van estar de provocar quelcom més que un ensurt a un dels agents que van participar en la intervenció. La bota de l’uniforme va evitar danys majors. “Era una trampa per a aquelles persones que hi volguessin accedir”, ha destacat el fiscal, que ha sol·licitat una pena de cinc anys de presó més una multa de 60.000 euros.

La defensa de l’home, en canvi, ha demanat l’absolució pel tràfic. I és que, tot i admetre que la producció “era massiva”, sempre era “pel seu ús propi i per ús terapèutic”. De fet, ha aprofitat per recordar que la utilització mèdica de la marihuana és molt habitual a països veïns –fins i tot ha citat una notícia de “Le Monde” on s’apuntava la seva introducció a França-. “Ell es pensava que també hi hauria flexibilitat a Andorra”, ha comentat, tot reconeixent que el seu client va pecar de beneit. “Però una cosa és ser ingenu i bobo, com li diu el seu fill, i una altra ser un delinqüent”, ha indicat. Sobre les portes i els cadenats de l’hort, ha apuntat que “les va posar el propietari del terreny i ell n’era només el llogater”.

L’advocat també ha recordat que l’home va romandre només uns mesos a la presó, ja que la batlle instructora el va deixar en llibertat provisional. Al seu entendre, aquesta decisió evidencia que no se’l considerava llavors un traficant perquè, en cas contrari, se l’hagués mantingut entre reixes. Un cop fora, a més, al processat se li va complicar encara més el seu quadre mèdic en ser-li detectat un càncer, del qual ara encara està en tractament. Per tot això, el lletrat no s’ha estat de criticar la duresa de la fiscalia amb la petició de pena, que ha considerat “una insensibilitat social”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.