De fet, l’acusada, en el seu torn d’última paraula, que s’ha convertit en un segon al·legat de defensa -el primer l’havia fet l’advocat defensor-, ha citat en castellà una frase de la Llei Campoamor musicada al seu dia per Rubén Blades: “Todo es según el color del cristal con que se mira.” O com es diria en català, ‘tothom veu la cosa segona la ullera que es posa’. Resumint: que hi ha a Andorra, almenys, una doble vara de mesurar. I el que per a alguns no suposa ni tan sols un retret col·legial, disciplinari, per a d’altres els pot deixar un any i mig sense feina amb el descrèdit que pot suposar la inhabilitació.
A diferència del dia de la vista davant el Tribunal de Corts, aquest cop la defensa de l’advocada processada ha recorregut molt més a les referències tècniques. Ha deixat el cor -que ja li ha posat després, ben posat, l’acusada- per centrar-se en el cap. En els elements més tècnics tot i no estalviar alguna mica de sal i pebre. El fet que a d’altres advocats propers al ‘règim’ se’ls ha estalviat mals de cap i a l’actual processada sembla objecte d’una mena de persecució ha tornat a sortir. És clar que sí. Però l’al·legat defensiu de la defensa, extens, ha estat molt més tècnic que en la primera ocasió.
S’ha remarcat la “confiança legítima” que tenia la lletrada per intervenir en el cas que va intervenir després que la batlle que duia l’afer li assegurés que no hi havia cap problema en què l’advocada participés en el cas
S’ha lamentat que es refusés prendre declaració als membres del Consell Superior de la Justícia que s’haurien reunit amb l’home la suposada denúncia del qual contra l’actuació de l’advocada hauria desencadenat en el procés penal. S’ha denunciat com a vulnerador de la legalitat el sistema a través del qual la fiscalia va obtenir la documentació que hi havia en una causa civil on també apareixia l’advocada en qüestió. O s’ha remarcat la “confiança legítima” que tenia la lletrada per intervenir en el cas que va intervenir després que la batlle que duia l’afer li assegurés que no hi havia cap problema en què l’advocada participés en el cas.
Es tractava d’un insistement perquè s’executés d’una vegada per sempre una sentència. Anys abans, la mateixa advocada que ara insistia en l’execució de la resolució havia estat l’assessora jurídica de la societat que ara es pretenia executar. Mai no hi va haver cap queixa fins que la lletrada va voler ser batlle. Després van aparèixer tots els mals. I hi ha la temença que no interessava a algú que la dona pogués accedir a la carrera judicial. La defensa de la lletrada també ha remarcat, com no podia ser d’una altra manera, en l’atipicitat del fet. Ni és el mateix el procés de defensa de la reclamació d’un deute que la posterior exigència de l’execució d’una sentència, ni tampoc es pot considerar que els dos fets fossin successius, perquè entre una acció i l’altra va passar sis anys, com ha remarcat també l’acusada.
“Vaig ser imprudent”, ha admès la processada recordant que quan va fer l’escrit que ara la porta davant els tribunals tornava d’una baixa per maternitat i es va repartir la feina al despatx per al qual prestava serveis i no va parar compte amb els implicats en cada cas. Imprudent d’acord (i el delicte pel qual se la pretén condemnar de manera ferma no es pot cometre per imprudència). Però per a tota la resta, ha parafrasejat la lletrada, “res de res”. D’aquí que hagi remarcat el seu malestar i el greuge que li comporta tot l’afer. Més encara una condemna que refuta.
LA FISCALIA
L’advocada té el suport del col·legi professional. Li ha atorgat l’empara i com ja va passar en la vista davant el Tribunal de Corts, representants de la junta han seguit la sessió. Que rebés l’empara del col·legi no té cap significat per a la fiscalia, ha vingut a dir el representant del ministeri públic, que ha insistit en què hi va haver dol, és a dir, voluntat de fer mal, de danyar, per dir-ho així. L’acusador públic també ha refutat que hagués obtingut de manera indeguda un dossier d’una causa civil.
El fiscal també ha tret ferro a un altre dels elements exposats per la defensa -que l’acció de l’advocada no va causar cap perjudici al denunciant i que ni tan sols va reclamar res. Per al representant del ministeri públic, és igual que hi hagi un perjudici o no hi sigui. El que cal és aplicar la llei i, en aquest sentit, “l’element del dol queda clar”, segons l’acusador, que també s’ha demanat si “en el dret penal val la confiança legítima?”. Tampoc no haurien de valdre les dues vares de mesurar. O veure la cosa segona la ullera que hom es posa. Però fins aquí la fiscalia no hi arriba. Potser no convé.
Comentaris (4)