A l’avinguda Carlemany, en Jesús hi torna un any més. Fa 16 anys que ven castanyes i cinc que té aquesta parada. Explica que encara és molt aviat per fer balanç, però que els primers dies són especialment bons: “Com que és la novetat, la gent ve a comprar. La temporada sempre comença amb ganes”. El castanyer destaca sobretot la importància del visitant: “Als turistes, sobretot francesos, els hi agraden molt”. Sobre la convivència amb Halloween, assegura que “ha fet molt mal”, però es mostra confiant en les vendes del dia assenyalat.
Enguany la disponibilitat del producte també està marcada per factors externs: els incendis a Galícia han reduït la collita i això ha encarit el producte, que alguns dels castanyers compren a Mercabarna “a uns 8 euros el quilo”
A la cruïlla entre l’avinguda Meritxell i Bonaventura Riberaygua, hi trobem una tradició que passa de generació en generació. La castanyera que hi treballa continua el que van iniciar la seva àvia i el seu pare. Fa 25 anys que ven castanyes i en fa sis que instal·la la parada a Andorra. Explica que “la temporada està anant bastant bé”, tot i que reconeix que la calor pot frenar algunes vendes puntuals. Enguany, afegeix, la disponibilitat del producte també està marcada per factors externs: els incendis a Galícia han reduït la collita i això ha encarit el producte, que compra a Mercabarna “a uns 8 euros el quilo”. Amb tot, assegura que la tradició es manté. Remarca, però, “com que els nens són de vacances, no es viu tant al carrer.” Tot i així, quan arriba el dia, diu que fan “cues i cues”.
A només uns carrers, a tocar de la plaça de la Rotonda, el castanyer que hi té parada discrepa totalment. Ell ven castanya extremenya des de fa vuit anys i afirma que no hi ha hagut cap pujada significativa de preu. “Està tot al mateix preu de sempre: ni més car ni més barat. Jo venc igual que cada any, i tot funciona perfecte.” Assegura que la qualitat és la de sempre i que les vendes són bones i constants. Afegeix que no només ven castanyes: el boniato té també molta demanda, especialment entre el públic xinès, que en compra sovint.
Malgrat matisos i percepcions diferents, tots els castanyers coincideixen en un punt: la castanyada continua trobant el seu lloc als carrers. La tradició no desapareix, simplement es modula i es barreja amb altres celebracions. Però, hi ha alguna cosa que no canvia: el gest de treure’s els guants i agafar la paperina calenta continuarà sent un símbol de tardor.
Comentaris (2)