Una societat inversora espanyola -de Sant Sebastián de los Reyes, a Madrid- hauria acabat veient interessant injectar diners en dues promocions immobiliàries projectades al Tarter. De fet, i segons figura en una querella interposada davant l’Audiència nacional espanyola que no ha estat admesa per raons de competència, en el procés de ‘convenciment’ hi haurien intervingut tres advocats que haurien fet d’intermediaris i altres societats. De fet, els inversos espanyols van acabar constituint una societat a Andorra que seria la titular de la que és avui la promoció Arbres del Tarter i hauria arribat a acords amb una altra societat andorrana, titularitzada per un altre ciutadà espanyol per tal que aquesta segona assumís la promoció delegada.
La primera de les societats seria la que invertiria la majoria dels diners -de fet, segons figura en la querella, per l’esmentada promoció reclama 31 milions d’euros en xifres rodones i 15 milions més per una segona promoció també al Tarter que encara està en marxa- mentre que el promotor delegat també injectaria una petita part del finançament de la construcció i, sobretot, es faria càrrec de totes les despeses de comercialització, de publicitat, de màrqueting… Aquesta segona societat rep poders de la primers per dur a terme negociacions de compra-venda.
Quan finalment ja hi ha vendes lligades amb avançaments dineraris molt importants i es fa la declaració d’obra nova, quan és l’hora de passar a escripturar les unitats immobiliàries en favor dels compradors, la societat inversora, la propietària de la promoció, revoca els poders donats a la segona societat
En fi, es construeix la urbanització en qüestió i es va comercialitzant. Quan finalment ja hi ha vendes lligades amb avançaments dineraris molt importants i es fa la declaració d’obra nova, quan és l’hora de passar a escripturar les unitats immobiliàries en favor dels compradors, la societat inversora, la propietària de la promoció, revoca els poders donats a la segona societat i queda en l’aire tot el procés que s’havia de fer davant dels notaris triats per elevar a públiques les escriptures.
I aquí és quan hi ha tot l’embat legal encara en marxa i de conseqüències ara mateix imprevisibles. La querella interposada a Espanya, que parlava d’administració deslleial, d’estafa, de múltiples coses, la intenta fer servir la societat inversora per frenar accions interposades a Andorra, de moment, en el terreny civil. Perquè hi ha promitents compradors que s’han quedat sense poder escripturar tot hi haver pres possessió de les unitats immobiliàries. En principi, les accions judicials enfronten promotora i promotora delegada. Però no es pot pas descartar que la cosa vagi més enllà.
Perquè hi ha persones físiques i jurídiques que han posat sobre la taula pagues i senyals que, ara per ara, n’hi han recuperat i, alhora, no han pogut perfeccionar el negoci de compra-venda que pretenien realitzar. Pel mig, la promotora delegada, que de cop s’ha trobat en fals per una decisió unilateral de l’altra part la raó de la qual no ha transcendit, ha sol·licitat a l’autoritat judicial andorrana l’adopció de mesures cautelars per tal que la propietària no pugui, com plausiblement hauria provat o hauria donat a entendre que podia fer, tornar a posar al mercat o fins i tot vendre, unitats immobiliàries compromeses.
Per ara, i més enllà de la querella a Espanya, que no ha anat a més i que parlava de quantitats més que multimilionàries -a banda de les dues promocions del Tarter també hi hauria un negoci a Marbella que no hauria funcionat-, les accions judicials se circumscriurien en l’àmbit civil. Però no es descarta, ni molt menys, que s’hagin d’acabar promovent actuacions legals de caràcter penal. Perquè hi hauria hagut moviments que es poden presumir tipificats com a delicte. En tot cas, segons que ha pogut constatar l’Altaveu, l’enrenou és més que notable. I la batussa legal entre societat està deixant ‘penjats’ diversos compradors.
Comentaris