L’acte, en presència de totes les autoritats hagudes i per haver del Principat, ha esdevingut una mena de ‘referèndum’ sobre el futur institucional del país i el seu acostament a Europa. La sala d’actes -i menjador principal i el que faci falta- de l’hotel Park Hotel s’ha omplert de gom a gom per assistir a l’intercanvi de comentaris sobre el Coprincipat entre tres juristes que el coneixen molt bé. L’esmentat Isidre Bartumeu, protagonista de la vetllada gràcies a la publicació d’‘El Coprincipat d’Andorra. Evolució història i desenvolupament institucional’, el seu director de tesi; el catedràtic de Dret constitucional i un dels assessors jurídics del Consell General Enoc Albertí; i el notari i entre moltes altres coses primer president del Tribunal Constitucional d’Andorra designat per la Mitra, Joan Josep López Burniol. Tots han anat responent als embats i dards enverinats del presentador de l’acte i editor del llibre via Fundació Reig, Oriol Ribas.
Bartumeu, autor d’‘El Coprincipat d’Andorra. Evolució història i desenvolupament institucional’, manté que “sense aquesta nebulosa institucional” que suposa el Coprincipat, enmig d’un equilibri institucional permanent, segurament algun dels intents d’apoderament del Principat hauria acabat reeixint
El treball de Bartumeu es considera “una eina ineludible per entendre Andorra” i, és clar, la seva configuració. Cert és que l’ara doctor en Dret ha anat exposant en diverses presentacions els elements essencials de la seva tesi, que ha tornat a repetir. Allò de l’arrencada del treball des de l’inici de l’existència d’institucions de base popular als tres segles del negacionisme de la sobirania andorrana. “Hi ha moltes tesis dins de la tesi”, ha reconegut l’autor del volum, que ha insistit en els moments que ja sigui França, ja sia Espanya, s’haurien volgut quedar per a ells Andorra.
Isidre Bartumeu ha assegurat que “sense aquesta nebulosa institucional” que suposa el Coprincipat, enmig d’un equilibri institucional permanent, segurament algun dels intents d’apoderament del Principat hauria acabat reeixint. Durant la xerrada s’ha parlat d’Andorra, per exemple, com a “miracle” o “anomalia històrica” segons Albertí, i encara López Burniol ha parlat directament de la realitat institucional andorrana com un “‘lio’”. Un embolic, vaja. Burniol, que com Albertí, han elogiat la capacitat de treball i d’altres moltes capacitats de Bartumeu, ha estat furgant fins al final per parlar del Coprincipat.
Abans, però, el notari i autor del llibre que es presentava -els altres juristes en signen el pròleg i el prefaci- ha tingut temps per il·lustrar una anècdota ocorreguda el 7 de gener del 2015 mentre ja estava en plena redacció de la seva tesi i Mariano Rajoy feia nit al Park Hotel en la seva única estada a Andorra fins ara. Resultava que els Mags d’Orient d’aquell any van portar un dron als fills de Bartumeu. I no se’ls va ocórrer res més que voler intentar fer una foto de Rajoy per l’aire, sense parar-se pensar en els inhibidors de freqüències que van tombar l’aparell en menys del que va cantar el gall.
Els Bartumeu petits -que ja no ho són tant- van intentar recuperar el dron. Però ja havia desaparegut del tot. I temps després, van detectar senyals seus a Àvila, on la policia nacional espanyola té un dels seus principals centres logístics i de formació. En fi, que els serveis de seguretat del president espanyol de llavors se’n van endur el dron per analitzar-lo per totes bandes. En fi, que no té res a veure amb la Constitució andorrana, de la qual se n’ha parlat i molt. Com dels jocs d’equilibris entre Espanya, França i la Santa Seu.
O més encara: el rei d’Espanya, el govern espanyol, la Generalitat de Catalunya, el cap d’Estat francès, l’administració francesa, el Coprincipat episcopal i el Vaticà, que assegura Bartumeu que són els veritables poders a tenir en compte i sobre els parers dels quals, durant el procés constituent, algun dia, ha indicat, mirarà també d’escriure. Vaja, que la Constitució ha sigut una bona eina, perfectible com totes, ha recordat Enoc Albertí, i que ha dotat Andorra d’una estructura institucional que, més o menys, amb Coprincipat o sense, podria mantenir la seva independència.
I s’ha arribat on López Burniol, que tot i ser ‘home mitrat’ i recordar que durant el procés constituent Joan Martí Alanis va recordar sempre que abans que Copríncep era home d’Església, ha deixat anar que molt sovint “con la Iglesia hemos topado”. A posar sobre la taula l’acostament d’Andorra a Europa i el futur del Coprincipat partint, en certa forma, d’una necessitat de regular -o almenys despenalitzar- l’avortament. Amb el degut respecte, però mentre que sobre la UE no hi ha hagut dubtes i els tres oradors s’han mullat, quan es topa amb l’Església és una altra cosa.
El notari i ara ja doctor en Dret defensa que “l’eventual acostament a la UE desplaçarà certes capacitat de decisió del Consell General” però és evident que “un cert encaix s’ha de tenir amb la UE”
Sobre Europa. Bartumeu ha recordat que “l’eventual acostament a la UE desplaçarà certes capacitat de decisió del Consell General” però és evident que “un cert encaix s’ha de tenir amb la UE”. Albertí ha assegurat que Andorra, “de facto ja forma part de la UE però hi estàs i no hi participes ni com a membre ni sota cap altra fórmula”. I López Burniol que ha defensat “una integració formal a la UE com una ciutat-estat”. I aquesta integració, ha dit el respectat notari espanyol, és essencial per al futur que vindrà. I aquí ho ha enllaçat López Burniol amb el futur del Coprincipat.
Per a qui va ser el primer president del Tribunal Constitucional andorrà, l’Església, en un futur proper, no voldrà tutelar o el que sigui respecte d’Andorra. “Això s’ha d’acabar abans o després”, s’ha aventurat a dir López Burniol perquè la situació d’Andorra “és extremadament incòmode” per a l’Església. Per tant, caldrà advocar per una República. L’únic camí que també veu Bartumeu (per cert, el notari i autor de la tesi i el llibre sobre el Coprincipat s’ha referit a Pietro Parolin per referir-se a l’avortament per acabar dient que hi ha ha caminet per fer però tenint en compte que és un camí estret estret estret i que cal abordar amb prudència, sense rapidesa i amb intel·ligència com va demanar el número 2 de la Santa Seu) per molt que no vegi que sigui el que toca. El que convé.
Però per a López Burniol Andorra és un país sobirà que “es pot autodeterminar en tot”. També dels seus caps d’Estat. Llavors s’esdevindrà una república. Però una república feble. Perquè “el president del República andorrana serà més feble que el president de la República francesa”. En fi, que Bartumeu que ha estudiat la figura del Coprincipat com a pal de paller de la sostenibilitat en el temps d’Andorra, s’ha trobat havent de parlar -poc o molt- de la República andorrana. Sort que parlava entre amics.
Comentaris (8)