Certament, la pròpia CASS, en les seves memòries ja considera incobrables pràcticament la meitat d’allò que se li deu, però el que es vol evitar és que no es vagi més enllà d’un percentatge que ja es considera molt voluminós. 68 milions d’euros són dues vegades el dèficit sanitari. I això tot i les facilitats que es donen a les empreses perquè puguin fraccionar els seus deutes i altres mètodes per mirar de fer més digeribles, si escau, els costos socials.
D’aquí que al consell d’administració es vulguin tenir tots els paràmetres necessaris per mirar d’on ve el mal. Perquè, a més, hi ha una altra dificultat de la qual la CASS, tant la direcció com el consell d’administració, també són conscients. Si bé quan una empresa deixa d’abonar la cotització, el treballador assegurat manté la cobertura sanitària, no se li cotitza per la jubilació. I això suposa en alguns casos ‘retallades’ considerables quan una persona acaba la seva etapa activa laboralment parlant.
No són qüestions menors. Hi ha hagut afiliats a la CASS que l’empresa deixa de pagar la cotització i quan arriben al moment de jubilació poden veure la prestació reduïda uns 300 euros. S’avalua com es podria fer per canviar aquesta circumstància. Probablement a través d’una modificació legislativa. Probablement la CASS hi hauria de mostrar el seu acord, però evidentment els canvis legals no els pot pas impulsar la parapública.
Però l’objectiu seria que el fet que una empresa deixi de cotitzar no afecti ni el present -per la cobertura mèdica- ni el futur -per la jubilació- del treballador. Llavors, s’hauria de buscar el mecanisme legal pel qual la CASS aboni el que li pertoqui al treballador en funció del temps treballat i el salari percebut i que sigui la Seguretat Social qui repeteixi l’acció contra l’empresari. Ara, només si l’empresa paga es restitueix, en tot o en part, el percentatge que es deix d’abonar pel deute del patró.
Comentaris (10)