La manca de treballadors i la falta de consciència de l’ús dels ciutadans del servei d’Urgències ha portat a una saturació que no sembla tenir fi. Aquesta nit de dimarts, l’alerta en enregistrar-se era constant. “Hi ha molt temps d’espera”. En alguns casos, més lleus, podria arribar a ser comprensible. En altres, però, no tant. A la sala d’espera de l’hospital es podia veure algun pacient amb ferides obertes que, sis hores després d’haver passat per triatge, van requerir fins a sis grapes. També altres que per un únic punt van haver d’estar allà una quantitat de temps que van considerar insostenible.
Aquests són casos aïllats, però es podria parlar d’altres que van xafar la sala d’espera de l’hospital i que van marxar, moltes hores després, sense ser atesos. I no per manca de malaltia, però sí de paciència. Reaccions al·lèrgiques sense que les revisi un doctor i còlics que van haver d’esperar al matí següent per trobar cura. Arribar a les 19:00 h i sortir més tard de la 1:00 h de la matinada sense resultat ni cap medicació que posi fi a la molèstia. I entre cada pacient, una hora sense cridar ningú per passar a consulta.
En més d’una ocasió es podien escoltar comentaris per part del servei mèdic. De cansament, de desorganització i d’una situació que els superava per tots els costats. Molts d’ells van animar, una vegada més, als pacients a presentar fulls de reclamació. Més d’un es va animar, almenys quatre en una mateixa nit. Aquesta saturació també es va donar el dia 31 de desembre i l’1 de gener, dies que són claus i que sempre han estat complicats a l’hospital. I més, amb l’arribada de turistes, molts d’ells a la sala d’Urgències amb roba d’esquí. Amb tot, no s’haurien detectat afeccions gaire greus ni persones ingressades. Però el 2 de gener ha continuat amb la mateixa tònica, tot i que es tractava de tranquil·litzar als pacients assenyalant que era excepcional.
El passat 16 de desembre el SAAS posava en marxa una campanya de conscienciació sobre l’ús responsable del servei d’Urgències. Font ja havia avisat que poca cosa més es podia fer. El que es demanava era que acudiren al metge referent per casos més lleus, visites ambulatòries i processos de baixa gravetat. Malgrat això, no es pot oblidar que en aquesta època hi ha molts turistes al país que no tenen un metge referent i que, per tant, han d’acudir a Urgències. I això no fa més que sumar hores a les esperes.
Comentaris (24)