Com ja es preveia, els darrers dies el volum de feina al servei hospitalari ha començat a augmentar de manera molt notable i, per tant, també les temps de retard abans que els pacients no són atesos s’eleven. Alguns usuaris de l’hospital que han acudit aquests darrers dies al centre sanitari -i que en algun cas han acabat deixant per escrit la queixa- han exposat que el malestar dels professionals és evident i que fins i tot s’explicita obertament, especialment entre aquells pacients que més es queixen per les esperes o aquells altres que pel motiu que sigui els sanitaris en qüestió coneixen.
El SAAS va iniciar divendres una campanya de comunicació amb l’objectiu de fomentar un ús racional del servei d’urgències. Racional i correcte, perquè són suposadament patologies banals i que es poden tractar per via ambulatòria les que contribueixen a col·lapsar el servei i, a més, són els que fan que la sensació d’espera sigui major. De fet, per les patologies lleus, el retard és molt sensible.
Els professionals evidencien el seu cansament, no ja només per l’impacte que al seu dia va tenir la pandèmia sinó, més encara, per la sensació d’estar abandonats, sense recursos, sense cap solució immediata. De fet, el ministre de Salut, Albert Font, ja va advertir dijous que poca cosa es pot fer de forma immediata més enllà d’activar de manera permanent el sistema de permanències mèdiques per tal que metges de primària assumeixin feina que actualment va cap a Urgències.
Els professionals organitzats recentment sota el paraigua de la branca sanitària de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A) es van reunir fa pocs dies amb el ministre de Salut i li van deixar intuir la possibilitat d’una vaga en senyal de protesta. El cas és que, creuen els propis professionals, els serveis mínims que s’haurien d’establir pràcticament serien els mateixos que eks que s’estan prestant actualment en tan què recursos disponibles.
Comentaris (11)