En un moment en què encara no existia ni el comú i Escaldes encara no era ni una parròquia, un grup de joves emprenedors van decidir fundar la Unió Pro-Turisme per fomentar el turisme local. Els fundadors de l’entitat van ser l’Agustí Vidal, Xavier Pla, Estanislau Sangrà, Antoni Puig, Joan Gouazé, Jaume Casal, Joan Pedreny, Antoni Ribes i Miquel Vidal, unes persones que amb moltes ganes van començar a treballar. Les tasques eren diverses: feien fulletons per enviar a l’estranger i creaven cartells per mostrar els paisatges, les excursions, les aigües termals i els hotels i comerços. L’any 1960 es va crear la caseta original del punt d’informació de turisme, tot un punt de referència d’Escaldes-Engordany.
A finals dels anys 60, l’entitat va començar a organitzar les diferents activitats lúdiques que se celebraven, agafant les regnes de la Festa Major l’any 1965. Des d’aleshores es van sumar una sèrie de celebracions que encara avui en dia formen part del calendari festiu de la parròquia com són les Festes de Nadal, Reis, Sant Miquel d’Engolasters o Sant Joan, entre d’altres. Així mateix, l’any 1986 van ampliar l’oferta cultural i turística amb la creació del Museu de Maquetes d’Art Romànic d’Andorra.
Al llarg dels 70 anys, han passat nombrosos presidents per l’entitat. Un d’ells és Gerard Cadena, que hi va estar al capdavant entre el 1978 i el 1981. Els inicis no van ser fàcils, explica, “l’entitat passava per unes certes dificultats econòmiques i tenia un dèficit important”. Per sanejar els comptes, se’ls va ocórrer una idea peculiar: comprar un pis i posar-lo a la subhasta. Per dur-ho a terme, explica que van vendre unes butlletes de loteria i el guanyador podia quedar-se amb el pis. Tot i que en va sortir un, aquest no va arribar mai a reclamar l’immoble, i l’entitat va recuperar el pis. Era una aposta arriscada, de fet, si el guanyador d’aquell número de la butlleta l’hagués reclamat, l’entitat hauria perdut diners, però com no va ser així, amb els diners de la venda de les butlletes van aconseguir sanejar els comptes i després d’esperar un temps per veure si el reclamaven, l’entitat es va quedar amb el pis com a patrimoni.
Durant la seva etapa com a president hi va haver força avanços pel que fa al turisme d’Escaldes. En aquell moment encara no hi havia el Govern, i era una comissió del Consell General que s’encarregava del turisme. Des de la comissió, van crear la coordinadora de les entitats pro-turisme que comptava amb un representant de cada parròquia i que s’anaven reunint sovint. Per aquelles dates, recorda, es va decidir que s’unifiquessin les castes d’informació, i com que Escaldes era l’única que estava posada “es va agafar com a referència l’aspecte arquitectònic i es va reproduir a les diferents parròquies”.
Al llarg dels anys, va organitzar moltes celebracions, com per exemple la tradicional Cavalcada de Reis. En una edició, però es van trobar que des d’Andorra la Vella van decidir organitzar la seva pròpia desfilada per primera vegada. Això va suposar un problema, perquè cada any els d’Escaldes visitaven els malalts del centre hospitalari, però el cònsol de la capital els ho va prohibir perquè hi volien anar ells. Finalment, però es va decidir que hi anirien tots dos i “hi va haver doble sessió de Reis a l’hospital”. Cadena, recorda també que durant una Festa Major, quan era president, va anar a veure al director de l’Orquestra Maravella i li va demanar si podia tocar més sardanes. La seva resposta va ser: “Mira noi, quan nosaltres ja tocàvem aquí tu encara no havies de néixer, és a dir, que ja sabem que hem de fer”, explica entre riures.
I és que si es parla de la Festa Major d’Escaldes, s’ha de mencionar la presència de l’Orquestra Maravella. Cada 25 i 26 de juliol venien com un rellotge a Escaldes-Engordany per tocar. Però va arribar l’any 1992, i des del grup van informar que no podrien venir al Principat, ja que molt probablement tocarien als Jocs Olímpics de Barcelona que començaven el dia 25. En aquell moment, el president de l’entitat era Jordi Tudó (1992 - 1994), i recorda el gran enrenou que es va generar quan això va passar: “Havíem de trobar una orquestra que fos bona amb només dos mesos i no n’hi havia de disponibles”, explica. Per sort, van acabar topant amb l’orquestra Nueva Etapa, que estava lliure i podia venir al Principat aquells dies. Quan ja ho tenien tot tancat, la Unió Pro-Turisme va rebre una trucada de l’Orquestra Maravella que els informava que finalment no anirien als Jocs Olímpics i que, com cada any, pujarien a Escaldes.
El que va passar després, no va agradar als escaldencs i a les escaldenques. “Els vaig dir que no, que ja ho teníem reprogramat i tot llest, i es va muntar un gran enrenou”, recorda Tudó. El poble estava enfadat perquè volien la Maravella, i hi va començar a haver pressions per part d’excònsols, dels expresidents de la UPTEE, fins i tot “van trucar al meu pare -que també havia estat president- i ell em va pressionar”. No va ser fàcil prendre la decisió, però Tudó sempre ha intentat fer entendre a la gent que realment no podien fer-hi gran cosa: “Era ja massa tard. Estava tot tancat i amb l’altra orquestra havíem signat un precontracte”, recorda. Per sort, van tenir el suport del cònsol d’aquell moment que també va dir que havia de ser així, i van portar l’orquestra de Navarra, ‘Nueva Etapa’, i… “Va ser molt bona i els ànims es van recuperar una mica”.
“Una de les coses que més recordo és la mobilització de la gent de la parròquia gairebé sense ni haver de demanar-ho”
Quan Tudó va marxar del càrrec, va ser el torn de Toni Cornella, que fins aquell moment era el vicepresident. El seu pas al capdavant de la UPTEE va ser curt, del 1994 fins al 1995, perquè va decidir presentar-se a les eleccions comunals i “no volia barrejar conceptes”. En té un molt bon record, sobretot del gran vincle que hi havia amb la gent del poble que sempre estava molt involucrada en totes les celebracions, i assegura que aquesta és la base de la UPTEE: “Una de les coses que més recordo és la mobilització de la gent de la parròquia gairebé sense ni haver de demanar-ho”. També recorda amb especial estima totes les anècdotes de les cavalcades de Reis on “anàvem a veure l’Escola Especialitzada de Meritxell, a l’hospital a veure els nens i als avis… són experiències que et marquen de per vida”.
Una altra anècdota, que recorda és una roda de premsa que van fer on hi era la vedet i presentadora espanyola, Norma Duval, o quan per una festa de Sant Miquel d’Engolasters va venir al Principat el Canal Arte i una vegada acabat l’acte van gravar a tots els membres de la junta i als col·laboradors desmuntant-ho tot i ballant. En aquest sentit, subratlla que per primera vegada aquest any, Sant Miquel d’Engolasters serà festiu a Escaldes-Engordany, i segons Cornella, “això en gran part és gràcies a totes les activitats de la Unió Pro–Turisme”.
LA PRIMERA PUBILLA
No es pot parlar de la Unió Pro-Turisme sense mencionar la figura de les pubilles. La primera elecció es va fer l’any 1971 i va ser molt anecdòtica, perquè va passar gairebé per casualitat. Els membres de l’entitat van organitzar un ball popular una setmana abans de la Festa Major per decidir qui seria. Com que no hi havia gaires aspirants apuntades, es va agafar a totes les noies que estaven al ball i les van fer pujar a l’escenari. Entre elles hi era la Manela Crespo. “No tenia ni intenció de presentar-me, ni havia preparat res. Simplement, anàvem una colla a ballar i a passar-nos-ho bé i amb l’expectativa de veure a qui agafarien”, explica. De fet, a la mitja part mentre es feia el recompte de vots, la Manela i el seu grup se’n van anar a prendre alguna cosa al bar, i de cop van anar a buscar-la ràpidament per perquè l’estaven cridant per pujar a l’escenari. “Jo vaig dir ‘A mi?’ i em van dir ‘Sí, sí, corre’. No m’ho esperava per res”, recorda entre riures, apuntant que ara ho explica com una anècdota, però en aquell moment “feia molt respecte”.
“Jo era molt tímida en aquell moment i era molt joveneta, tenia només 16 anys”, exposa. De cop, es va veure sobre l’escenari mentre li posaven la banda i li feien entrega d’un ram de flors. La Manela va tenir poc temps per assimilar el que havia passat, ja que la següent setmana era la Festa Major. Com que els temps va ser tan justos, “vam haver de córrer per fer el vestit de pubilla, i la banda com que no tenien temps de fer-la brodada, van posar ‘Pubilla d’Escaldes 1971’ amb trossets de paper enganxats i després ja me la van brodar bé”, explica entre riures.
Durant un any, va poder participar en nombrosos actes populars, va tenir l’honor d’inaugurar l’enllumenat de Nadal, va entregar les copes als guanyadors de la Volta ciclista d’Espanya, entre d’altres coses. “La veritat que va ser una època molt gratificant i molt maca i la pubilla era com una autoritat gairebé, et convidaven a tot arreu”, recorda. Durant la Festa Major, la Manela, acompanyada de les seves dues primeres dames feien una cercavila pels carrers i anaven repartint roses als turistes per donar-los la benvinguda.
Encara avui en dia, hi ha gent que la para pel carrer i li diu “Ostres, la primera pubilla!”, explica. I és que tot i que no ho fos durant molt temps, Manela Crespo sempre serà recordada com la primera elegida per, en certa manera, representar Escaldes. Tots aquests anys ha continuat col·laborant activament amb la Unió Pro-Turisme i intenta cada any anar a l’elecció de la pubilla: “Aquesta època la recordo amb una especial estima tant pels membres de la Unió Pro-Turisme, que ens ho passàvem molt bé, com amb totes les autoritats i tota la gent del poble. Per a mi va ser un any molt gratificant”, conclou.
“Tot i que han passat molts anys, la flama de la Unió Pro-Turisme segueix ben viva”
Amb el pas del temps, l’entitat ha continuat creixent i adaptant-se a les noves necessitats de la societat i del turisme, però sempre mantenint les tradicions populars com la Cavalcada de Reis i la Festa Major, i afegint noves activitats i esdeveniments que atrauen visitants i locals per igual. Tots els testimonis coincideixen a assenyalar la força d’una entitat viva, activa i essencial per a la parròquia. “Tot i que han passat molts anys, la flama de la Unió Pro-Turisme segueix ben viva”, subratlla Manela Crespo. Per la seva part, Gerard Cadena, ha volgut posar en relleu el gran esforç que hi posen i han posat durant molts anys, totes les persones que han passat per l’entitat. Un exemple clar d’això és la cavalcada de Reis: “Jo que hi he anat acompanyant els meus nets, veus la il·lusió dels infants, i tota la feina que hi ha al darrere que jo sé que hi és i que potser des de fora no es valora tant, però per passar totes les carrosses pels carrers fa falta un gran treball previ”, una feina que fan els membres de la junta, els voluntaris i tots els implicats que ajuden a fer que la màgia de l’esdeveniment arribi als carrers.
Comentaris