Sense seguiment serològic

Només els interns en centres sociosanitaris i alguns pacients oncològics que van evidenciar haver generat anticossos per combatre la Covid en els cribratges poblacionals de la primavera passada han estat sotmesos a controls posteriors

Cert que la Covid té comportament poc normal. Cert que la pandèmia ha agafat amb els pixats al ventre a pràcticament tots els agents polítics -i també mèdics, sanitaris- del món mundial. Potser això pot explicar que eloqüents anuncis en un moment concret de la crisi sanitària hagin passat a millor vida en menys del que canta un gall. És el que ha passat amb el que havia de ser la continuïtat del doble cribratge poblacional que es va realitzar la primavera passada. Per molt estudi publicat en un suplement de segona fila de ‘The Lancet’, la investigació no ha tingut continuïtat. Almenys no l’esperada.

Probablement, l’evolució biotecnològica -i la política de costos- ha restat sentit a una de les voluntats anunciades durant la primera onada de la pandèmia: repetir el cribratge més endavant. En aquell moment la detecció del virus era altament complicada i el control serològic semblava un dels pocs canals viables. La ‘democratització’ de les PCR i les TMA ha facilitat de manera general poder diagnosticar els contagiats. Per tant, poder detectar la Covid.

El seguiment generalitzat que hauria estat d’allò més interessant fer per saber, per tenir una aproximació de quant temps pot durat la immunitat contra la Covid ni sha fet ni tampoc es preveu que es faci

En canvi, el que sí semblava interessant, era fer el control serològic de les persones que van evidenciar haver generat anticossos per haver entrat en contacte amb el virus durant la primera onada. Aquell 11% de les persones que es van sotmetre al cribratge segons posa de relleu l’estudi sobre seroprevalença que formalment es va presentar aquest divendres i que ha estat el resultat d’una aliança entre el SAAS, Actua Tech i l’Institut Català de Salut Global (ISG) de Barcelona.

Però tal i com va admetre la doctora Cristina Royo, primera investigadora de l’estudi en qüestió, no hi ha hagut el seguiment generalitzat que hauria estat d’allò més interessant fer per saber, per tenir una aproximació de quant temps pot durat la immunitat contra la Covid. Res de res. El control només s’ha fet en dos camps concrets: envelliment (per tant, residents en centres sociosanitaris) i pacients oncològics. És a dir, persones que s’estan tractant de càncer. El cribratge doble, com l’estudi, haurà estat l’èxit d’un moment concret que per a la investigació científica, per a l’extracció de conclusions que vagin més enllà d’un moment concret no tenen cap transcendència o, en tot cas, molt poca.

Marc Pons i Cristina Royo durant la presentació dels resultats de l'estudi.

Relacionat

L’impacte de la primera onada de la Covid va ser major a Andorra que en altres llocs pel turisme

De fet, l’informe publicat un any després de la realització de la doble anàlisi serològica poblacional ja deixa clar que la seva aportació científica sinó nul·la és molt baixa. El disseny del treball no va ser, per dir-ho d’alguna forma, prou acurat i, un any després i amb una situació pandèmica molt diferent, la seva utilitat és imperceptible. En fi, seria una mena d’enquesta del CRES. Això sí, amb una mostra grandiosa i passada pel sedàs de dos puncions. I que al seu moment va contribuir a generar confiança (confiança població-administració) enmig d’un embat gens fàcil de gestionar.

Comentaris

Trending