Aquestes són algunes de les conclusions sobre l’estudi de seroprevalença que s’ha fet a partir de la col·laboració del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Actua Tech i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i que s’ha presentat aquest divendres, just el dia que el treball ha estat publicat a la revista ‘The Lancet Regional Health’. La doctora Cristina Royo, primera autora de l’estudi, ha ressaltat que el treball és una fotografia estàtica del moment inicial de la pandèmia i ha reconegut que segurament ara els resultats serien uns altres de diferents. Més enllà de demostrar que a Andorra es pot investigar, fer ciència i innovació, Royo ha destacat el fet que la investigació permet delimitar quantes persones van estar en contacte amb el virus en un moment que la seva detecció era més complexa i que molts dels contagiats eren -i són- asimptomàtics.
Cristina Royo, com a representant del SAAS, s’ha mostrat especialment satisfeta del treball i ha expressat el seu agraïment a la resta de col·laboradors -David Vilanova, Vanessa Arroyo i Joel López eren a la sala igual com Marc Pons, que ha pres la paraula com a director d’Actua Tech; també ha intervingut telemàticament la investigadora d’ISGlobal Carlota Dobaño- alhora que ha destacat que “en el moment de la seva realització va ser un dels primers estudis mundials sobre seroprevalença” a més que ha estat un dels treballs “més grans” quant a la mostra poblacional. La investigadora del SAAS ha assegurat que el resultat de l’estudi “és molt bo” i més encara que hagi estat “plasmat en un estudi i acceptat en una revista” de molta rellevància científica.
Es presenten les conclusions de l’estudi de seroprevalença que s’ha fet a partir de la col·laboració del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Actua Tech i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i que s’ha presentat aquest divendres, just el dia que el treball ha estat publicat a la revista ‘The Lancet Regional Health’
La seroprevalença global va ser de l’11%. És a dir, una de cada deu persones que va ser cribrada en una de les dues rondes presentava anticossos resultants d’haver estat en contacte amb la Covid. És un percentatge molt superior al d’estudis equiparables fets a Espanya, i que van situar la seroprevalença al tomb del 5%. En aquest sentit, tant Marc Pons com Cristina Royo han explicat que el flux turístic propi de la temporada hivernal a Andorra hauria incrementat l’impacte. I sense dir-ho, han admès que la decisió de tancar ràpidament les pistes va evitar una major propagació de la Covid. “Qualsevol acció encarada a reduir la interacció social” va funcionar, ha ressaltat el director d’Actua Tech, que ha insistit en el fet que l’hivern és un moment d’alta interacció al país.
Que els treballadors temporers presentessin una major afectació del coronavirus que la mitjana (13,3%) o que fos en parròquies com la Massana o Ordino, que reben més concentradament actors turístics hivernals, també explica l’impacte d’aquests fluxos. L’impacte s’hauria notat també en els fronterers, per la major activitat, un fet que també tindria a veure amb la conclusió que va ser en els domicilis on hi havia sis convivents o més on més impacte hi va haver del coronavirus, encara que molts casos fossin asimptomàtics.
Analitzant les prevalences pel que fa als diferents trams d’edat, els majors de 90 anys (15,2%) i el grup de 80 a 89 anys (13,8%) van ser els grups de població més afectats, seguit dels adolescents de 10 a 19 anys (13,7%) i de les persones de 50 a 59 anys (13,6%). Aquesta estratificació per edats coincidiria en els primers impactes més forts que hi va haver, i que ja eren sabuts: l’afectació entre la població escolar -que va fer aturar l’activitat als centres educatius- i el brot malaurat al Cedre.
Comentaris (3)