No deixa de ser curiós que un dels apartats de l’enquesta bianual se centri en aquest punt. En tot cas, sigui com sigui, permet fer-se una idea de com es troba aquesta afició al país. I dels 750 sondejats, es posa en relleu que un 27,5%, un de cada quatre, si fa no fa, és aficionat, sigui menys o més vegades al cap de l’any, a anar a la muntanya a agafar bolets. De fet, sis de cada deu, afirma haver-ho fet aquesta mateixa temporada.
I a on van? Doncs el 57,4% dels entrevistats prefereix ser boletaire de proximitat. Es queda al país. I no en surt. En canvi, un 32,7% indica que només ho fa fora del Principat. El 9,4% apunta que ho ha fet tant al país com a l’estranger.
I quins són els bolets que vol la gent? Doncs segons l’Observatori, dos serien els preferits. O, depèn de com es miri, aquells més coneguts i, per tant, que la gent agafaria amb plena seguretat que són comestibles. Concretament, el rovelló, citat pel 86,5% dels aficionats a la micologia, i el cep (70,8%). En la majoria dels casos, el coneixement d’aquesta pràctica s’ha adquirit, asseguren els enquestats, a través de la tradició familiar.
El sondeig també demana si es considera que cal regular la recollida de bolets. I aquí hi ha divisió. Hi està a favor el 37,7% dels entrevistats. Molt a prop, el 36,8%, els qui entenen que no és necessari. Entre els primers, les propostes que es fan són implementar un sistema de permisos (17,7%), limitar la quantitat que es poden agafar (17%) o crear mecanismes de sensibilització (10,3%).
Comentaris (1)