Tot va començar quan Alcobé, amant de les col·leccions de documents d’Andorra, va rebre una trucada de Cal Regí de Prats -veïns del cònsol canillenc-, on l’informaven que havien trobat un llibre molt antic i que sí que li volia donar un cop d’ull. En veure’l, Alcobé va pensar que es tractava d’algun llibre religiós, però en fullejar-lo i després de passar unes pàgines en blanc es va trobar amb una sorpresa: ‘El Manual Digest de les Valls d’Andorra; d’Antoni Puig’. Durant 16 anys, aquest manuscrit va romandre a casa de l’actual cònsol de Canillo, a l’espera que tingués algun moment per estudiar-lo, i tenint clar que aquest era un text que s’havia de donar perquè “tenia clar que era un llibre d’Andorra i de tot el país”.
I així ho va fer el març passat, fent entrega al Consell General d’aquesta peça, que després de restaurar-la -ja que estava força danyada-, ha estat estudiada per l’historiador Francesc Rodríguez i recollida en un llibre que s’ha presentat aquesta tarda al Consell General. Només mirar-lo, l’historiador va tenir clar que no es tractava d’una còpia del Manual Digest, sinó d’una revisió del ‘Politar andorrà’ que el mossèn d’Escaldes Antoni Puig va fer del seu llibre.
De fet, el motiu pel qual el va anomenar Manual Digest si es tractava d’una versió del Politar és “una de les úniques coses per la qual no he trobat una resposta”, ha explicat Rodríguez. “Quan el vaig començar a llegir vaig veure de seguida que es tracta d’una còpia del Politar. Els textos no són iguals que els del Manual, i la diferència més important és que en el Manual Digest d’Antoni Fiter, es parla de les Valls Neutres, i en el Politar no”. També va constatar que la còpia dels documents recuperats no l’havia fet del Politar guardat a l’Arxiu de les Set Claus, sinó de l’esborrany que es va adquirir l’any 1976 a París, i que es considera que seria la primera versió.
Però quina és la diferència les versions? Doncs, l’historiador ha arribat a la conclusió que el que va passar, sigui per iniciativa propia o animat pel seu entorn, va ser que Puig “va decidir posar al dia el Politar”. Així doncs, no es tracta d’una còpia, sinó d’una nova versió amb algunes petites adaptacions del text, però sobretot afegint una part molt més religiosa, començant per una introducció dedicada a la Verge de Meritxell. “És un text que no és massa llarg però significatiu. Amb les il·lustracions, totes les il·lustracions noves, és a dir, excepte l’escut”, ha detallat. El motiu pel qual va decidir afegir aquesta part religiosa, molt probablement va venir lligada a les mateixes conviccions de Puig que era capellà i que amb el pas dels anys se li va accentuar aquest interès per la religió.
També va afegir moltes referències als tres últims bisbes que hi va haver des que ell va escriure el ‘Politar andorrà’ fins al moment de fer el manual del 1797. “Són d’una extensió molt més gran i també hi afegeix un apartat sobre la història del Bisbat del Pallars”.
I ara què?
Si una cosa té clara Rodríguez és que ara, una vegada ja s’ha fet aquesta primera anàlisi més comparativa de la forma del ‘Manual 1797’ amb el Politar i el Manual Digest, “seria molt interessant poder estudiar els tres exemplars conjuntament -el ‘Politar andorrà’, l’esborrany i el ‘Manual 1797’-, per extreure la manera de pensar i estudiar dels polítics d’aquella època”, ha manifestat. Aquesta és una feina que l’historiador considera que cal fer per estudiar amb detall tots els continguts, no només d’aquests tres exemplars, sinó també del Manual Digest per conèixer molta més informació sobre la política del segle XVIII.
Comentaris