Rere la pista d’un enemic invisible

Els rastrejadors són una figura fonamental per detectar contagis de coronavirus i aïllar-los a temps

Comentaris

Els rastrejadors són una figura fonamental en aquesta nova normalitat per la pandèmia de la Covid-19. El seu treball consisteix en detectar contagis i aïllar-los a temps, per evitar que un brot derivi en una transmissió comunitària. A Andorra estan ubicats a l'edifici Clara Rabassa, a la seu de ministeri de Salut.

Treballen en una sala amb ordinadors i telèfons i amb discreció. Fins i tot és complicat fer una foto però hi accedeixen sempre i quan surtin d'esquena. El procediment de rastreig es posa en marxa quan reben la comunicació del laboratori de l'hospital o d'un de privat amb un cas positiu. "A partir d'aquí iniciem les enquestes epidemiològiques per recollir la informació i poder efectuar el seguiment", explica la metgessa de salut pública Mireia Garcia.

Els objectius són identificar la font d'exposició del cas, on pot haver estat contaminat pel virus i veure amb quines persones ha estat per evitar que continuï transmetent i es talli la cadena, tenint en compte que per contactes propers entenem les persones que hagin estat durant més de 15 minuts amb el positiu durant les 48 hores anteriors als primers símptomes.

Normalment són necessàries diverses trucades  fins aconseguir que l'afectat recordi a totes les persones amb les que ha estat

Especialment, si no s’han mantingut les distàncies de seguretat i no es portava posada la mascareta. Normalment són necessàries diverses trucades (una mitjana de tres) fins aconseguir que l'afectat recordi a totes les persones amb les que ha estat durant aquest temps. D'aquests contactes queden normalment exclosos aquells que s'hagin pogut produir en una botiga o supermercat ja que l'ús de la mascareta és obligatòria en aquests casos. El tema es complica quan els contactes s'han pogut produir en cafeteries o llocs d'oci, en què el contagiat no coneix totes les persones amb les quals s'ha pogut relacionar.

Les trucades provoquen reaccions diverses. "Hi ha gent que s'espanta, gent que plora, que se sorprèn i no ho entén perquè adopta moltes mesures de precaució però en general la col·laboració és molt bona. Ens hem trobat pocs casos en els quals les persones siguin reticents", exposa Garcia. Les reticències solen venir perquè inicialment no es dona la informació de qui és el cas, perquè és confidencial "però sempre li diem a la persona afectada que parli amb els seus contactes. En general, les persones afectades no tenen problemes en fer-ho".

El missatge des de Govern és que no és banalitzin els símptomes

La vuitantena de rastrejadors són personal del ministeri de Salut, d’altres departaments de l’administració general, del SAAS i uns voluntaris que reben una formació. El missatge des de Govern és que no és banalitzin els símptomes, "que no es pensin que és l'aire condicionat si tenen la gola seca. En aquest cas, cal que consultin el seu metge de capçalera", conclou la metgessa. 

Així mateix s'ha de destacar que la dels rastrejadors no és una figura nova. Sempre ha existit en els serveis de vigilància epidemiològica seguint brots de tuberculosi o de xarampió però amb una diferència important com comenta una professional sanitària que està fent aquesta feina. "La tuberculosi et dona unes setmanes de marge; el xarampió, uns dies, la Covid-19 et dona hores".

Comentaris

Trending