La recerca d’allotjament es converteix en l’altre gran maldecap dels temporers

Empreses del sector admeten que la situació torna a ser igual de complicada, o fins i tot més, que en campanyes anteriors, amb poca oferta, molta demanda i els preus pels núvols

La campanya d’hivern s’apropa. En poques setmanes, si la pandèmia no ho impedeix, les estacions d’esquí tornaran a obrir i ho faran amb quelcom semblant a la normalitat precoronavirus. Aquesta, de fet, ja es comença a copsar en la recuperació d’un problema habitual els darrers anys: les dificultats dels temporers per trobar allotjaments. Són molts els qui es mouen per tots els canals possibles per buscar un lloc on poder viure els mesos al Principat.

No és pas una tasca fàcil. La sensació, i així ho han indicat fonts del sector de la neu a Altaveu, és que enguany la situació és encara més complicada del que ja era en temporades anteriors. No es pot oblidar que l’arribada de milers d’estrangers per viure al país durant sis mesos genera encara més tensió a un mercat de l’habitatge, especialment el de lloguer, especialment pressionat. Entre altres coses, perquè la demanda creixerà en poc temps.

Trobar un pis ja és un problema; després toca pagar quotes més elevades que les que es demanen a residents permanents amb una entrada a vegades prohibitiva 

Així es pot comprovar ja si algú visita xarxes socials. Aplicacions com Facebook o Telegram són emprades per molts dels temporers que tenen previst venir per buscar allotjament. També, és cert, hi ha anuncis de gent que ja té pis però que vol compartir per intentar dividir les considerables despeses que són necessàries per llogar-lo durant sis mesos. Ara bé, la proporció entre uns i altres està clarament decantada cap als primers. Es pot dir fàcilment que per cada persona que ofereix ni que sigui un llit hi ha quatre o cinc que en busquen.

No és estrany, doncs, que algunes empreses intentin col·laborar amb les persones ja contractades per assegurar que tenen un lloc on residir. Un bon exemple és Saetde, que enguany gestionarà per quarta vegada consecutiva quinze pisos del comú d’Encamp al Pas de la Casa. Podrà oferir lloc a 54 dels seus temporers. També hi destina algun hotel al poble. L’altra pota de Grandvalira, Ensisa, també disposa d’alguns edificis llogats per aquest objectiu.

La situació és diferent a Vallnord Pal Arinsal. En aquest cas, no es té cap allotjament propi. Això sí, des de Recursos Humans s’intenta assessorar i ajudar en la recerca als temporers ja contractats. “S’acompanya a aquells que no han tancat encara el pis on viuran”, indiquen fonts del domini.

I el problema ja no és només trobar pis. També cal pagar-lo. I no sempre és senzill. Primer, perquè la renda, en ser només lloguers de sis mesos, és ja més elevada del que seria habitual si el contracte fos fet per un resident permanent. I, malgrat això, els costos inicials solen ser elevats: en molts casos cal avançar les quotes d’un o dos mesos, la fiança i la comissió que cobra la immobiliària si és que la gestió l’ha fet un establiment especialitat. Per posar un exemple, un pis a Encamp d’una sola habitació s’ha llogat a 800 euros. Els temporers que l’han agafat han hagut d’avançar ja 2.500.

En altres anuncis es pot veure com apartaments de tot just una habitació costen 600 euros al mes, al Tarter. O 900 un pis de dues a Incles. Queda clar que el problema d’altres temporades es manté, per desesperació de molts dels treballadors que tenen ganes de guanyar-se la vida, ni que sigui per sis meso, a la neu andorrana.

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.