Del Quai d’Orsay al Prat de la Creu

Una pel·lícula ambientada en el ministeri francès d'Exteriors obre el cicle de cinema dipomàtic que commemora els 30 anys de relacions internacionals d'Andorra i de la creació de la cancelleria del Principal

Comentaris

El ministeri d'Afers Exteriors, juntament amb el Cineclub de les Valls, el comú d'Andorra la Vella i l'ambaixada d'Espanya, organitzen des d'aquest dimarts i fins el 24 d'octubre un cicle de cinema sobre diplomàcia amb motiu dels 30 anys de la creació del ministeri. El primer film ha estat 'Quai d'Orsay', el nom normalment usat per a indicar el ministeri d'Afers Estrangers francès, situat al carrer homònim, vora el Sena, a París. La trama de la pel·lícula seria extrapolable a la resta de ministeris d'Exteriors. Del Quai d'Orsay al Prat de la Creu.

Les peripècies del protagonista, Arthur Vlaminck es desenvolupen a Afers Exteriors però de fer podrien passar a qualsevol altre ministeri. No és que qualsevol semblança amb la realitat sigui pura ficció. És que molt sovint la realitat és superior a la ficció. Hi haurà molts funcionaris que es poden sentir identificats amb Vlaminck. Passin i vegin: acabat de diplomar-se, troba feina al ministeri d'Exteriors. Home d'esquerres es troba a les ordres d'un ministre de dretes però això és 'peccata minuta' si es compara amb el fet que se'l margina i no se li fas, Vaja, allò que els castellans dirien 'ningunear'.

Ha de redactar els discursos del ministre i ho ha de fer entre un cap de gabinet que neda i guarda la roba i una sèrie de consellers i tècnics, la majoria molt àvids de poder. Poder parlar amb el ministre és una utopia, es tracta d'algú que se sap que existeix però amb poca visibilitat. Els textos de Vlaminck reben el vistiplau del cap de gabinet però són menyspreats per la majoria de consellers. A tot això cal afegir un escenari mundial convuls i un ministre amb afany d'aconseguir el premi Nobel de la Pau.

Vlamimck ha de treballar amb una consellera que interpreta Julie Gayet, esposa des de l'any passat de l'expresident socialita francès, François Hollande. Un ingredient més per a una cinta prou interessant. Perquè sempre hi ha un funcionari, un càrrec de relació especial o, fins i tot un comunicòleg que en algun moment es pugui sentir identificat amb Vlaminck. I és que això de redactar discursos pot ser una professió de risc.

El discurs que tanca la pel·lícula és el que va pronunciar Dominique de Villepin l'any 2003 a l'ONU

La pel·lícula es va rodar al propi ministeri francès d'Exteriors i el discurs que pronuncia el ministre de ficció és el mateix que va pronunciar el ministre de veritat (Dominique de Villepin) el 14 de febrer de 2003 a l'ONU contra una intervenció militar a l'Iraq, país acusat falsament de disposar d'armes de destrucció massiva. 

La segona pel·lícula del cicle és 'The Interpreter', de Sydney Pollack, on un agent dels serveis secrets dels Estats Units ha d'investigar a una intèrpret que ha escoltat un complot d'assassinat. La tercera pel·lícula, 'Diplomatie', de Volker Schlöndorff, és un film francoalemany que tracta dels esforços d'un diplomàtic suec per evitar la destrucció de París durant la Segona Guerra Mundial. L'última projecció serà 'El Ángel de Budapest', una cinta que relata la gesta del diplomàtic espanyol Ángel Sanz-Briz, de l'ambaixada de Budapest, que va intentar salvar jueus durant l'holocaust. 

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending