El port d’Envalira amb els braços oberts

Dos ciclistes lleidatans travessen Andorra en la primera de cinc etapes d’un ‘tour’ solidari que enllaça la capital del Segrià i Monza amb una finalitat solidària: recaptar 2.400 euros per a Open Arms

El port d’Envalira ha estat “una bèstia llarga”. Però ja l’esperava així. I això que, a la pràctica, no el coneixia. Només l’havia fet venint de França. Aquest cop Maurizio Sartori l’ha hagut d’afrontar a la inversa. Des d’Andorra la Vella en direcció a Ax-les-Thermes. Una part, potser la més dura, segurament la més dura, de la primera de cinc etapes d’un ‘tour’ solidari que dos joves lleidatans fan com a part d’una aventura personal i amb la voluntat de recaptar 2.400 euros per a l’ONG del mar, Open Arms.

Aquest dimecres era el primer dia del ‘Tour du Mao, on visc, d’on vinc’, l’aventura que fins diumenge esperen acomplir Sartori i un seu bon amic, Carles Sarroca. Els dos han sortit de Lleida aquest matí i han d’arribar diumenge a Monza, la ciutat italiana on Maurizio va néixer. Sartori dissenya rutes ciclistes. En part per donar peu a la seva afició als vehicles de dues rodes. També, i molt, per anar honorant el seu difunt pare. I enguany per mirar d’engreixar una mica els comptes d’Òscar Camps i els seus aliats en el complex art de rescatar persones que buscant mons millors, s’ofeguen al mar.

Els dos protagonistes de l'aventura.

Relacionat

El port d’Envalira en una iniciativa solidària de dos ciclistes que recullen fons per a Open Arms

La voluntat és poder recaptar dos euros de mitjana per cada quilòmetre que han de fer per unir Lleida i Monza, 1.211 quilòmetres sobre el paper. “En portem uns 500” d’euros recaptats, explica ja de repòs a Ax-les-Thermes (per a donacions, es pot consultar la web tourdumao.eu) després de la primera etapa i de passar durant un parell d’hores ben llargues per territori andorrà. “Aquí hi ha un gran respecte per al ciclista, i hi ha espais per a les bicis”, explica en Maurizio.

Amb la cooperació d’una “gran ‘supporter’” que els fa l’avituallament en furgoneta i que “avui ens ha anat molt bé perquè ens ha permès deixar la roba d’hivern que dúiem per si passàvem fred” especialment dalt d’Envalira, han anat fent camí. Quatre companys ciclistes els han acompanyat fins a Balaguer després de la sortida. I a partir d’allí, anar fent. A bon ritme. Uns 27 quilòmetres l’hora de mitjana, explica Sartori. I fins a la Seu. Ja sabien que just abans d’arribar a la capital de l’Alt Urgell el decorat canviaria.

mao2
Els dos ciclistes passant per territori andorrà.

D’aquí que a la Seu s’hi han aturat. Han anat a una cafeteria que té el ciclisme com a reclam i que ja coneixien d’altres ocasions. I allí s’hi han trobat una de les sorpreses de la jornada. Com ells, també feia un beure a ‘Velocafè’ el ciclista professional eslovac Peter Sagan. No han faltat els comentaris, els riures i algunes fotos. “Per als que ens agrada el ciclisme, una coincidència com aquesta fa il·lusió”, diu.

I després, cames ajudeu-me cap a Andorra. I més amunt. I, ep, abans de res, ‘suprimir’ les dades del telèfon mòbil. Per evitar ensurts amb la factura. Han seguit la general fins al capdamunt d’Envalira. Havien planificat l’ascensió en horeta i mitja. I diu Maurizio que les previsions s’han acomplert. “No hem tingut cap ensurt, cap punxada, tot va bé”. Fins a Ax-les-Thermes. Primera etapa d’una aventura que s’agafen amb els braços oberts. Open Arms. L’ONG destinatària de la seva acció solidària.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.