Si hi ha més d’un parell de persones passant per la plataforma, es nota. L’estructura fa un cert moviment. La majestuositat d’aquesta passarel·la d’encara no trenta metres de longitud per quatre d’amplada no ho és tant un cop s’és a dalt. Al damunt. L’estructura corba recolzada en una sola columna és un notable treball d’enginyeria es miri com es miri. Un cop s’hi transita, sembla esdevé més ampla del que sembla des del carrer Doctor Vilanova, però al final esdevé un ‘cop de puny’. Els trenta metres es fan en un obrir i tancar d’ulls.
La plataforma es reserva encara una arma que en uns dies, potser algunes setmanes, hauria de poder revelar. El punt central panoràmic. Hi ha un espai de mitja lluna ara cobert per una placa metàl·lica que en un temps haurà d’estar substituïda per un vidre trepitjable, i que farà que es pugui divisar des d’allí una part més de la capital. D’Andorra la Vella. Perquè això sí que ho té. Al punt central de la passarel·la que hauria d’adoptar el nom de la desapareguda política andorrana Rosa Ferrer hi ha un bon espai per poder copsar unes bones vistes de la parròquia.
Caldrà veure’n, a partir d’ara, la utilitat de la plataforma. La necessitat. El reclam en què esdevingui o no. I al capdavall, si calia invertir-hi 635.000 euros o, per contra, eren totalment estalviables.
Una vista de la passarel·la des de la Plaça del Poble.
Vista que es veu des de l'espai central de la plataforma.
Tram final de la plataforma en direcció al carrer de la Vall.
Comentaris (12)