L’home pateix artropatia gotosa. Gota, vaja. La inflamació de les articulacions que li produeix aquesta malaltia a l’home, de forma constant, li causa un malestar notable. A més, associat a d’altres patologies no el deixen treballar en condicions. D’aquí que, en virtut de l’esmentada malaltia comuna -perquè la CASS també va introduir el debat de si patia o no una malaltia professional en una de les espatlles-, va sol·licitar la pensió. I la Batllia li va reconèixer.
Però la CASS considerava que el reconeixement de la prestació es devia a un error comès pel perit en la valoració de la incapacitat permanent parcial (IPP) que li causava la gota. En efecte, la CASS mantenia que la sentència de primera instància “es basa en una valoració errònia i incorrecta del pèrit judicial, ja que aquest atribueix un 30% d’IPP a l’artropatia gotosa que pateix l’interessat, quan aquesta és qualifica com a moderada i, en conseqüència, li correspon un percentatge del 5 al 15%, segons el barem de la UCNSS”.
“L’agent -l’home que pretén la pensió, vaja- pateix una artropatia gotosa que mereix un 15% d’IPP, més una lumbàlgia crònica valorada en un 25%, així com limitacions en la mobilitat de l’espatlla dreta (15%) i una cervicàlgia crònica (10%). A aquestes patologies s’ha d’afegir un peu dret en hallux valgus esquerra, al qual el tribunal mèdic i la resolució impugnada atribueixen un 5%. Si s’aplica a aquestes patologies concurrents la regla de Balthazard, s’obté una IPP global del 54%, de manera que, en superar el 50%”
Segona la sentència definitiva recentment notificada, la Seguretat Social recordava que “la valoració de la referida patologia es va realitzar en un moment en què l’interessat presentava una fase aguda, quan en realitat procedeix tenir en compte la situació consolidada de la malaltia, i no la situació de crisi gotosa i d’inflamació”. Per tot plegat, i considerant que segons el perit, la incidència de la gota sobre l’estat de salut de l’home era moderada, conclou la CASS que el percentatge que s’ha de reconèixer és del 5%. I si se sumen tota la resta de patologies, no arriba al mínim d’incapacitat per atorgar-li la pensió.
I el Superior diu que sí i que no. És a dir, que sí, que el perit admet que l’impacte de la gota és de grau moderat i el 30% es correspon a una incidència mitjana. Però també diu la sala que oitant que es pot mesurar l’afectació en els moments més aguts. Més encara si els episodis de gota, com és el cas, són molt reiterats. Per tant, el tribunal estableix l’IPP en un 15%. Li dona una part de raó a la CASS però no pas tota. I, a més a més, incrementa el percentatge d’incidència respecte del que pretenia la parapública.
“Si l’agent pateix crisis recurrents que li provoquen una degeneració de les articulacions en cada episodi, és obvi que aquestes manifestacions clíniques específiques han d’incrementar el percentatge de base que correspondria en principi a la patologia”, manté la sentència de segona instància. Tanmateix, “és cert que el dictamen pericial, desprès de tenir en compte aquestes circumstàncies, qualifica la incidència de la malaltia com a moderada, de manera que, segons l’apartat 8.2 del barem, li correspon un percentatge d’IPP del 5 al 15%, enlloc del 30% que fixa el perit”.
Per tant, i en conseqüència, “procedeix estimar el recurs en aquest punt, i determinar que el grau de menyscabament per aquesta patologia ha de ser d’un 15%, que correspon al màxim del ventall aplicable, en funció dels brots dolorosos i inflamatoris que presenta l’interessat, segons les consideracions anteriors”. I a partir d’aquí el tribunal recalcula el percentatge total d’IPP sumant totes les patologies que l’home, el picapedrer, pateix.
“En definitiva, l’agent -l’home que pretén la pensió, vaja- pateix una artropatia gotosa que mereix un 15% d’IPP, més una lumbàlgia crònica valorada en un 25%, així com limitacions en la mobilitat de l’espatlla dreta (15%) i una cervicàlgia crònica (10%). A aquestes patologies s’ha d’afegir un peu dret en hallux valgus esquerra, al qual el tribunal mèdic i la resolució impugnada atribueixen un 5%. Si s’aplica a aquestes patologies concurrents la regla de Balthazard, s’obté una IPP global del 54%, de manera que, en superar el 50%, s’han de tenir en compte els factors complementaris que contempla l’article 8 del Reglament de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social”, refereix la sentència.
I encara va més enllà: “Segons l’annex d’aquest reglament, cal atribuir a l’interessat almenys un 7,5% en funció de les seves aptituds i el grau de formació, ja que, segons l’informe pericial, realitza una activitat laboral des que va arribar a Andorra als 14 anys, i que ha treballat des de llavors al camp i, després, al sector de la construcció i com a picapedrer.” “En conseqüència, s’ha de concloure que, tot i estimar parcialment les al·legacions de la CASS sobre la valoració de l’artropatia gotosa, el grau d’incapacitat supera en tot cas el 60%, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar” la pensió d’invalidesa que ja en primera instància se li havia concedit.
Comentaris (5)