La pandèmia que es va acarnissar en Sant Julià

Les dades sobre les defuncions hagudes el 2020 evidencien que l’any de l’esclat de la crisi sanitària al Principat es van morir 111 persones més que la mitjana de tota la dècada

L’impacte de la pandèmia queda clarament reflectit en la fredor de les dades. El 2020 hi va haver al Principat 114 defuncions més que un any abans, o 131 més que la mitjana de la dècada. La sobremortalitat, per tant, és molt evident. I cal tenir en compte que a 31 de desembre de l’any de l’esclat de la crisi sanitària oficialment com a morts vinculats al coronavirus se’n van notificar 84. ¿Com s’expliquen fins a 27 morts més al país? La resposta queda en l’aire. El que no hi ha dubte que el virus es va acarnissar en Sant Julià i en Canillo. I que la Massana seria la parròquia Covid free.

La taxa de mortalitat, segons que evidencien les dades que Estadística ha fet públiques aquest dijous en relació amb el moviment natural de població i més concretament en relació amb les defuncions, es va disparar l’any passat, especialment quant als nacionals espanyols, que sempre han experimentat la taxa més elevada. També reflecteixen les dades, malauradament, que al tomb dels mesos d’abril i d’octubre la mortalitat va ser molt més elevada. No hi ha dubte: primera onada i segona onada del coronavirus.

Al país van morir l’any passat 371 persones quan el 2019 havien estat 257. Si als morts a l’interior del país s’hi afegeixen aquells residents o nacionals que van perdre la vida a l’estranger o en circumstàncies no determinades, el nombre de difunts que cal imputar a l’any de l’esclat de la crisi sanitària són 419, 118 més que un any abans

Al país van morir l’any passat 371 persones quan el 2019 havien estat 257 i la mitjana dels anys que van del 2011 al 2020 eren 260. Si als morts a l’interior del país s’hi afegeixen aquells residents o nacionals que van perdre la vida a l’estranger o en circumstàncies no determinades, el nombre de difunts que cal imputar a l’any de l’esclat de la crisi sanitària són 419, 118 més que un any abans. Cert que en global, el 2019 havia estat de relativa baixa mortalitat si es tenen en compte els tres anys precedents. Anteriorment al 2016 la mortalitat era més baixa. És evident que la població ha anat envellint.

I és clar que la pandèmia, ho confirmen les dades, ha afectat molt més les persones d’una franja d’edat elevada. L’increment percentual de morts va ser molt més elevada entre la gent que tenia entre 70 i 89 anys, sense perdre de vista aquells que estaven entre els 60 i els 69 anys i aquells altres que anaven de 90 a 99 anys. L’edat mitjana dels difunts va ser de 72,83 anys pels homes i 79,74 anys per les dones, amb una taxa de mortalitat de 5,37 difunts per cada mil habitants, indicador que, ja s’ha dit, es dispara quan es parla només de nacionals espanyols.

Si s’analitzen qüestions de detall que es poden considerar menors, però que segur que tenen la seva explicació, cal remarcar que durant el 2020 hi va haver una sobremortalitat entre persones vídues i les solteres. En canvi, van morir molts menys divorciats i separats. En xifres absolutes gairebé van morir tants andorrans (174) com espanyols (178), essent molt minoritàries ls defuncions entre francesos (20) i portuguesos (15).

evolucio defuncions
 

Per parròquies, es deia a l’inici, l’impacte de la pandèmia és brutal a Sant Julià de Lòria, on el 2020 es van més que doblar el nombre de morts. Si el 2019 van morir 31 residents en aquesta parròquia, l’any de la Covid van ser 70, un increment percentual de 125,8%, només comparable als haguts a Canillo i Ordino, encara que en xifres absolutes, és clar, l’impacte va ser molt menor. A Canillo es va passar de 7 defuncions a 15 (un increment del 114%) i a Ordino es va saltar de 10 a 21 defuncions (augment del 110%). Curiosament, a l’altre extrem hi queda la parròquia de la Massana, on el 2020 hi va haver menys defuncions que l’any precedent: 33 per 35. Evidentment, on hi va haver per decessos va ser a Andorra la Vella: 150, amb un increment real de 42 defuncions.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.