L’esllavissada que que va afectar el vehicle tingué el seu origen en un episodi de pluja molt intensa arreu del país, i en especial a Sant Julià de Lòria, i va comportar que l’aigua arrossegués pedres i terres fins a taponar el tub transversal soterrat pel qual el riu d’Aixàs, va creuar la carretera general, i els tubs de drenatge de la carretera i les cunetes. Intensa va ser la pluja, sí, però com defensa el propietari del vehicle, excepcional no. A més, l’indret en qüestió ja estava catalogat en una zona de riscos naturals.
Immediatament després d’aquest episodi esmentat de pluges, el Govern va endegar tot un seguit d’actuacions per arranjar canonades i altres espais relacionats amb el que havia passat. O sia, que reconeixia tàcitament l’administració que hi havia hagut deixadesa i que quelcom no s’havia fet bé i havia contribuït a magnificar la torrentada. De fet, la sentència de recent notificació emesa per la sala administrativa del Tribunal Superior exposa que les conclusions d’un informe que s’integra en la causa “es confirmen, a més, en l’informe aportat amb l’escrit de contestació a la demanda, que també es refereix als taponament dels tubs de drenatge de la carretera pels sediments arrossegats per l’aigua de la torrentada com a causa del sinistre”. I conclou que “la possibilitat que es produís aquest arrossegament de sediments no era imprevisible, tenint en compte l’orografia de la zona, de fortes pendents, i els materials que la formen”.
“Tanmateix, a l’escrit de contestació a la demanda, el Govern sí va qüestionar els danys reclamats. I, si s’observa el pressupost presentat per l’agent, s’inclouen partides que, en efecte, no s’han assumit per no ser necessàries”
En fi, que la sala recorda que en casos pràcticament idèntics anteriors, els tribunals ja ha reconegut i admès la deficient actuació de l’administració i, per aquest motiu, s’ha de fer càrrec dels danys causats. Ara bé, una cosa és fer-se càrrec dels danys efectivament generats i l’altra assumir més del que toca. I aquí és on el Superior el que ve a dir és que s’ha de pagar la reparació que toca perquè realment es va haver de fer i no pas compensar en virtut d’un pressupost que realment no es va executar del tot.
Inicialment la Batllia va acordar una indemnització de 3.539 euros que va fer que el Govern recorregués la decisió. Clar, l’executiu no volia ni reconèixer la seva responsabilitat. I, després, secundàriament, discutia la quantitat atorgada. Ho exposa la sentència. “Tanmateix, a l’escrit de contestació a la demanda, el Govern sí va qüestionar els danys reclamats. I, si s’observa el pressupost presentat per l’agent, s’inclouen partides que, en efecte, no s’han assumit per no ser necessàries.” “A les fotografies que es van incloure en un document adjunta a la demanda, es pot observar que el vehicle no va sofrir danys a la xapa, sinó que la inundació només va ocasionar que entrés fang i sorra al motor, que es van solucionar amb aigua a pressió, a més de la substitució de l’oli, els filtres i les valvulines, i de les posteriors comprovacions”, recorda la resolució.
I encara segueix amb l’explicació: “Tanmateix, el pressupost incloïa la substitució de peces com són la reixeta del radiador (204,28 euros), o el far dret (1.216,10 euros), que només es van netejar amb aigua a pressió sense ser necessària la seva substitució. De fet, a les fotografies no es veu ni que la reixeta ni que el far dret estiguessin trencats sinó únicament bruts. Endemés, cal dir que aquests dos elements són necessaris per la circulació, per la qual cosa, si haguessin resultat malmesos com a conseqüència del sinistre, la seva reparació hauria estat necessària, i no ho ha estat”. Per tot plegat, s’estima parcialment el recurs del Govern i es redueix la compensació dels més de 3.000 euros als encara no 1.000. Toca pagar a l’administració, sí, però el just i que realment es va haver d’assumir.
Comentaris