La que almenys fins aquest divendres es considerava desaparició, la van alertar els responsables de la pensió on Jubillar hi feia extres de rentaplats tot i els seus 81 anys. Cobra una pensió de la Seguretat Social espanyola i també de la CASS. Però completava la jubilació fent de rentaplats. Durant molts anys, també al Principat, va treballar de tapisser, el seu ofici de veritat. Sense haver-se casat mai ni tenir fills, fa tres dècades o més que s’hauria traslladat a Andorra a treballar-hi. Procedia de Montsó, d’on també són els familiars que durant anys han viscut, i encara alguns ells viuen, a Vilaseca, a tocar de Salou, on suposadament s’hauria dirigit fa tres dies l’home menudet que tot sovint pujava i baixava a peu dels Cortals encampadans.
La família de Jubillar està estupefacte, neguitosa, sense tenir detalls ni saber el parador de l’home, que defineixen com a “hermètic” i “solitari” i que mai explicava res. De fet, fa un temps els va explicar que tenia alguna amiga a Salou, però mai no els va donar cap detall més. Ni tan sols saben exactament a quin establiment fa de rentaplats. Només quan estava allí o en una cafeteria on sol esmorzar, també a Andorra, que l’home es connectava al wifi d’aquests llocs i feia servir el WhatsApp. Alguna trucada aïllada.
Una cosina germana seva molt més jove és la qui està movent els fils per mirar de saber alguna cosa de tot plegat. Aquest divendres la policia andorrana hauria contactat amb una tia de tots dos, del desaparegut i de la dona que ara el cerca. Una tia de tots dos de 86 anys, tot just cinc més que Jubillar. Aquesta cosina germana del resident a Encamp hi va parlar per darrer cop el març. Per telèfon. Fa un any que no es veien presencialment. “Quan venia a Salou em solia trucar i quedàvem, jo anava allà no em deia perquè m’és més fàcil moure’m a mi.”
La família de Jubillar està estupefacte, neguitosa, sense tenir detalls ni saber el parador de l’home, que defineixen com a “hermètic” i “solitari” i que mai explicava res. Fa un parell de setmanes ja hauria estat vist per Salou però no en va dir res a la seva cosina, a qui sí que avisava en altres ocasions
Ara mateix dubta si Roberto, fa un any, va desplaçar-se fins a la Costa Daurada amb el seu propi cotxe. En tot cas, ha conduït i ho ha fet fins fa ben poc malgrat que ara hi ha la certesa que va agafar un autobús en direcció a Salou. Fa tres dies, més o menys. Trucant i remenant, els familiars de Jubillar han sabut que fa un parell de setmanes algú ja el va recollir a Salou i li va demanar si el podia acostar en un carrer qualssevol tot assegurant que des d’allí ja acabaria arribant al seu destí final. Aparentment no volia que ningú sabés on anava.
L’home sempre ha sigut menut i aparentment dèbil. “I bastant deteriorat. Té 80 anys, què vols, ara, no sabem què té o si pateix alguna malaltia més enllà de l’edat.” Malgrat que no hi tenien una gran relació, el neguit i la preocupació els rossega per dins. Es veien poc. Però fins ara, si s’acostava al Baix Camp, d’una manera o altra avisava. De fet, durant molts anys si viatjava fins a Vilaseca era per visitar la família. No havia insinuat mai la possibilitat de marxar d’Andorra i establir-se a Salou o a Vilaseca? “Que sabem, no, mai no havia dit res d’això.”
Els familiars ha contactat aquest matí amb els mossos i els han confirmat que els han alertat des d’Andorra de la situació de Jubillar. Per tant, la policia catalana està al cas. Advertida. “Ens han comentat que si el localitzen ho comunicaran de seguida. Ho comunicaran a qui ha posat la denúncia per desaparició a Andorra”, explica la cosina del desaparegut. I qui ha denunciat, se li demana. Doncs no ho tenen clar. Suposen que els responsables de l’establiment on feia de rentaplats.
Que no és a Andorra, sembla clar. Que no respon al telèfon, també. Però localitzat, diuen els familiars, no n’està. “No sabem pas on està i als 81 anys temem que li hagi passat alguna cosa.”
Comentaris (6)