Ha estat el punt fosc d’una jornada que, no es pot negar, entre els encampadans aixeca passió. Aquesta barreja de ‘La carrera de la mort’ i dels ‘Autos Locos’ agrada, com evidencia que força estona abans de l’inici tot l’entorn de l’aparcament estava a rebentar de públic: la gespa del pàrquing, la zona blava de l’antiga corba de Ràdio Andorra o el viaducte -tant a dalt com a sota- que dona accés a la carretera de les Riberagües. I davant la insistència del públic i dels mateixos participants, que no amagaven la seva impaciència, s’ha procedit a començar abans fins i tot de l’hora marcada al programa.

En total, hi havia 46 participants. Entre ells, una parella de dones, que això de conduir i topar no agrada només els homes. Entre ells, algun il·lustre com el conseller comunal Nino Marot o el pilot Edgar Montellà. I, certament, ni Pierre no Doi Una ni el seu gos hi eren, però no es pot negar que de conductors estrambòtics n’hi havia uns quants. Tots els vehicles estaven tunejats i alguns, no es pot negar, eren ben originals. Des d’alguna referència a videojocs a una ‘reinona’ passant per un vehicle en representació dels Castellers d’Andorra que ha estat un dels grans ‘outsider’. De fet, ha estat el segon cotxe que més ha resistit.

Perquè les normes són, relativament, senzilles. En diferents rondes, els cotxes van saltant al circuit i han de donar voltes mentre es colpegen entre ells. Lògicament, amb les topades (aplaudides i aclamades des de les improvisades graderies) -i també fruit de l’antiguitat són vehicles ja gairebé desballestats-, van quedant aturats i, per tant, eliminats. I així fins que en una darrera eliminatòria s’aplica aquella frase popularitzada a ‘Els Immortals’: “Només en pot quedar un”.

I la prova fàcil no és. Ni tan sols un pilot experimentat com Edgar Montellà ha pogut evitar veure com el seu cotxe ja no podia més. Ho ha intentat tot: canviar-li la roda, posar líquid al radiador, però res. Abans de la ronda final, ha quedat KO. Ha estat poc després del punt negre de la tarda.

En una de les darreres rondes, la topada entre dos vehicles ha estat forta i un dels cotxes ha bolcat. El conductor no s’ho ha pres bé i, un cop a fora, i malgrat la gent que s’apropava per ajudar, s’ha dirigit cap al de l’altre turisme i l’ha agredit a cops de casc. Afortunadament, l’altre també portava casc, fet que ha evitat danys majors, i ràpidament s’ha pogut separar tots dos. Des de l’organització, ràpidament s’ha fet fora l’agressor del recinte, entre els retrets del públic.

Des de la comissió de festes també s’ha decidit que aquest equip no podrà tornar a participar els propers anys en el ‘Crash Car’. També s’ha deixat clar que es tracta d’un fet “aïllat” i que mai s’havia produït. A la vegada s’ha recomanat a la víctima que cursi la pertinent denúncia a la policia.

La resta de participants també han censurat l’agressió. “Aquí es ve a passar-s’ho bé”, apuntaven des d’un dels equips finalistes, l’Ortun-Elias. Malgrat aquest punt negre, entenien que “gairebé tothom ho ha aconseguit” i, de fet, destacaven “l’èpica” d’haver de córrer amb pluja. “Així també millor perquè hi ha menys pols”.

L’últim dels 46 equips que ha quedat en peu -o amb el motor en marxa, com a mínim- ha estat el format per Rubén da Costa i Carlos Gutiérrez. Són els que han aixecat la copa d’un ‘Crash Car’ una mica més accidentant del que seria normal.