Aparentment sense força des d’ara i fins a final de legislatura -que veurem fins quan l’estiren els demòcrates, descol·locats també pels moviments a casa dels seus socis-, els liberals oficials, per dir-ho així, Jordi Gallardo, Maribel Lafoz i companyia, han emès un comunicat venint a dir que no passa res. Més o menys. I agraint el viatge fet amb els dissidents. I garantint una estabilitat que no poden garantir perquè no tenen cap escó. Ni un de sol. Si no fos així, la batussa seria molt diferent. Potser fratricida i tot.
“L’A manté intacte el seu compromís assolit des de principis de legislatura a favor de la governabilitat i l’estabilitat del país”, resa el comunicat emès pel partit, el sector oficial, per dir-ho així, després d’una reunió a la seu del partit amb alguns dels membres de l’actual executiva -no pas tots- i el candidat a cap de Govern, Josep Maria Cabanes. Gallardo, Lafoz i companyia asseguren que “els òrgans del partit no eren coneixedors fins a la roda de premsa realitzada aquesta tarda de la decisió que s'ha anunciat per part dels quatre consellers generals ni de la senyora Pallarés. Tampoc n’eren coneixedors d’aquesta decisió els comitès parroquials del partit”, continua dient el comunicat.
“L’A manté intacte el seu compromís assolit des de principis de legislatura a favor de la governabilitat i l’estabilitat del país”, resa el comunicat emès pel partit, el sector oficial, per dir-ho així, després d’una reunió a la seu del partit amb alguns dels membres de l’actual executiva
Alguns comitès, és clar, sí que estaven al corrent de la situació almenys una estona abans de la compareixença atès que hi havia militants a Escaldes, per exemple, que en conseqüència amb el que s’havia d’anunciar ja tenien clar que plegaven veles. En fi. Que el comunicat oficial continua dient que “amb relació a la decisió anunciada d’abandonar la militància del partit, L'A respecta la decisió i queda pendent de la comunicació oficial corresponent” i es conclou que “en nom de Liberals d'Andorra volem agrair el recorregut conjunt que durant aquests anys el partit ha pogut dur a terme amb les persones que han anunciat que abandonen la seva militància, agraint la seva contribució des dels càrrecs de responsabilitat o des de les bases”.
En fi, un to prou conciliador lluny de les disputes dels darrers dies, de les darreres setmanes. Des del dia que Judith Pallarés va confirmar a Jordi Gallardo que concorreria a les primàries i aquest va decidir fer un pas al costat tement perdre, per molt que el discurs fos que no volia, justament, enfrontar el partit i fer-ne perillar la unitat. Just, just, just, tot el contrari del que ha acabat passant. Perquè a les molt poques hores de la formalització del trencament, i mentre el nucli dur avaluava el nou escenari sense representació parlamentària a la seu del partit, Pallarés i companyia també tenien reunió.
En aquest cas, en el mateix hotel on han fet la compareixença la ministra i els quatre consellers generals. En la trobada hi han assistit una trentena de persones. No pas totes ‘pallaresistes’ convençudes. Sí, però, amb ganes de saber què proposa aquest nou moviment. El partit PA-CO. De Pallarés i de Costa. Broma usada durant la compareixença. O, per ser exactes, just en haver-se acabat la roda de premsa on s’anunciava la baixa dels cinc membres de la formació liberal. PA-CO se saben amb la força dels escons. I, ells sí, la capacitat suficient per poder fer trontollar l’estabilitat governamental i parlamentària que, per ara, han garantit.
I ho han deixat dit encara que sense paraules altisonants. Estabilitat garantida sempre que ningú no toqui els bemolls. De fet, ara als demòcrates, potser els convé més refiar-se d’aquest sector del seu aliat natural, un Jordi Gallardo que a Prat de la Creu -tot i tenir oficina a Prat del Rull-, els propis funcionaris han estat veient més cap de Govern que no pas Xavier Espot. Potser per aquí li vindran els mals al màxim responsable de l’executiu. De moment, se li ha desmuntat la paradeta. O potser no.
Comentaris (2)