La propietària del gos PPP, Jessica, surt a la palestra per dues coses. Perquè la sentència, tot i ser de primera instància, s’ha acabat confirmant com a ferma perquè el condemnat, un resident anglès, no hi ha recorregut en contra. I, després, perquè molt temps després d’una lluita oberta per tal que es reconegués el seu gos ha hagut de ser reconegut com d’assistència i teràpia. Explica la jove que pel fet de ser d’una raça suposadament perillosa li negaven el reconeixement. “Però en lloc es diu de les races dels gossos d’assistència.” I veient que té totes les acreditacions previstes i necessàries, se l’ha reconegut com a tal.
Veïna d’Arinsal, va decidir un bon dia del 2021 de sortir d’excursió cap al pla de l’Estany amb el seu gos, que ara té 12 anys. De cop va aparèixer una mestissa solta i va anar directa cap al seu animal. Va rebre unes 20 queixalades “entre el cap, el coll i la cara”. I ella també va rebre rascades i queixalades, més o menys rellevants, en les quatre extremitats en l’intent de recuperar el seu animal. Explica que ha estat “cinc anys ‘ratllada’” per tot aquesta història fins que ara, diu, “s’ha fet justícia” amb una sentència que imposa una pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional, amb suspensió de dos anys, a més de la prohibició de treballar amb animals durant nou mesos i retirada del permís de caça pel mateix període.
La noia també hauria de rebre un total de 7.100 euros com a compensació per diferents motius i el condemnat s’haurà de fer càrrec de les despeses judicials i d’advocat de la part afectada. El condemnat també és d’Arinsal però, explica la noia, “no l’havia vist mai fins el dia de la vista”. A la notificació de la sentència no s’hi hauria presentat i, prèviament, va donar la sensació, diu la noia, que l’home deixava anar la gossa en arribar a casa i l’animal feia i desfeia. I no perquè sigui una mestissa no pot fer mal.
O, al contrari, per molt que el seu sigui un American Stafford no és impossible que sigui un animal una mica babau. “És un gos que és molt noble i, a més a més, està ensinistrat. I li ha passat tota la vida que qualsevol gos l’ha mossegat.” Intueix la propietària que l’animal deixa anar algunes feromones que criden l’atenció d’altres animals. I no pas per fer-li pessigolles. D’aquí que demana que ni es sobrevalori com a excessivament perillosos els gossos que potencialment ho són i tampoc que es considerin mansos aquells que potser resulta que no ho són tant.
Comentaris