El col·lectiu promotor de la manifestació d’aquest dissabte, que va reunir al tomb de 1.500 persones -una mica menys segons la policia, forces més segons el sindicat- ha fet públic un comunicat per complementar les declaracions fets abans i després de la mobilització per part de la portaveu de l’ens, Rebeca Bonache. En el comunicat es refuten les manifestacions fetes aquest matí de diumenge pel màxim responsable governamental. “Rebutgem les declaracions de Xavier Espot quan afirma que parlar “d’expulsió programada” és exagerat o polaritzant. El que genera neguit no són les paraules del moviment per l’habitatge: el que genera neguit és no saber si podràs continuar vivint al teu país d’aquí dos anys.”
El sindicat lamenta que “el Govern insisteix a definir la llei de descongelació dels lloguers com una norma ‘ponderada i equilibrada’, però la realitat és que aquesta llei preveu la desintervenció progressiva entre 2027 i 2030, permet increments per sobre de l’IPC i obre la porta a milers de famílies a perdre casa seva en un mercat completament tensionat”. I és que segons l’entitat, “la manifestació d’aquest 16-M ha deixat un missatge clar: hi ha una part molt important del país que està farta de l’especulació immobiliària, de la precarietat residencial i d’un model econòmic que expulsa la població treballadora mentre protegeix els interessos d’uns quants”.
DEMANDES CONCRETES
Segons el Sindicat d’Habitatge, “la mobilització d’aquest dissabte ha estat de la mateixa magnitud que la històrica manifestació del 8 de desembre de 2023. Però avui existeix una diferència fonamental: ara hi ha demandes concretes, organització i una eina sindical construint força col·lectiva”. I situa les reclamacions en: “limitar les pujades abusives dels lloguers; protegir també els contractes que vencen entre 2027 i 2030; impedir expulsions encobertes mitjançant la “trampa del fill” o altres mecanismes fraudulents; garantir que cap persona perdi l’habitatge sense alternativa digna i assequible; regular els preus segons criteris objectius vinculats als salaris reals; crear un registre de la propietat i un cens real d’habitatges; i acabar amb un model que converteix el dret a l’habitatge en un privilegi”.
En el comunicat també s’hi diu que “la manifestació també va evidenciar el caràcter transversal del conflicte de l’habitatge. Als carrers hi havia infants acompanyats per les seves famílies, joves que creixen ‘sense casa, sense futur i sense paciència’, treballadores, padrins i jubilats que encapçalaven la mobilització, així com representants de diverses associacions i col·lectius del país que han expressat obertament el seu suport a les reivindicacions pel dret a l’habitatge digne”. Per al Sindicat d’Habitatge, “aquesta diversitat demostra que la crisi de l’habitatge ja no afecta només sectors concrets: és un problema estructural que travessa tota la societat andorrana”.
Comentaris