Hi ha casos que se citen en fòrums policials o judicials però que ningú sap ben bé de què van. Un exemple de tants podria ser el suposat ‘cas Tíber’, una presumpta investigació judicial en relació amb una casa de canvi mexicana que hauria operat amb més d’un dels bancs andorrans. Amb Banca Privada d’Andorra (BPA), també. “Aquesta causa va ser de les primeres en obrir-se, potser al mateix temps que la causa general del ‘cas BPA’, i encara ara ningú no sap què hi ha. Si hi ha alguna qüestió referida a Sinaloa, hauria de ser allí”, manté un dels advocats que ha sentit parlar d’aquella causa però en desconeix el seu contingut.
De fet, entre els advocats del ‘cas BPA’, el general i totes les seves derivades, però també d’altres afers relacionats amb la investigació de casos de blanqueig de capitals, hi ha molta estupefacció pel ‘modus operandi’ usat massa sovint. El de les falses notícies que permeten a la Justícia andorrana mantenir causes obertes encara en diligències prèvies des de cinc anys o més. O obrir casos nous per justificar en el ‘cas BPA’ acusacions que ja s’havien resolt o mantenir bloquejats fons al banc intervingut per l’administració.
El ‘cas Collado’
Un dels darrers exemples d’una forma de procedir que molts advocats temen, repudien, que té sinó el patrocini sí l’aval institucional és el referent a l’advocat mexicà Juan Collado, empresonat al seu país enmig d’una guerra política entre faccions ideològiques tan contraposades com les liderades per Andrés Manuel López Obrador, actual president de Mèxic, i el seu antecessor i íntim de Collado, Enrique Peña Nieto. Collado, com altres inversors o estalviadors, segons el cas, mexicans, van fer arribar a Europa, i en aquest cas a BPA, diners a través de cases de canvi un mecanisme regulat per comunicats tècnics de la UIFAnd del 2013.
És clar que aquells diners eren evasió fiscal a Mèxic. Com ho eren els d’aquells estalviadors que van acudir a cases de canvi a l’Argentina o els diners que centenars de clients, milers, van fer arribar al Principat. De l’advocat mexicà s’assegura ara, a través del rotatiu espanyol de sempre (‘El País’) que els diners procedien del càrtel de Sinaloa. Per tant, que eren diners originats amb el tràfic de droga. Quan l’equip de Collado ha demanat explicacions sobre el contingut de les informacions, la resposta donada és que el que es volia explicar que l’advocat mexicà va usar la mateixa casa de canvi que hauria eventualment usat ‘El Chapo’ Guzmán. “Com si pel fet que algú que viatgés en un avió en què hagués viatjat prèviament Guzmán hagués hagut de fer també narcotràfic”, explica l’advocat de Collado al Principat, Toni Riestra, un dels lletrats més molestos per la construcció de falsos relats.
Riestra recorda que són algunes desenes de mexicans, potser algun centenar, els que van operar amb la casa de canvi Tíber i que acabarien sent posteriorment clients de BPA i d’altres bancs andorrans. Igual com van operar amb algunes altres d’aquestes estructures financeres, recol·lectadores de diners, a Mèxic. “Potser sí que alguna societat de Guzmán va operar també amb alguna casa de canvi d’aquestes, potser amb Tíber”, però res a veure amb Collado segons l’advocat andorrà que lamenta que les informacions que puntualment apareixen “sense fonament” només serveixin perquè la Justícia andorrana les agafi com a base per mantenir o obrir investigacions.
Més encara, la causa per blanqueig contra Collado es va inicialment arxivar al Principat i es van desbloquejar els seus fons embargats a la intervinguda BPA l’octubre del 2018. Però fins al maig del 2019 no va aconseguir que els dipòsits que no eren líquids, els que estaven blocats a Suïssa, poguessin passar a Vall Banc. Pocs mesos després, però, es van tornar a bloquejar aquells fons i es va tornar a posar el dit a la nafra sobre Collado. Tot perquè l’advocat mexicà va ser detingut el juliol del 2019 per una denúncia sobre una presumpta estafa immobiliària i des de llavors està empresonat.
Vist el ‘perill’ que suposadament representava Juan Collado, la Justícia andorrana va tornar a assenyalar l’advocat mexicà. “Per una transacció immobiliària efectuada l’abril del 2015 i que res tenia a veure amb Andorra”, recorda Riestra, que explica que el seu client, a Mèxic, ja va regularitzar el que li pertocava per la defraudació fiscal. Fa mesos, molts, que l’advocat té sol·licitat el desembargament dels comptes de Collado. No hi ha cap element nou. Fins a la notícia de Sinalo i ‘El Chapo’ Guzmán. Per embolicar la troca. O potser pel que no se sap del misteriós ‘cas Tíber’.
Comentaris (1)